Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Els perills de la crema de residus: dioxines, diòxid de carboni i metalls pesants

Entitats ecologistes i veïnals alerten dels impactes en la salut i el medi ambient i exigeixen a la Generalitat de Catalunya una moratòria de la crema de brossa urbana i deixalla industrial en plantes d'incineració, d'assecament de purins o en cimenteres

Planta incineradora de Sant Adrià de Besòs (TERSA) / Aleix López

En plena emergència climàtica i després que la Unió Europea hagi emès una directiva que recomana una reducció del 40% de les emissions de CO2 en el conjunt de l’eurozona abans de l’any 2030 –en relació amb l’emès l’any 1990–, ha sortit a la llum la intenció d’incinerar residus als municipis de Cercs (el Berguedà) i Juneda (les Garrigues). Les dues noves ubicacions de forns crematoris –on arribarien cada dia desenes de camions amb brossa provinent dels ecoparcs i del sector industrial– se sumarien així a les incineradores de gestió pública existents a Sant Adrià de Besòs (el Barcelonès), Campdorà (el Gironès), Riu Clar (el Tarragonès), Mataró (el Maresme), Son Reus (Palma) i Andorra la Vella. Al llistat cal afegir la planta de residus perillosos de Constantí (el Tarragonès) i els forns de l’empresa Solvay de Martorell, on es cremen residus de PVC.

Des de fa més d’una dècada, a més, empreses cimenteres –Bunyol (la Foia de Bunyol) en el cas del País Valencià, i Montcada i Reixac (el Vallès Occidental), Sant Vicenç dels Horts (el Baix Llobregat), Santa Margarida i els Monjos (l’Alt Penedès) i Alcanar (el Montsià) en el cas de Catalunya– han vist en la brossa una oportunitat de negoci: deixar de comprar gas natural com a combustible i substituir-lo pels residus provinents del contenidor gris, així com deixalles, llots de depuradores, fustes o excedents de la indústria automobilística –neumàtics, tapisseria i plàstics de la carrosseria– i altres residus d’origen industrial.

 

La possibilitat que s’incrementi, doncs, el nombre de xemeneies que emeten gasos d’efecte hivernacle i dioxines a l’aire de les nostres comarques ha fet esclatar l’oposició veïnal i les mobilitzacions. Mercè Rius, directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya, ha puntualitzat a la Directa que “en el marc de la directiva d’emissions industrials de la Unió Europea els projectes de valorització energètica [incineració] estan permesos, evidentment amb tota una sèrie de condicions i prescripcions. Si ho compleixen, no hi ha la possibilitat de denegar-ho”.

Mercè Girona, portaveu del Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA) –federat amb Ecologistes de Catalunya–, ens explica com ho veuen des de la plataforma ciutadana Residu Zero: “El model de gestió de residus a Catalunya és obsolet: des de la llei de l’any 1993 del conseller Vilalta no hi ha hagut evolució sinó una involució. Després de 25 anys només s’està reciclant el 34% dels residus i en els darrers cinc anys ha augmentat un 13,5% el volum de residus. Hem de passar d’una llei que ordena els residus a una llei de prevenció i reducció de residus, una llei sostenibilista. Hem preparat dotze punts que hem portat als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya i, a més, ho recollim de les pròpies directives, que assenyalen que s’ha d’incidir en l’origen i s’ha de fer una veritable reconversió industrial, de tal manera que tot sigui reutilitzable, fàcilment reciclable i compostable”. Rius, des de la Generalitat, puntualitza el següent: “Estem d’acord en la reducció, la reutilització i el reciclatge, però si utilitzéssim l’argument de no autoritzar cap instal·lació perquè genera noves emissions de CO2, no podríem autoritzar cap instal·lació, perquè una granja, una nova escola, genera CO2 segur”.

La plataforma Residu Zero reclama al Parlament i al govern una moratòria en la crema de residus

Entre les reivindicacions de Residu Zero hi trobem una moratòria a la incineració, “aturar els projectes de Cercs i de Juneda o altres iniciatives que van sortint com a bolets. S’ha de parar i impulsar aquest debat social, popular i al Parlament; el debat polític sobre un model que faci que consumim, produïm i gestionem els residus d’una altra manera”, referma Girona. La iniciativa parlamentària també es pot votar popularment mitjançant una recollida de signatures al web Change.org.

