Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Els Països Catalans, al cor de la Diada del 7 de novembre a Perpinyà

Rere el lema “Sem Catalunya Nord, fem Països Catalans”, 10.000 persones es van manifestar dissabte als carrers de la capital del Rosselló per celebrar la Diada de Catalunya Nord, que enguany va estar marcada per la reivindicació dels Països Catalans i per les consignes reclamant la llibertat dels presos i preses polítiques i exiliades

 

Noa Tendero | @La_Directa

Fa 359 anys que es va signar el Tractat dels Pirineus, a través del qual el rei d’Aragó concedia els comtats de Rosselló i la Cerdanya al Regne de França. Pocs anys més tard, es prohibia el català i es dissolien les institucions catalanes. Des de llavors, el poble nord-català ha restat en la resistència constant en aquest territori sota administració francesa. Malgrat els esforços per fer retrocedir la cultura i la llengua catalanes, els nord-catalans ho tenen clar: “nosaltres sem encara aquí, disminuïts és evident, però ferms dins de les nostres posicions, dins de les nostres conviccions”, reblava el manifest llegit des de l’escenari pel Col·lectiu 7 de novembre.

L’any 1984, un grup de militants va començar a celebrar la Diada per commemorar el Tractat i per reivindicar la catalanitat del territori. Des de l’organització s’ha insistit en què la iniciativa de la manifestació pretenia posar en l’agenda política reptes propis per a Catalunya Nord

L’any 1984, un grup de militants va començar a celebrar la Diada per commemorar el Tractat i per reivindicar la catalanitat del territori. Des de l’organització s’ha insistit al llarg de les darreres setmanes, segons explica Guillem Dalmau, en què la iniciativa de la manifestació pretenia posar en l’agenda política reptes propis per a Catalunya Nord, tot i que des de part del moviment independentista del Principat s’havia convocat a la manifestació de Perpinyà per “agrair” als nord-catalans el seu paper primordial en el referèndum del Primer d’Octubre. D’aquest suport se n’han fet ressò els mitjans locals, com ara l’Indépendant, però hi ha veus que qüestionen la certesa d’atribuir l’èxit únicament a aquest factor. És el cas de la periodista de Ràdio Arrels Laura Bertran, qui afirma que “entre els participants a la manifestació he vist força gent del nord” i resta importància a la quantitat de gent vinguda d’altres comarques amb l’argument que “l’11 de setembre, el 25 d’abril, el 9 d’octubre o el 31 de desembre també he vist nord-catalans a Barcelona, València o Palma i cap dels mitjans locals ho ha destacat negativament”.

Diada de Catalunya nord, 2018, a Perpinyà / Noa Tendero

La manifestació, que va transcórrer entre la plaça de Catalunya i el Castellet, va comptar amb la participació dels Castellers del Riberal i dels Pallagos del Conflent, les dues colles nord-catalanes. Tanmateix, entre els diferents blocs de la marxa, també hi havia l’organització juvenil Jeunes Communistes, del Partit Comunista Francès, que malgrat tenir diferents sensibilitats sobre la independència dins l’organització, es posiciona a favor de “qualsevol moviment per fer respectar la voluntat d’un poble a decidir, criticar la repressió policial, denunciar l’existència de presoners polítics i també per posar en valor la catalanitat d’aquest territori”, explica Nicolas.

L’organització juvenil Jeunes Communistes, del Partit Comunista Francès, es posiciona a favor de “qualsevol moviment per fer respectar la voluntat d’un poble a decidir, criticar la repressió policial, denunciar l’existència de presoners polítics i també per posar en valor la catalanitat d’aquest territori”

L’acte polític que va tancar la manifestació, al peu del Castellet, va comptar amb la participació de persones vingudes dels diferents territoris dels Països Catalans. El valencià Feliu Ventura, qui va reivindicar la necessitat de desobeir el Tractat dels Pirineus des de l’esfera personal i quotidiana; Tomeu Martí, que va defensar el caràcter antifeixista de l’independentisme i Marcel Mauri i Elisenda Paluzié, que van llegir dues cartes des de la presó de Lledoners escrites per Jordi Cuixart i Jordi Sànchez van donar pas a Emma Soler, membre del Col·lectiu 7 de novembre. Des de la Catalunya Nord es van reclamar institucions pròpies per poder decidir el futur del territori amb claredat, tot recordant que la república no és per si sola sinònim de llibertat: “aquí al nord podem ensenyar i demostrar que, malauradament, fer part d’una república no vol pas forçosament significar ser lliures”. Allunyant-se del discurs merament historicista i cultural, el col·lectiu convocant ha refermat la voluntat de construir un país sostenible: “volem per a Catalunya Nord un desenvolupament i una economia justa i durable lluny del foment del macro-turisme, de les urbanitzacions arreu del país sense cap lògica territorial, prou barris dormitori, prou grans supermercats que maten el comerç local i el teixit social”.

A continuació es va desplegar una estelada a la façana del Castellet. En aquest sentit, cal destacar que enguany l’Ajuntament ho ha autoritzat a diferència de l’any passat quan ho va prohibir explícitament. Una marxa de torxes va donar pas al tradicional concert que clou els actes del Correllengua, enguany amb el grup perpinyanenc Yegg, els mallorquins Grollers de Sa Factoria i els valencians El Diluvi.

El Castellet de Perpinyà / Noa Tendero

Durant el concert, es va tornar a muntar el punt violeta organitzat pel Jove Moviment Feminista de Perpinyà, que tot just celebrava un any d’existència. La militant Estela Godoy explica que han tingut “una molt bona acollida, molta gent s’apropa a l’estand a informar-se i cada cop hi ha més dones interessades a venir a les assemblees i actes”.

Des de l’organització afirmen que la Diada “es consolida com una data clau a l’agenda tant en l’àmbit de Catalunya Nord com als Països Catalans”, ja que consideren que “es percep un canvi respecte a la sensibilitat de la gent i la receptivitat del nostre discurs”. La valoració conclou amb una reflexió entorn de la dinàmica reactiva que ha pres darrerament el moviment independentista de la Catalunya Nord i la necessitat de començar a treballar des de la pro positivitat.