Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Els Bombers Forestals del País Valencià convoquen vaga indefinida contra la contractació fraudulenta

Els sindicats de Bombers Forestals, després d’un estiu infernal protagonitzat per l’incendi de Llutxent, s’aturen per protestar pel frau de llei en la contractació eventual per part de l’empresa pública Tragsa, recollit en una sentència del Tribunal Superior de Justicia -recorreguda al Suprem. Alhora, reivindiquen un servei públic que pose fi a la precarietat laboral

 

Ester Fayos | @EsterFayos

Dani Vicent és bomber forestal al País Valencià. Des de fa sis anys, treballa per a l’empresa pública Tragsa de manera eventual. Comença a treballar en maig i acaba en octubre. Tanmateix, no signa un contracte de sis mesos, sinó ampliacions de servei cada dos o tres mesos fins a l’octubre, quan inicia l’atur fins al pròxim mes de maig. És el tipus de contractació que realitza Tragsa des de l’any 2012 i així evita formalitzar contractes fixos discontinus o indefinits al col·lectiu de bombers. Per aquesta raó, els sindicats amb representació a l’empresa han convocat una vaga indefinida a partir d’avui en contra del que consideren un frau de llei, la temporalitat i la precarietat laboral. El frau està recollit en una sentència del Tribunal Superior de Justicia, que està recorreguda al Suprem.

L’empresa Tragsa forma part de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI), que també integra altres mercantils públiques, com Navantia, especialitzada en el disseny i construcció de bucs militars, o Correus. Des de fa més de 25 anys, al País Valencià,  la Generalitat encomana la gestió dels incendis forestals a Tragsa, on treballen 770 bombers forestals. D’aquests professionals, durant tot l’any només en treballen 380, mitjançant contractes fixos indefinits. La resta, 390, treballen, bé durant tot l’any (170 efectius) o bé durant el període de major risc d’incendis (220 efectius), però a través d’ampliacions de contractes eventuals d’obra i servei que es signen cada cert temps.

Tragsa incompleix així el sisè conveni col·lectiu del personal de l’empresa, que preveu que les 220 treballadores de les brigades de reforçament, és a dir, aquelles persones contractades durant l’època de major risc, no han de regir-se per ampliacions de contractes d’obra i servei, sinó que han d’adquirir la condició de fixes discontinues, tal com també estableixen els articles 15.8 i 16 de l’Estatut de les Treballadores. Així mateix, segons informa la CGT, la Inspecció de Treball de València ja ha assegurat que almenys un 50% d’aquesta part de la plantilla “ja compleix els requisits per ser fixa discontinua”.

La Inspecció de Treball de València afirma que almenys un 50% de la plantilla contractada durant l’època de major risc d’incendis compleix els requisits per ser fixa discontinua

D’altra banda, les 170 treballadores que presten el seu servei durant tot l’any, també amb contractes eventuals que s’amplien mitjançant addendes cada dos, tres o sis mesos, “es troben en una situació d’inestabilitat, perquè no se sap quan l’empresa deixarà de reclamar el seu servei”, matisa Vicent. A més a més, l’Estatut de les Treballadores assenyala que si els treballs discontinus es repeteixen en dates concretes, se’ls ha d’aplicar la regulació de contracte indefinit a temps parcial, un aspecte que també està incomplint l’empresa.

El bomber i portaveu de la secció sindical de la CGT a Tragsa, Pablo Garcia, explica que “des de l’any 2012, amb l’aprovació de la Llei d’Estabilitat Pressupostària de l’exministre d’Hisenda Cristòbal Montoro, mai s’ha signat un contracte indefinit i/o fix discontinu, per tant, des de fa sis anys tots els contractes nous es cobreixen amb addendes”, en les quals no s’estableix un període de treball determinat, sinó que se signen “quan l’empresa ho requereix i, si no, et tiren al carrer”.

Mobilització de treballadors del cos, aquest matí a València | Ester Fayos

 

Davant d’aquesta situació, moltes treballadores, com Dani Vicent, han denunciat per reclamar una transformació dels contractes. “La justícia ens està donant la raó, però l’empresa recorre, ja que s’acull a la llei de Montoro. Per tant, ara ha d’actuar el Tribunal Suprem, al qual ja li han arribat algunes denúncies i estem a l’espera de la resposta de Tragsa”, detalla Garcia.

En la mateixa línia, reivindiquen el tercer torn, és a dir, la incorporació de les 220 treballadores que només presten el seu servei durant l’estiu a les unitats que actuen tot l’any, per tal de “crear un servei de bombers forestals professional” i “acabar amb la precarització que sofreixen les companyes que treballen únicament” en els períodes de major risc, defensa el portaveu.


La necessitat d’un servei 100% públic

El passat 30 d’agost, el president de l’Agència Valenciana de Seguretat i Emergències (Avsre) de la Generalitat, José María Ángel Batalla, va defensar la integració de tots els cossos de bomberes en una societat mercantil privada. Ràpidament, els sindicats van mostrar el seu rebuig contra una fórmula que titllen de “mercantilista” i que només serveix “per posar un pegat a l’actual situació de precarietat”.

El passat 30 d’agost, el president de l’Agència Valenciana de Seguretat i Emergències  de la Generalitat va defensar la integració de tots els cossos de bomberes en una societat mercantil privada

Avsre es va crear el 3 de febrer de 2017, precisament, amb l’objectiu de gestionar de manera directa i pública el servei de les professionals en l’extinció d’incendis. Però, les treballadores han continuat sota la direcció de Tragsa. “Volem que siga l’Agència qui es responsabilitze del servei, perquè en estar contractades per una entitat 100% pública moltes podrem ser treballadores indefinides i tindrem una major estabilitat”, reivindica el portaveu de la CGT a Tragsa.

A banda de continuar amb la intermediació de Tragsa, els bombers forestals han hagut d’assumir noves funcions en el medi natural durant l’últim any, com el rescat en inundacions, terratrèmols i nevades o la neteja de boscos. Unes actuacions que no han estat reconegudes fins al passat 11 de setembre, quan, després de totes les mobilitzacions, les treballadores han aconseguit l’aprovació del Reglament de Serveis Forestals de la Generalitat. Només així les treballadores han deixat de ser considerades peons agrícoles, per ser Bombers Forestals que realitzen diferents tipus d’intervencions. Per a Garcia, açò és una bona notícia, ja que “el Reglament ajudarà en la gestació del pas cap a l’administració pública”.


Adequació salarial d’acord a les noves funcions

Els sindicats també demanen una adeqüació salarial d’acord amb les noves funcions que estan exercint. Garcia denuncia que totes les professionals “es juguen la vida per uns escassos 1.000 euros mensuals”. No es tracta, doncs, d’un augment del salari, ja que les intervencions que realitzen en l’actualitat no estan sent retribuïdes.

La segona activitat és una altra de les reivindicacions. Per ara, la jubilació de les bomberes és als 67 anys. Per això, reclamen una segona activitat per aquelles efectives que tenen més de 60 anys i no poden lluitar a primera línia de foc, però sí que podrien realitzar una “segona activitat”, com l’organització d’unitats o la senyalització d’àrees afectades per inclemències meteorològiques. Per últim, també lluiten pel reconeixement dels “riscos tòxics, penosos i perillosos”, ja que les malaties que deriven del seu treball no estan reconegudes encara.