 

Pel que fa al calendari de la nova planta a les Garrigues, des de la Generalitat, concreten que “en el cas de Tracjusa es va fer una informació pública, es van rebre un munt d’al·legacions, s’han resolt i ara s’estan notificant. La gent notificada encara pot fer una segona ronda d’al·legacions, per tant no hi ha un calendari, depèn de l’argumentari de les al·legacions i de les modificacions que s’hagin de fer”. I amb relació a Cercs ens avancen que “no hem fet encara ni la valoració de si tota la documentació que han presentat és suficient. Sent un expedient que probablement serà conflictiu i que hi haurà moltes al·legacions, el termini de tramitació també serà molt llarg. Ens en podem anar a dos anys tranquil·lament”.


El fantasma de la tèrmica reviu

L’antiga central de producció elèctrica de Cercs perviu com un gran monstre de ciment a la llera nord-oest de les aigües del pantà de la Baells. L’orografia local fa que –malgrat la curta distància– les xemeneies brutes i deteriorades no es vegin des de Berga, però siguin presents i diàriament amb notable temença des dels nuclis de població que més la van patir com a conseqüència dels corrents d’aire locals: Vallcebre, la Rodonella, Guardiola de Berguedà, Sant Jordi de Cercs, Fígols, Sant Corneli o la Nou de Berguedà. Una extensa franja de bosc entre Cercs i Vallcebre –d’un parell de quilòmetres d’ample i vuit de llarg– literalment va desaparèixer com a conseqüència de la pluja àcida que durant quatre dècades va afectar la zona. L’any 2011 la central va quedar clausurada i, ara, un projecte d’incineradora –impulsada per l’empresari manresà Lluís Basiana– que pretén aprofitar part de les instal·lacions de l’antiga tèrmica ha tornat a fer saltar totes les alarmes.

Cercs i Juneda es mobilitzen per aturar dues noves incineradores que cremaran brossa urbana i industrial

“En el moment que va aparèixer la informació a premsa, hi va haver un seguit de gent que es va començar a moure, ajuntant-se en un grup WhatsApp. Al cap de dos dies hi havia 200 persones i molta inquietud respecte al projecte. Ràpidament ens vam organitzar”, explica Martina Marcet, ramadera, veïna de la Nou de Berguedà i portaveu de la Plataforma Antiincineradora de Cercs. “El projecte va entrar a mitjans de desembre per la via administrativa. L’analitzarem i veurem si podem emprendre diferents accions legals, ja sigui sobre els terrenys, el projecte i les afectacions que pugui tenir. Tenim molt clar que sense la mobilització de la gent no aconseguirem res i així ens ho han fet saber des de totes les instàncies polítiques”, afegeix. Als habitatges particulars, edificis públics i carreteres de la comarca són ben visibles les pancartes i els cartells distribuïts per la plataforma. A Cercs i Vallcebre, les estelades i els llaços grocs comparteixen balconades amb les banderoles contra la incineradora. “Hem d’aturar aquesta bestiesa. De la meva experiència de 32 anys de bomber, us puc dir que, a causa de la inversió tèrmica, el vapor que s’emetia per la xemeneia de la tèrmica baixava, es dipositava en forma de gel a la carretera i moria molta gent pels accidents. És una de les pors que tenim, que això es torni a repetir”. Són paraules d’Urbici Malagarriga, veí de Cercs i militant del PDeCAT que s’oposa al projecte i s’ha sumat a la plataforma. “Les aus que hi ha protegides, com el trencalòs i el gall fer, se n’aniran en orris i en alguna part dels boscos on hi ha bolets potser no se’n colliran. Tot dependrà de com de grossa que sigui la contaminació de la incineradora. Amb la vida i la salut no s’hi pot jugar, l’hem de defensar cada cop més”, conclou convençut.

