Els centres sanitaris són el principal àmbit en què tenen lloc vulneracions de drets de persones psiquiatritzades, segons identifica el darrer informe de la plataforma d’associacions Salut Mental Catalunya i la Federació Catalana d’Entitats de Salut Mental en 1a Persona–VEUS. S’hi registren quatre de cada deu vulneracions (més del 42%) de les recollides al llarg del 2023. “És una tendència històrica, que s’explica pel poder que han tingut els professionals de la sanitat”, exposa Ivan Cano, responsable de drets i incidència de Salut Mental Catalunya.
Entre les vulneracions identificades en l’àmbit sanitari, hi ha situacions de violència institucional, com ingressos involuntaris, contencions mecàniques, sobremedicació i coerció informal, és a dir, “acompanyar la persona des de l’amenaça”: “Acompanyar una crisi de salut mental amb coerció és traumàtic per una persona; és violència psiquiàtrica que hem de visibilitzar com a violència institucional”, remarca Cano.
Entre les vulneracions en l’àmbit sanitari, hi ha violència institucional, com ingressos involuntaris, contencions mecàniques, sobremedicació i coerció informal
Alhora, dins del gruix de denúncies vinculades a l’atenció sanitària, hi ha situacions que són fruit de “llistes d’espera enormes i una atenció precària”. “Les ràtios de professionals inferiors a les necessàries en els serveis d’atenció a la salut mental fan que hi hagi pacients a qui es visita cada quatre mesos vint minuts”, exemplifica Cano, de les problemàtiques recurrents, vinculades a un sistema tensionat.
Les 409 denúncies en què es basa l’informe han estat presentades a les entitats, principalment (90%), per persones amb experiències de vida psiquiatritzada i per les seves famílies i entorn de suport. Les denúncies realitzades per professionals no arriben al 4%.
L’administració pública apareix com a “principal agent vulnerador de drets”, en més de sis de cada deu casos. “La responsabilitat dels concerts establerts amb qualsevol institució privada, com poden ser Sant Joan de Déu, Fundació Althaia o Germanetes Hospitalàries, com molts altres, per fer un servei sanitari del sistema públic és de l’administració, i nosaltres a qui sobretot traslladem que s’ha d’acompanyar d’una altra manera és a l’administració”, exposa Cano. Si bé l’àmbit sanitari concentra la major part dels casos denunciats, també se’n recullen en serveis d’inclusió social, serveis socials i serveis comunitaris.
“En el moment que se’t cataloga com a persona que ha d’estar ingressada, hi ha un risc elevat de patir violències”, destaca Ivan Cano, de Salut Mental Catalunya
Durant el 2023, les entitats han rebut 41 casos d’ingrés involuntari. Una petita mostra, reconeixen, del que alhora reivindiquen com una problemàtica de significatiu abast entre les persones amb patiments psíquics aguts. “Les vivències de les persones segueixen una mateixa narrativa de coerció: contenció física i mecànica, medicació forçosa i coerció informal”, recull l’estudi.
“En el moment que se’t cataloga com a persona que ha d’estar ingressada, hi ha un risc molt elevat de patir violències com són les contencions mecàniques i les amenaces”, destaca Cano.
Si bé la privació de llibertat per tractament està prohibida, a Barcelona, els internaments involuntaris superen els 2.500 anuals en els darrers anys, segons les dades disponibles del Comitè de Bioètica de Catalunya i el Comitè d’Ètica dels Serveis Socials de Catalunya, corresponents a l’any 2021, i que l’informe presentat avui pren de referència.
Moltes de les persones que ingressen involuntàriament no recorden la compareixença en línia que, prèviament, han de fer amb un jutge, segons detecten les entitats socials
Un element que detecten de manera reiterada en els casos coneguts per les entitats socials és que moltes de les persones que ingressen involuntàriament no recorden la compareixença en línia que, prèviament, han de fer amb un jutge, que és qui autoritza l’ingrés sol·licitat pel professional psiquiàtric de referència. “Això ens fa pensar que les persones ja han patit violència farmacològica en aquest punt del procés”, exposa Cano.
El membre de Salut Mental Catalunya remarca, alhora, la necessitat de transformar protocols, més enllà dels directament vinculats als ingressos involuntaris, per garantir un acompanyament a les persones amb un patiment psíquic extrem que sigui respectuós amb els seus drets. “Ara mateix no podem evitar un ingrés involuntari però hem de garantir que sigui un procés fet amb el màxim de garanties possibles”, exigeix.
