A les llibreries de vell es poden trobar exemplars de segona mà, independentment de l’any d’edició, juntament amb d’altres provinents d’editorials o distribuïdores intermediàries que es desfan d’estocs que descataloguen. La situació ha anat canviant en els últims anys a conseqüència de la crisi, de les pujades dels lloguers i del nou paper que hi juguen internet i les plataformes de venda. Llibreters i llibreteres s’han adaptat per continuar donant noves vides als llibres, ja que, per molts anys que passin, “als llibres hi ha literatura, història, filosofia, però també hi ha matemàtica, dibuix, arquitectura o esport”, com explica Marçal Font, de la Llibreria Fènix de Badalona. Sempre hi haurà un motiu per visitar una d’aquestes llibreries, sigui un local, una fira, un mercat o contactant-hi per internet.
Al sector es detecta una gran estima pels llibres com a objectes d’oci, transmissors de coneixement o testimonis d’altres èpoques. Per aquest motiu, han sorgit iniciatives com l’editorial Dirección Única, que reedita obres que ja només venien les llibreries de vell perquè fa molts anys que es van descatalogar i cap altra editorial s’hi havia tornat a interessar. Tot i això, les llibreries han hagut de fer front a la greu problemàtica de l’especulació immobiliària i a l’increment dels lloguers –que també afecta molts altres àmbits del petit comerç–, i han evidenciat que l’administració no ha actuat amb prou determinació. Posen sobre la taula la necessària revisió de l’impacte negatiu que suposen les plataformes de venda per internet,
i demanen que es regulin més.
Cultura a prop de la gent
Les fires i els mercats que se celebren a les diferents poblacions acostumen a ser, juntament amb les llibreries obertes al públic, el lloc on la majoria de gent entra en contacte amb aquests volums quan, passejant, esguarda les taules expositores o els aparadors. Del 20 de setembre al 6 d’octubre es va celebrar, al passeig de Gràcia de Barcelona, la 68a Fira del Llibre d’Ocasió, Antic i Modern, organitzada pel Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya. Durant més de dues setmanes, els estands van ser visitats per multitud de persones amb interessos molt diversos. Font, que també forma part de la junta del Gremi, les descriu: “Poden distingir-se quatre tipus de comprador: el col·leccionista, l’erudit, l’utilitari i el circumstancial”. Afegeix que tots o alguns d’aquests esperits diversos poden confluir en una sola persona.
Fuensanta García, presidenta de l’Associació Professional del Mercat del Llibre Dominical de Sant Antoni, comenta que “ens preocupa el canvi d’hàbits, i ens adonem que hi ha milers d’ofertes culturals que abans no hi havia” i que “és aquí on ens hem de sumar i afegir a noves experiències i ser promotors culturals”. Explica que el mercat dominical “té més de vuitanta anys” i “podem trobar diferents negocis familiars de segona i, fins i tot, tercera generació”.
Altres fires catalanes rellevants se celebren a les Cotxeres de Sants i al Casinet d’Hostafrancs de Barcelona i a les poblacions de Folgueroles (Osona), Figueres (Alt Empordà) i Berga (el Berguedà). De mercats, destaca el que té lloc a les Glòries de Barcelona.
L’auge de les plataformes digitals
La irrupció d’internet i dels mòbils ha fet canviar els hàbits. “El món del llibre, com l’àmbit dels objectes de culte o de col·leccionisme, ha patit un canvi substancial des del moment que sorgeixen les noves tecnologies. Sobretot ho ha fet quan el telèfon mòbil ha adquirit noves prestacions que fan possible els canvis de comportament de milions de persones”, explica Manel Aisa, llibreter jubilat. “Això provoca noves maneres d’entendre el suport de la literatura i el canvi d’hàbits”, afirma Aisa. Per la seva banda, Gemma Xifré, de la llibreria antiquària Maldà, explica que “hem perdut pes com a espai de cultura i com a lloc on comprar llibres per donar pas a la venda online; la gent que es dedica al llibre de vell va abandonant aquest espai públic per passar a un magatzem i només es fa present en fires o mercats”.
Gemma Xifré, de la llibreria Maldà, creu que establiments com el seu han perdut pes “com a espais de cultura i com a llocs on comprar llibres per donar pas a la venda online”
Internet ha facilitat que moltes llibreries tinguin la seva pròpia pàgina web, on publiquen el catàleg. Per augmentar la visibilitat i les vendes, però, és imprescindible que estiguin presents a diverses plataformes digitals. És possible trobar un mateix llibre en pàgines web de característiques ben diferents. Todocolección, amb seu a Màlaga, “té el llibre de segona mà com un dels seus principals mercats virtuals”, descriu Font. El responsable de la Llibreria Fènix també explica que “des de fa molts anys, per iniciativa dels mateixos llibreters de vell, existeixen pàgines que agrupen els catàlegs de les llibreries que s’hi afilien”. Uniliber, que pertany als gremis de llibreters de vell, en seria un exemple. També Iberlibro, que va ser creada pels gremis i comprada per la multinacional Abebooks. Posteriorment, Amazon va comprar Abebooks.
