En setembre de l’any passat, la plataforma Cuidem Benimaclet va començar una campanya contra l’execució del Programa d’Actuació Integrada (PAI) d’aquest barri de València. Durant tot aquest temps, el col·lectiu ha organitzat onze xerrades formatives sobre la història i l’impacte del PAI al barri i dotze reunions veïnals, a banda de tallers i de diferents iniciatives amb el veïnat. A més a més, en desembre es van presentar a l’Ajuntament de València 1.345 signatures contra el projecte urbanitzador que promou la constructora Metrovacesa, que contempla una inversió de 280 milions d’euros en una superfície de 269.775 metres quadrats a Benimaclet, amb l’objectiu de construir 1.345 habitatges, zones verdes i dotacions per a ús públic.
Aquest diumenge, 17 de febrer, a les 11 del matí, s’ha convocat una manifestació per mostrar el rebuig contra tota mena d’edificació residencial i expansiva al barri. El portaveu de la plataforma Cuidem Benimaclet, Carlos Marcos, explica que l’objectiu de la mobilització és “demostrar que el veïnat està en contra del PAI”. “Eixirem al carrer abans d’eleccions perquè escolten la veu del barri i s’aconseguisca aturar el PAI i per reclamar una alternativa millor”.
“La marxa vol ser massiva i unitària per mostrar el rebuig a un plantejament urbanístic basat en una programació caduca i venut com a verd i sostenible que vol aixafar horts, camins, qualitat de vida, espais comuns, alqueries; l’essència de Benimaclet: un sol poble arrelat a l’horta i amb mires al mar”, afirma Carlos Marcos de Cuidem Benimaclet
De moment hi ha més de cent associacions, col·lectius, comerços i negocis que s’han adherit a la manifestació. Hem parlat amb Mireia Bosca Ordaz, militant de l’espai social La Rebel, u dels col·lectius que dóna suport a la mobilització: “Des de la Rebel rebutgem el PAI per molts motius. En primer lloc perquè, com associació feminista, entenem que el feminisme ha de portar-se a tots els llocs, incloses les cures del mig. Que significa això? Doncs que hem de protegir els espais naturals com l’horta; les cures a la terra són una cosa primordial si volem aturar la deriva de destrucció del planeta que potencien les grans corporacions. A més, també hem de protegir la història i la identitat del barri, ara mateix amenaçada per edificis fets per una gent que no és d’ací, que vol fer del nostre barri una zona de moda. És un pas més cap a la gentrificació que destruix l’estructura històrica del barri. València ja va perdre el barri de Russafa, però no permetérem que es perda Benimaclet”.
L’espai verd, un edifici singular amenaçat pels gratacels
A la zona del PAI, on segons el projecte de Metrovacesa s’edificarien algunes torres, és on es troba l’Espai Verd, un edifici d’habitatges enjardinats en una zona de transició entre el barri de Benimaclet i l’Horta Nord. “Al nostre edifici preval una concepció ecologista molt avançada al seu temps que es materialitza a través dels diferents hàbitats creats en el centre de la construcció: miradors, fonts, zona esportiva, piscina, i fins i tot una muntanya amb pins, configuren un continu vegetal que s’apodera de tot fins a entrar en els habitatges i convertir-los en autèntics oasis urbans”, explica Antonio Cortés Ferrando, arquitecte i projectista de l’Espai Verd. Ell pensa que el projecte de Metrovacesa és “vell” i amb una concepció passada de moda de l’arquitectura, on s’edificava en altura i sense pensar al medi ambient i al verd urbà. “És molt més fàcil i econòmic projectar en altura i no tindre en compte l’ecologisme”, sentencia. L’Espai Verd és un edifici tan singular i important al barri que els seus impulsors estan intentant convertir-lo en espai protegit de valor històric. “Ací arriben durant l’estiu nombrosos grups d’arquitectes internacionals que consumixen les seues vacances escodrinyant aquesta construcció imaginada a principis dels anys 80 i que va ser pionera en sostenibilitat, ecologisme i tecnologia”.
