Vandana Shiva (Dehradun, Índia, 1952) és doctora en Física, Quàntica per la Universitat d’Ontario Occidental; amb la seva expertesa, sempre ha fugit de l’eurocentrisme i la racionalitat occidental. La seva principal tasca ha orbitat al voltant de la defensa de la vida, les llavors, les tradicions i els sabers populars. I, més en concret, ha lluitat contra l’enginyeria genètica de multinacionals com Monsanto. Recentment, la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona li ha atorgat un doctorat honoris causa pel seu activisme en defensa de la no-violència i la seva lluita feminista cap a una transició ecosocial
Vivim un moment de la història força crític tenint en compte el nombre de guerres en curs i, sobretot, el genocidi televisat a Palestina. Tu què hi veus, a Gaza?
El que veig a Gaza és un experiment genocida violent. Si els poders se’n surten sense conseqüències, es podrà tractar així qualsevol altre lloc del món. Perquè, què hi ha a Palestina? Hi ha la població originària del territori i hi ha una gent enviada allà fa setanta anys, després que, a través d’una carta dirigida als polítics britànics, es demanés un tros de terra i se’ls entregués un Israel ja cuinat. Nosaltres sabem tot el que s’hi ha patit perquè els britànics, abans, ja van intentar dibuixar una línia per dividir el Pakistan i l’Índia. I hem resistit a Monsanto intentant reclamar la propietat intel·lectual de les nostres llavors, una altra línia que pretenien dibuixar. Pretenen fer línies que els converteixin en propietaris de la terra, però la terra pertany a la terra, no a cap individu.
Palestina ja vivia la violència del colonialisme. Què ha canviat a partir del 7 d’octubre de 2023?
Ara el que volen és aconseguir que aquest lloc anomenat Israel inclogui tot el territori palestí, i és una manera de dir que tot el món i tots els recursos poden ser posseïts d’aquesta manera. És una manera d’expressar que el 99% de la humanitat és descartable per ells, pels poders. Crearan nous mecanismes de descartabilitat de les persones, i Gaza n’és l’experiment. Si et mantens en silenci sobre Gaza, bàsicament estàs dient que la descartabilitat del 99% de la humanitat és acceptable.
A Gaza el colonialisme és molt obvi. Al món, en quina fase del colonialisme estem? Quin és el rol d’Europa en aquesta fase?
“Es crearan nous mecanismes de descartabilitat i Gaza n’és l’experiment. És una manera d’expressar que el 99% de la humanitat és descartable per ells, pels poders”
Tots els territoris del colonialisme estan presents avui a Gaza. Quan els britànics van venir a l’Índia, van dir molt clarament “tenim una espasa a una mà”, com a instrument de violència i guerra, “i un metre a l’altra”, per mesurar i posseir, mesurar i posseir… Ara seguim tenint programes digitals a escala internacional que fan la mateixa tasca: mapar. El colonialisme va crear grans crisis de fam a l’Índia, amb més de 60 milions de persones assassinades, i a Gaza també s’està deixant que la gent mori de fam deliberadament, violant totes les condicions dels drets humans. I, vinculada a la violència contra la gent de Gaza, hi ha la violència que va liderar Adolf Hitler. I després d’aquella violència es van crear les Nacions Unides, la Declaració dels Drets Humans i tota mena d’institucions, com el Tribunal Internacional de Justícia, per prevenir aquest tipus de situacions. Però el que diuen els que avui estan perpetrant els crims és: “Tot això no ens importa, acabarem amb les Nacions Unides”. Així que Gaza representa quelcom molt significant, no només per als palestins, sinó per a tota la humanitat.
Ja has mencionat la teva lluita per les llavors, que són l’origen de tot, d’alguna manera. Com pot ser que actualment siguin il·legals a molts països? Com a humanitat, com hem permès que les multinacionals siguin propietàries de les patents de les llavors?