Marcet ens avança una de les estratègies d’impugnació que impulsarà la plataforma: “Hem descobert que l’antiga central tèrmica es va fer sobre emprius –terrenys comunals. Aleshores es podia fer perquè FECSA era una empresa pública i es podia construir al·legant que era un bé públic. Quan va passar a mans privades [Endesa] ja no era així i creiem que hi ha algunes irregularitats sobre per què no s’han desafectat aquests terrenys comunals. És la gent del municipi qui hauria de decidir què es pot fer en aquests terrenys”.


Rebuig en una comarca que “es torna a estimar”

Resseguint la C-16 en direcció a la Cerdanya, tombem a l’esquerra a l’alçada del majestuós Pedraforca, endinsant-nos a la zona zero de les greus afectacions a la salut i el medi ambient que durant quaranta anys es van derivar dels fums contaminants de la tèrmica. La falsa aparença d’un prat alpí pelat de vegetació amaga una dura realitat: tot tipus de residus tòxics hi van aniquilar la vida i vuit anys després hi rebroten petits exemplars de pi, encara amb timidesa. “El record que tinc de la tèrmica és anar a l’escola i trobar el sabor del fum a la boca a l’hora del pati quan sorties a jugar. La professora deia ‘tothom a dintre’ i veies baixar el fum, inclús et picaven els ulls. Recordo els arbres apagats, com cremats. Horts amb vianda que estaven bé i l’endemà passaves i el pagès et deia que se li havia cremat tot”, diu Anna Simón, veïna i nascuda a Vallcebre, que en l’actualitat s’ha reinventat i gestiona un establiment de turisme rural. Antoni Roixes, veí del poble que es dedica al turisme, el comerç i l’art, comparteix amb Simón les pors de l’impacte que pot tenir una incineradora: “La nostra expectativa és viure en un lloc preservat, no li trobem cap lògica que ens fiquin una incineradora i espatllin el projecte de moltes famílies que vivim d’un turisme molt conscient del que és la natura, que visita la zona per veure la ramaderia, veure com es fa formatge a Josa, etc. Es comença a veure ganes i emocions per cuidar tot això. La gent del Berguedà s’estima cada cop més la comarca i aquesta incineradora vindrà a ser un desastre”. En aquest mateix sentit s’expressa Joan Noguera, enginyer agrònom i ramader de Guardiola de Berguedà: “No sabem si hi haurà microtoxines, si tota aquesta contaminació l’acabaran pasturant les vaques, l’acabaran absorbint i l’acabarem menjant nosaltres i passarà a la cadena tròfica. No és el mateix que un animal mengi un producte amb contaminació que sense contaminació. No sé si hi ha estudis fets o impactes en altres llocs que ho puguin rebatre”. Anna Simón, a més, ens alerta –amb l’emoció del record a flor de pell– de les conseqüències irreversibles de les emissions tòxiques en la salut dels seus familiars: “Càncers a cada casa. Ma mare va morir amb 59 anys de càncer de pulmó sense haver fumat mai, per exemple. El meu pare també amb càncer, els meus quatre avis tots amb càncer. Ho sabem els que som d’aquí, els que no, no ho saben. La doctora Mercè Fuentes va fer moltes coses, gràcies a ella es van posar els filtres [a les xemeneies de la central]. Quan van tancar la tèrmica vam descansar i ara ens despertem amb això de la incineradora”.

Marcet, des de la plataforma, es mostra esperançada a aturar-ho i posa més arguments sobre la taula. “Una instal·lació dedicada a la incineració de residus –es faci aquí o es faci on sigui– està en contra de totes les directives europees i mundials al voltant de l’emergència climàtica, perquè qualsevol procés que es dediqui a cremar, siguin residus o combustibles fòssils, genera emissions de CO2 i això augmenta l’efecte hivernacle. És una aberració”. El 25 de gener han organitzat
a Berga una jornada de debat i formació al voltant de la incineradora, que preveuen que serà un èxit en participació.