Doble sistema d’atenció: el debilitat i el del “privilegi”
En l’àmbit de la salut, les persones que experimenten patiment psíquic sovint es troben amb vulneracions de drets que dificulten l’accés a un tractament adequat i de qualitat, segons el que identifica l’informe. Les llargues llistes d’espera per accedir als recursos especialitzats, afirmen les autores de l’estudi, poden provocar l’agreujament de la situació i l’increment del risc de crisis agudes.
“L’atenció és sovint insuficient i de freqüència escassa”, indiquen: “no permet un seguiment adequat ni una resposta eficaç a les necessitats canviants de les persones usuàries dels serveis, posa en risc l’efectivitat del tractament i suposa una vulneració dels drets a rebre cures continuades i personalitzades”, apunta l’informe. “Estem anant cap a un sistema de salut del privilegi; de, qui pot, recórrer a l’atenció sanitària privada”, denuncia Cano.
Les llargues llistes d’espera per accedir als recursos especialitzats, afirmen les autores de l’estudi, poden provocar l’agreujament de la situació i l’increment del risc de crisis agudes
Com a factors que afecten la qualitat de l’atenció, destaquen també la manca de personal qualificat i la rotació constant de professionals dins dels serveis. La desigualtat territorial en l’accés als serveis especialitzats s’afegeix a la llista de mancances identificades per garantir una atenció a la salut mental equitativa. “En molts casos, les persones que necessiten tractament es veuen forçades a desplaçar-se llargues distàncies, amb el desgast personal i econòmic que implica, o fins i tot arriben a renunciar a l’atenció necessària”, critiquen les autores.
De fet, dels 409 casos de vulneració recollits i atesos, més del 39% estan relacionats amb el dret a la salut i un servei públic de qualitat. El dret a la integritat moral (14,73%) i a la integritat física (11,91%) els segueixen.
Alta incidència de la violència masclista
A molta distància dels centres del sistema sanitari, l’àmbit familiar i de la parella, el “privat”, apareixen com el segon espai de la vida en què es recullen més vulneracions de drets de persones psiquiatritzades (un 18%). Seguidament, apareixen casos viscuts en oficines d’atenció al públic i jutjats (15%) i en empreses, entitats privades i cooperatives (10%).
Si bé el “tracte diferenciat” ha estat el principal mecanisme discriminador identificat (77%) i, molt per sota, apareix l’agressió física (14%) i l’agressió verbal (7%), és rellevant que la majoria de víctimes d’aquestes violències són dones.
Dels 88 casos registrats de violència física i verbal, en prop de 8 de cada 10 (77%) les víctimes han estat dones. “En molts casos es tracta d’agressions sexuals, passades i presents”, especifica el responsable de drets i incidència de Salut Mental Catalunya.
Dels casos registrats de violència física i verbal, en prop de 8 de cada 10 les víctimes han estat dones
Segons referencia un informe encarregat pel departament de Salut de la Generalitat i l’Agència de Salut Pública de Catalunya sobre l’atenció a dones en situació de violència masclista i consum problemàtic de substàncies i/o problemes de salut mental, publicat el 2020, un 75% de dones amb problemes mentals greus han patit violència en el marc de la parella o la família.
“La major part dels casos que s’han narrat i acompanyat són en l’àmbit familiar, i les situacions de violència que més tenen lloc en l’àmbit públic, en concret en serveis sanitaris, són vinculades a coercions, tot i que també hem acompanyat agressions sexuals patides en l’àmbit sanitari”, detalla Cano.
“La violència sovint provoca autopercepció negativa, aïllament social i pèrdua de confiança en els serveis de suport, i causa un profund impacte en la salut mental de les dones”, destaquen des de Salut Mental Catalunya.
“En molts casos es tracta d’agressions sexuals, passades i presents”, especifica el responsable de drets i incidència de Salut Mental Catalunya
Alhora, identifiquen la necessitat d’abordar tant la prevenció com l’atenció immediata i a llarg termini per a les dones afectades per situacions de violència, “amb acompanyament des dels recursos d’atenció especialitzats en violències masclistes, i no exclusivament des dels serveis de salut mental”.
Atenent el conjunt dels casos recollits per les entitats socials durant el 2023, sis de cada deu denúncies de vulneracions han estat presentades per dones. En més d’un 61% dels casos la víctima és una dona.
“Quan a nosaltres ens arriba un cas, és que darrere n’hi ha centenars; hem de tenir en compte que es tracta de col·lectius vulnerabilitzats”, destaca Cano, sobre la magnitud de les problemàtiques assenyalades en l’informe.