Literalment, les llavors pertanyen a sis companyies, que jo les anomeno “el còctel enverinador”. Van començar fent verí i ara estan aconseguint posseir les llavors. No poden fer les llavors perquè les llavors es fan a si mateixes; ells adapten les llavors, però no les creen. Les llavors són la base de la nostra llibertat fundacional com a part de la Terra, i entregar-les amb tota la tranquil·litat seria molt estúpid.
Des de la urbanitat de vegades tot això queda massa lluny. Explica’ns per què és important seguir tenint llavors tradicionals o criolles lliures.
Hi ha tres raons. La primera és aquesta que et deia, que són la base de la nostra existència a la Terra. La segona raó és que només aquelles llavors que són natives ressalten per la seva qualitat, pel seu gust, pels seus valors nutricionals. Acabem de fer un estudi i hem pogut observar 4.000 varietats d’arròs i centenars de milers d’altres cultius, i hem comprovat que les llavors natives solen tenir una productivitat més baixa, però una aportació nutricional molt més alta: tenen més calci, més ferro…, i les que tenen una productivitat alta són les varietats modernes, que no són nutritives. S’ha dit que som uns primitius pel fet de defensar les llavors natives, però això no s’havia comprovat mai. Si vols menjar aliments amb nutrients, és millor que mengis aliments de veritat. Els organismes genèticament modificats són falsos. I hi ha una tercera raó: en aquestes llavors hi ha la versió de la resiliència. Ja ho hem vist amb el tsunami
i amb les inundacions: les llavors que resisteixen són les natives. Ja poden ser inundades amb dos metres d’aigua, ja poden ser inundades amb aigua salada del mar, però seguiran creixent. Amb el panorama actual d’emergència climàtica, necessitarem les llavors més resilients.
A qualsevol supermercat dels Països Catalans podem trobar arròs basmati. Què hi ha darrere d’aquest arròs? D’on ve?
Ve de Mandali, que és la regió famosa per l’arròs basmati, però va ser patentada als Estats Units. És un cas paradigmàtic de biopirateria. Als Estats Units en diuen stick rice (arròs de pal)
i assumeixen que el van inventar, però a mi, quan tenia sis anys, la meva àvia em va ensenyar a cuinar-lo. Ens han pres tres grans patents: mongetes, arròs i herbes. Monsanto va registrar la patent d’una herba índia i els Estats Units la de les mongetes. Jo d’això en dic biopirateria.
Parlem, doncs, de la situació d’emergència climàtica, de la pèrdua de biodiversitat, dels límits biofísics sobrepassats. Tu fas servir el terme col·lapse?
“A la natura tot circula: l’aigua, l’aire… En societat, podem sembrar i fer circular els fruits. Però el creixement és extracció, és treure quelcom de la societat o de la natura”
Crec que estem permetent als grups poderosos empènyer-nos cap a un col·lapse, sí. I el col·lapse a ells els serveix per crear un nou mercat. La Terra, per si mateixa, no col·lapsa. Ella ha viscut mons amb dinosaures, mons sense dinosaures; ha viscut eres càlides, eres glaçades… Ha passat per moltes fases, ha passat el 99,9% del seu temps sense humans. Això d’ara és una crisi de l’estructura humana, no una crisi de la Terra. Ella canviarà cap a noves formes, diverses. La crisi climàtica real és la crisi de l’ambició i de la irresponsabilitat. Els estats formats per illes petites, que es veuen amenaçats per l’emergència climàtica, han creat una coalició i estan prenent decisions tenint en compte la llei del mar. Saben que l’1% més ric és responsable de la seva situació de vulnerabilitat i passaran a l’acció. Cal tenir en compte que l’1% més ric contamina un 60% de la Terra, però el que s’està fent és crear nous mercats de geoenginyeria, d’enginyeria genètica, de menjar fals, de vehicles elèctrics, etcètera. I destruiran el que calgui per extreure el liti, per extreure el cobalt, per extreure els minerals amb una disfressa verda. Hem de tenir força i valentia per demostrar que el seu green és greenwashing. El verd real és el verd de la natura. I qualsevol cosa que vagi més enllà de les lleis de l’ecologia és propaganda.