L’atzucac de desfer-se dels purins cremant brossa

Dels contraforts pirinencs viatgem a la plana de Lleida, on des de fa tres anys creix la preocupació per un projecte d’incineració de brossa urbana. La finca on s’erigeixen les xemeneies de Tracjusa està situada al terme municipal de Juneda (les Garrigues), però a una certa equidistància de les àrees més poblades de les Borges Blanques
i Puiggròs. Envoltada per camps d’arbres fruiters i plantacions de blat de moro, la central d’assecament de purins en l’actualitat emet a l’atmosfera grans quantitats de vapor d’aigua i CO2. L’associació promotora, Gestió Agroramadera de Ponent, liderada per l’empresari Eduard Cau Barrufet –regidor de JxCat a Puiggròs–, ha presentat un projecte de reconversió de la planta perquè se substitueixi el gas natural que escalfa i evapora l’aigua dels purins per combustible derivat de residus (paquets de brossa urbana trossejada a les plantes de tractament i provinent del contenidor gris). S’hi preveu una inversió superior als set milions d’euros.

Entitats de les Garrigues denuncien que es cremarà brossa “per especular” amb l’excusa dels purins

“Les plantes d’assecament de purins emeten principalment CO2 per la combustió del gas natural i vapor d’aigua. Amb la modificació del procés també es generaran altres components que poden venir de la brossa: dioxines, furans, partícules. Tot està en una nebulosa perquè, com que no saps quins cremaràs, no saps què sortirà per la xemeneia. El combustible ara no només sortirà gratuït sinó que pagaran per poder-lo destruir aquí, passarà de ser un cost a ser un benefici”, ens detalla Eduard Ruestes, enginyer químic i excap de la planta Tracjusa de Juneda. A més, posa sobre la taula l’existència d’altres mètodes viables per separar l’aigua i la matèria sòlida dels purins. “Hi ha alternatives que potser no són tan suculentes econòmicament, però permetrien viabilitzar la instal·lació sense afegir els inconvenients que suposa la gasificació dels residus. La instal·lació, el que procura, és separar l’aigua dels nutrients que són aplicables al sòl. Actualment es fa mitjançant una evaporació i assecat, però això es pot fer mitjançant una separació més mecànica a través de filtració amb membranes. Hi ha instal·lacions que estan funcionant amb aquest sistema, aquí a Catalunya i a Europa”.

Rosa Pedrol, veïna de Torregrossa i membre de la plataforma Aturem la Incineradora de Juneda, ho detalla de manera molt gràfica: “Qui entén que en un lloc on es generen menys escombraries perquè hi ha menys població es portin tones d’escombraries amb camions per cremar aquí, perquè quatre cobrin la subvenció que paga la Generalitat per cremar escombraries? Què farem la resta, ens menjarem la contaminació? Si no ens mobilitzem al territori, serem l’abocador de Catalunya. Que ens portin serveis, indústria respectuosa amb el medi ambient i que tinguin en compte la població”. En referència directa a la ramaderia, l’agricultura i el sector fruiter local que vertebren el territori garriguenc, ens diu: “Som una zona que està reconeguda internacionalment per la producció de fruita i oli. Portar una incineradora aquí seria destruir l’activitat econòmica, cultural i social”.

La planta d’assecament de purins Tracjusa de Juneda pretén utilitzar residus com a combustible |Aleix López

 

Pere Olivart, veí de Juneda i president de l’associació en defensa del patrimoni natural La Banqueta, fa retrospectiva del que s’ha aconseguit fins ara i destaca que “en els tres anys que fa que el projecte està sobre la taula l’oposició ha anat creixent. Si al principi eren poques veus les que es qüestionaven el projecte, cada cop hi ha més gent que no veu la viabilitat que ens portin residus de l’àrea metropolitana de Barcelona. No quadra amb la idea de desenvolupar el territori i equilibrar Catalunya. Així no ho aconseguirem”. Olivart ho complementa amb un toc d’atenció sobre l’impacte que les dioxines poden tenir en la salut humana: “El 90% del personal sanitari del centre d’atenció primària de les Borges Blanques s’oposa al projecte, i alerta que pot provocar malalties respiratòries als infants i altres prejudicis a la salut. El consell d’alcaldes de les Garrigues va decidir per unanimitat que demanaria al Departament de Territori que retirés el projecte”.