“El cas de l’Espai Verd és flagrant, quedaria completament eclipsat per la torre de 30 altures que es vol construir al costat”, explica Mar Ruiz, també portaveu de Cuidem Benimaclet. Com han senyalat els activistes de la plataforma, l’asfalt acabarà amb la capacitat de drenatge que ara tenen els terrenys, cosa que augmentarà el risc d’inundació; el canvi de sòl verd per ciment i la barrera que suposaran els edificis agreujarà l’efecte illa de calor de la ciutat. A més, l’augment en la densitat de població té un impacte negatiu per a la salut, ja que empitjora la qualitat de l’aire i augmenta la contaminació acústica i lumínica. “Una vegada comencen les obres, vindran anys de carrers tallats, sorolls, pols i grues. I quan s’acaben, hauran desaparegut els camps limítrofs amb la ronda i la major part dels horts urbans de l’Associació de Veïns i del CSOA l’Horta, que ja eren descampats i ara són horta productiva”. I afegix: “Tot açò queda clar en l’informe que va publicar recentment l’empresa pública Aumsa, que apunta que el barri de Benimaclet ja està al límit de la població que pot suportar sense que empitjore la qualitat de vida”.
Tal com entén el moviment opositor al projecte, amb el pla de Metrovacesa desapareixerien les séquies i les alqueries i, pel que fa a la personalitat del barri, canviarà per adequar-se al que reclame el nou veïnat que hi vindrà a viure, amb el que això suposaria per al petit comerç i per al dia a dia del barri. També les dotacions sanitàries, educatives i esportives seguiran depenent de la capacitat econòmica de l’Ajuntament, ja que Metrovacesa només es fa càrrec de la construcció d’un parc. “Hui dia ja hi ha col·lapse a l’ambulatori, com han recordat les recents mobilitzacions, i als centres escolars no sobren places. Per tant, sembla evident que tampoc no satisfarà les necessitats del barri”, comenta la Ruiz, qui subratlla: “Podem resumir-ho així: el projecte de Metrovacesa suposarà un pas més en el procés de conversió de la ciutat en un parc d’atraccions, amb molts beneficis per a algunes persones i pocs o cap per a la seua població”.
Antonio Cortés Ferrando, arquitecte i projectista de l’Espai Verd, pensa que el projecte de Metrovacesa és “vell” i amb una concepció passada de l’arquitectura, on s’edificava en altura i sense pensar al medi ambient i al verd urbà
Que Metrovacesa complix amb les línies mestres del procés participatiu Benimaclet és Futur és un dels arguments que utilitzen algunes representants polítiques de l’Ajuntament del Cap i Casal que estan a favor del projecte, com el regidor d’Urbanisme Vicent Sarrià o l’edil i candidata del PSPV a l’alcaldia de València Sandra Gómez. “El procés va ser esbiaixat: s’oferix la participació però no es donen totes les opcions viables, com és la desclassificació que des de Cuidem Benimaclet hem descobert amb treball”, afirma Ruiz. L’activista assegura que els recursos que s’hi van destinar van ser sis tallers de dues hores, i amb poca assistència. De fet, la majoria del veïnat no va tenir coneixement del procés ni va rebre facilitats per participar-hi. Tanmateix, a les conclusions no consta la voluntat d’eliminar l’edificabilitat. De fet, el 61% de les persones que van participar en el procés estaven en contra de l’edificació i, en cas que s’haguera de dur a terme, el 30% estava a favor de concentrar els edificis en els extrems, cosa que no apareix en el document final. “Amb aquesta forma de gestionar les decisions i la informació, no sembla que la cosa important siga conéixer les necessitats de la gent, sinó justificar a través d’una suposada voluntat popular, decisions que ja s’han pres”, conclou la portaveu de Cuidem Benimaclet.
La manifestació eixirà des de l’avinguda al Valladolid amb el Carrer Mistral a les 11 del matí i és previst que recorre tot el barri de Benimaclet. “Serà una marxa lúdica i reivindicativa”, postil·la Marcos: “Massiva i unitària per mostrar el rebuig a un plantejament urbanístic basat en una programació caduca i venut com a verd i sostenible que vol aixafar horts, camins, qualitat de vida, espais comuns, alqueries i al cap i a la fi, l’essència de Benimaclet: un sol poble arrelat a l’horta i amb mires al mar”.