Aquesta diversitat de models de les plataformes digitals té efectes directes sobre com es reparteixen els beneficis. Uniliber, amb seu a Múrcia, explica al seu lloc web que “al tractar-se, essencialment, d’una associació sense ànim de lucre i propietat compartida entre tots els seus associats, els recursos que poden obtenir-se seran íntegrament destinats al desenvolupament d’activitats pròpies de la seva raó de ser i els costos seran assumits a parts iguals entre tots els associats”. En això es diferencia de les que actuen com a plataformes capitalistes, on una part del benefici de la venda passa a ser guany de l’accionariat.
L’existència de plataformes que permeten vendre tant a professionals com a particulars ha tingut conseqüències. Segons Xifré, “la competència s’ha fet més gran i ara els particulars poden usar les mateixes eines que els llibreters per vendre per internet” i aquest factor contribueix a fer que “el llibre vagi perdent valor”. Per la seva banda, Xavi Ciordia, de la Llibreria Keipos-Canuda, considera que “la part positiva d’aquestes plataformes és l’obertura de mercat a escala mundial” i “visualitzar el teu fons de manera senzilla i especialitzada”, però que “la devaluació del llibre és causa directa de la no regulació de les plataformes de venda per internet”. Aquesta situació ha permès que hi hagi “gent amb fons molt importants que venen a través d’aquestes plataformes de manera particular i això possibilita preus per sota de la capacitat dels professionals”.
L’impacte de l’especulació immobiliària
Un altre factor que ha provocat canvis ha sigut el final dels lloguers de renda antiga per a locals comercials i el retorn de la bombolla immobiliària. García comenta que “els nostres llibreters i llibreteres paradistes sempre han buscat diferents vies de venda, sigui a través de les plataformes digitals, els mercats o les fires, però el que sempre ens ha preocupat són els impostos generals o un preu del lloguer que fa que, moltes vegades, el futur del nostre negoci estigui en perill”. Alguns establiments que han decidit romandre oberts al públic s’han hagut de traslladar a altres barris on els lloguers eren més baixos.
Un altre factor que ha provocat canvis al sector ha sigut el final dels lloguers de renda antiga per a locals comercials i el retorn de la bombolla immobiliària
Un exemple del tancament i del desplaçament de llibreries de vell per la pressió immobiliària al centre de Barcelona és el cas de la Canuda, que va tancar a finals de 2013 quan Mango va decidir obrir una de les seves botigues als locals on s’ubicaven aquest i altres comerços contigus. El 2014, dos treballadors van decidir obrir els seus propis establiments. Un d’ells, Xavi Ciordia, va obrir la Llibreria Kepos-Canuda, al carrer Bruc. L’abril de 2018, va traslladar-la a Gràcia “davant la impossibilitat d’assumir un augment del 120% del preu del local” que li havia comunicat el propietari. Ciordia considera que aquesta situació prové de “no haver regulat el lloguer com han fet altres ciutats europees”.
Títols que tornen a les impremtes
Amb la voluntat de recuperar “llibres d’interès social i polític que han quedat fora del mercat, sigui per descatalogació o per censura”, neix Dirección Única. És una iniciativa editorial de l’Associació Cultural Los Libros de Dirección Única, en homenatge a un conegut llibre de Walter Benjamin. Falconetti Penya, editor del segell, explica que el projecte neix de la troballa de
Judios sin dinero, de Michael Gold, en un mercat de segona mà. “Era una edició de 1931 que ens va impressionar molt i vam decidir reeditar-la”, recorda el responsable de Dirección Única. La metodologia de la recerca de títols és variada: “De vegades ens trobem llibres que havien sigut completament oblidats i en altres ocasions la recerca és més activa, però sempre hi ha un gran component d’atzar i també uns llibres ens condueixen a uns altres. Per aquesta raó, anunciem al web que la nostra és una editorial de passejants i errants”, explica Penya.
Dirección Única ha reeditat majoritàriament llibres amb els drets d’autor finalitzats, però també publica obres d’escriptores encara vives. En aquests casos, han de tenir en compte els drets d’autor. A l’Estat espanyol, tenen una vigència de vuitanta anys després de la mort de l’autor, si és anterior al 7 de desembre del 1987, i de setanta anys si la mort va ser posterior a aquesta data. Passat aquest temps, “l’obra passa a ser de domini públic, a menys que el seu creador l’hagi fet de domini públic abans”.
