“Els valencians tenen el dret a conéixer tot el que va ocórrer, la informació que es va manejar i les decisions que es van prendre en el transcurs d’una emergència per a la qual avui i ara hem de buscar una explicació”. Així s’expressava en les Corts Valencianes el màxim responsable del Consell, Carlos Mazón Guixot (PP), en una compareixença parlamentària encaminada a posar llum a la gestió de la depressió aïllada en nivells alts (DANA) del 29 d’octubre, que va causar la mort de més de 200 persones al País Valencià. Les seues paraules contrasten amb el fet que, inexplicablement, la reunió del Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi) convocada per prendre decisions el dia de la tragèdia, que es feia per videoconferència amb el sistema Webex, no es va gravar: ningú va prémer el botó d’enregistrament. Serà impossible reconstruir amb material audiovisual què va passar durant les tres hores decisives de la riuada, el què, el com i el qui va prendre o no va prendre decisions que haurien pogut salvar vides.
Mazón, durant la compareixença, va assegurar que el sistema Es-Alert –la tecnologia per a enviar missatges SMS als mòbils que es troben en una àrea concreta on s’ha decretat l’emergència– “no s’ha utilitzat mai en la Comunitat Valenciana i no estava previst en els plans i protocols”. Són dues afirmacions falses. Es-Alert opera des de fa gairebé dos anys al País Valencià, d’acord amb la Directiva 2018/1972 del Parlament Europeu. Segons ha pogut comprovar la Directa, el sistema consta en documents oficials i públics sobre els models de prevenció i gestió de les emergències. A més, en 2023, tal com recull una nota de premsa oficial, Elisa Núñez (Vox), antecessora de Salomé Pradas (PP) al capdavant de la Conselleria de Justícia i Interior, va elogiar aquest sistema davant la possible aplegada d’una dana. I, encara més, en una altra comunicació que figura arxivada al web de la Generalitat Valenciana, es pot comprovar que, en 2022, el govern del Botànic havia fet els primers tests amb el sistema d’enviament d’SMS.
I no només això. Després dels primers assajos, el Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat Valenciana va encarregar a un equip d’investigació de la Universitat d’Alacant l’elaboració d’una biblioteca d’avisos per a fer front a inundacions, que s’haurien d’utilitzar a través del sistema Es-Alert. L’equip, liderat pel professor Pablo Aznar-Crespo, va prendre com a referència del seu treball les inundacions del setembre de 2019 a la comarca del Baix Segura, durant les quals van caure 521 litres per metre quadrat segons l’observatori d’Oriola, es van produir quatre víctimes mortals i danys per un valor de 1.500 milions d’euros. La biblioteca, conformada per 99 missatges tipus i destinada a millorar la comunicació amb la ciutadania, fa mesos que està publicada al web de l’Agència de Seguretat i Emergències de la Generalitat Valenciana.
Fa un any, l’aleshores consellera Elisa Núñez (Vox) va elogiar el sistema Es-Alert, que ara el Govern nega que estiguera inclòs als protocols
En el document es preveuen quatre fases de les comunicacions: previsió, preparació, actuació i recuperació. Entre d’altres, hi consten missatges com aquests: “Condicione el lloc més alt de la seva llar per romandre-hi en cas d’emergència”, “No intente retirar el seu vehicle si es troba aparcat en un garatge soterrani inundat” o “No es desplace al seu centre educatiu per a recollir menors a càrrec seu”. Tot i estar previstos, cap d’aquests missatges es va enviar el fatídic 29 d’octubre, ni en les hores prèvies ni durant el desenvolupament de la crisi.