Què podem fer per no caure en aquests nous mercats? Hem de decréixer?
Tota la qüestió del creixement és recent. És un terme que neix amb les guerres mundials, quan els Estats Units van voler mobilitzar més recursos per finançar el món i els seus avions de guerra. Van crear la categoria de creixement, que en realitat vol dir extreure de la societat. En qualsevol sistema viu, les coses circulen. A la natura tot circula, l’aigua i l’aire circulen. En una societat, podem sembrar i fer circular els fruits. Però el creixement és extracció, és treure quelcom de la societat, de la natura. És una mesura equivocada perquè l’economia no va de creixement. L’economia sencera avui s’està morint. El flux dels diners va ser inicialment per a l’armament i ara és purament per a l’enriquiment d’uns quants. Així que el concepte de decreixement vol dir sortir de la via de l’extracció, abandonar el profit de la globalització per part d’uns quants. Jo d’això en dic “l’economia de l’1%”. Decreixement és veure i donar importància a allò que realment creix: els boscos, les fàbriques antigues reconstruïdes com a espais socials… Això és decreixement. El decreixement, avui, és el creixement real. Aquest altre creixement, el del PIB, és un creixement fals. Va de mesurar els diners, però els diners no són la divisa real de la vida: la divisa real de la vida és la vida.
Penses que el decreixement també és una resposta vàlida per al sud global? Mentre al nord global hi ha nuclis familiars amb tres cotxes, molts països de l’Amèrica del Sud, Àsia o Àfrica no tenen accés a aquest tipus de transport. Tothom haurà de decréixer de la mateixa manera?
La idea que tothom ha de tenir un cotxe és una bogeria. Jo he crescut a l’Índia i algunes persones tenen cotxes, però la resta de la gent posa en pràctica un altre tipus de mobilitat. Agafen la bicicleta per anar al poble del costat, caminen… El món sencer està aplicant aquesta mesura equivocada, la d’extreure recursos de la natura i de la societat per crear diners perquè un petit grup de persones exerceixi poder i control. Això és erroni a tot arreu. Hem de crear noves maneres de mesurar, tal com ho ha fet aquest petit país anomenat Bhutan, que ens ha donat una lliçó mesurant la felicitat nacional bruta. Però ho podem fer de cent maneres diferents. Cada país ho pot fer a la seva manera. Hem de poder mesurar com està la nostra societat, com estan els col·lectius més vulnerables, com està fins a l’última nena. I com està la natura.
Quines accions creus que són les més urgents i necessàries davant aquesta situació d’emergència climàtica?
Científicament, i també en termes d’ecologia –és a dir, entrenar la connectivitat entre elements–, no importa gaire per on comencis. Si ens volem centrar en el clima, focalitzem-nos en no augmentar més la temperatura, però alhora regenerem la biodiversitat. Depèn de les nostres passions, també. Si la teva passió és l’alimentació, focalitza’t en la lluita perquè la pagesia pugui a tornar a cultivar menjar saludable. Si la teva passió és la igualtat de les dones, lluita amb els feminismes. No importa per on es comença. Acabem arribant al mateix punt: la regeneració de la Terra.
Les dones seguim sostenint i defensant la vida a tot arreu. Els rols socials històricament assignats per gènere han fet que siguem les dones les que ens preocupem de l’àmbit de les cures, i també de la cura de la Terra. En alguna ocasió has arribat a dir que “els homes són destructius”. Què fem amb ells? Què fem amb els homes?
No tots els homes són destructius, només els més poderosos. La resta dels homes haurien de “donificar-se” una mica. Han de ser més responsables. Més responsables amb les seves filles, més responsables en la protecció de la Terra. Tota la humanitat, incloent-hi els homes, hem d’aprendre de les dones. Hem d’aprendre totes a ser més curoses, a viure més des de compartir, des de la compassió, des de l’empatia. I això no es troba en la nostra biologia, no; es troba en la nostra sociologia. Totes plegades hem d’anar cap a aquesta direcció. Mahatma Gandhi solia fer una oració diària en la qual deia: “Fes-me més dona”.