La consellera Pradas, destituïda el 20 de novembre per Mazón, no va convocar el Centre de Coordinació Operatiu Integrat (Cecopi) fins a les tres i mitja de la vesprada per tal de fer una reunió a les cinc; així i tot, Carlos Mazón no hi va arribar fins a les vuit i mitja, quan ja hi havia notícies de morts i poblacions senceres negades. En aquesta reunió transcendental, es va trigar més de tres hores a decidir si s’enviava l’alerta massiva als mòbils via Es-Alert, que finalment va sonar en els terminals a partir de les 20:12 hores. Els dispositius de la població la van anar rebent a partir d’aquell moment, a mesura que tenien cobertura. En aquell missatge, simplement s’alertava de “fortes pluges” i es demanava “evitar desplaçaments per carretera”.
El director del Laboratori de Climatologia de la Universitat d’Alacant (UA), Jorge Olcina, creu que el primer avís de l’Aemet “hauria d’haver-se tingut molt en compte”. De fet, la Universitat de València va suspendre l’activitat acadèmica i la Diputació de València –governada pel PP– va enviar el personal cap a casa arran del “risc alt per a la població”, una decisió que contrasta amb l’actuació de la Generalitat.
En relació amb el sistema Es-Alert, Olcina considera que, “per evitar la bretxa digital”, s’ha de complementar amb “comunicacions continuades en els mitjans de comunicació, un sistema de radiofonia en els municipis amb major risc i avisos de la Policia Local o les agrupacions de Protecció Civil”. Igualment, no creu que hi haja una mancança de recursos tècnics
i de personal, però pensa que “caldrà modificar el protocol per tal que els avisos de l’Aemet [l’Agència Estatal de Meteorologia espanyola] ja puguin donar peu a mesures cautelars immediates per a la població”.
El Japó, avisos generalitzats
És molt significatiu que, qui sí que va reaccionar immediatament davant dels avisos de l’Aemet en el cas de la darrera dana, fos l’ambaixada japonesa a l’Estat espanyol. Un dia abans de la catàstrofe, va enviar un avís consular a la població del seu país resident a l’Estat espanyol per tal de prevenir riscos. “És un dels països del món més avançats en matèria d’alertes primerenques, en determinar on i quan cal avisar la població, perquè cada minut compta”, explica la valenciana Carmen Grau Vila, experta en gestió de desastres per la Universitat de Waseda (el Japó).
Aquesta investigadora detalla que la població del país nipó està molt organitzada per fer front a les catàstrofes, amb uns mètodes que han anat perfeccionant amb el pas dels anys. “No és que siguen els més intel·ligents del món, és que ja tenen experiència i saben que el més important és salvar vides. Com més ràpid ho faces, més vides salvades”, destaca. Segons apunta, una de les claus del model japonés és la fluïdesa en la coordinació i la consciència de la ciutadania. “En el Japó el tema de les catàstrofes és una qüestió nacional, abraça tot el país, departaments i municipis, i s’ho prenen molt seriosament”, afegeix.
“Al Japó s’entén que, si hi ha un avís, no pots anar a treballar, i no et tiraran de la feina. Estàs protegit jurídicament”, remarca Carmen Grau Vila, experta en gestió de desastres per la Universitat de Waseda
Un dels aspectes controvertits de les alertes són les garanties jurídiques que duen associades. No és el mateix un avís al mòbil enviat quan la gent ja ha eixit de casa i es troba als llocs de treball o a les escoles, que un decret de Protecció Civil difós amb hores d’antelació i publicat als butlletins oficials. “Al Japó s’entén que, si hi ha un avís, no pots anar a treballar, i no et tiraran de la feina. Estàs protegit jurídicament”, remarca Grau Vila.
El J-Alert japonés compta amb un doble sistema d’enviament: satel·litari i digital terrestre. En paral·lel, però, quan el servei de previsió meteorològica dona l’avís, i un cop totes les autoritats i organismes l’han rebut, els municipis tenen l’obligació d’ajudar. “L’autoritat local ha d’utilitzar els altaveus, connectats a una ràdio local, per tal d’avisar tota la població, també qui no estigui pendent del telèfon mòbil. A banda, els mitjans de comunicació interrompen la programació i informen. És molt difícil que ningú no se n’assabente”, conclou l’experta de la Universitat de Waseda.