Des de Juneda i Torregrossa alerten de l’impacte de les emissions en la venda de l’oli i la fruita de la comarca

Joan Vázquez, portaveu d’Ipcena i membre de la plataforma Aturem la Incineradora de Juneda, posa xifres a les sospites d’un gran benefici econòmic que s’amagaria rere la reconversió de Tracjusa: “Hi ha una sèrie de personatges que han tingut una visió del món rural no com un element de reequilibri sinó com una oportunitat de fer grans negocis, sempre emmirallats en la corporació de Guissona. Sense l’existència de primes [subvencions del govern Zapatero eliminades per l’executiu Rajoy] per a la planta de Juneda, un dels promotors s’inventa el projecte de portar residus i incinerar-los, de cremar-los en fases. El negoci net seria de quatre milions d’euros anuals amb la incineració de 45.000 tones de residus. Passaria a ser el principal negoci d’aquests promotors”. I ho compara amb l’especulació urbanística per fer-ho més entenedor: “Està clar que com que hi ha l’alternativa de la separació, la incineració es converteix simplement en una operació purament econòmica; és un acte d’especulació. És com fer pisos com es van fer amb la bombolla, a mansalva, sense els aïllaments adequats, sense responsabilitats, cobrint els espais naturals”.

I per últim llança la pilota a la teulada de l’administració: “El Parlament de Catalunya va fer un ple sobre l’emergència climàtica i en una de les resolucions votades per tots els grups excepte Ciutadans es diu que abans d’acabar el 2019 el govern havia de modificar la normativa per impedir que el tractament dels purins es pogués fer mitjançant la combustió tèrmica, inclosa la gasificació. No s’ha fet. En altres llocs del món, qualsevol govern seriós hauria suspès les tramitacions relacionades amb aquest tema, com seria el cas de Juneda, fins que no s’implementés el fons de la qüestió. Si no es fa, per a què serveix el Parlament?”.


Aire sota sospita a Sant Adrià de Besòs

La preocupació per l’aire que respirem, però, no és nova al nostre país. Fa anys que el veïnat que viu al voltant de la incineradora Tersa (de gestió pública) reclama a l’Ajuntament de Barcelona que es tanqui la planta o, com a mal menor, que es garanteixin unes quimèriques emissions lliures de contaminants. “La nostra entitat neix quan el doctor Domingo, catedràtic de la Universitat Rovira i Virgili, va fer públic un estudi on es deia que les persones que viuen al voltant de les incineradores tenen tres vegades més possibilitats de tenir un càncer. L’abril de 2018 vam presentar una denúncia davant de la Fiscalia de Medi Ambient per delicte ecològic, perquè els barris del Fòrum i de Diagonal Mar tenien més perill de contaminació per dioxines provocades per Tersa”, recorda Marta Rosés, responsable de comunicació i relacions externes de la Plataforma Aire Net – Coordinadora Veïnal Metropolitana. “S’ha de partir de la base que totes les incineradores contaminen, però Tersa durant molts anys ha estat contaminant sense tenir controls. Ara contamina menys, perquè gràcies a la lluita del moviment veïnal les administracions han començat a controlar-la. L’Ajuntament diu que amb les lleis actuals el grau de dioxines no és perillós, però nosaltres considerem que no, que això és mentida”. Les dues notes de premsa emeses per l’Ajuntament de Barcelona l’any 2019 amb relació a la problemàtica van en el mateix sentit: “Un estudi descarta que la incineradora del Besòs emeti més dioxines que el trànsit” i “L’auditoria a TERSA conclou que compleix amb els requisits ambientals i que el seu impacte a l’entorn no és rellevant”.

Aire Net vol tancar la incineradora del Besòs i denuncia les contradiccions de l’Ajuntament de Barcelona

Amb relació a la incineradora del Besòs, la portaveu del CEPA-EdC, Mercè Girona, es mostra molt crítica amb el consistori: “L’Ajuntament de Barcelona, amb la planta d’incineració de Tersa, està en un atzucac. El grup dels comuns es va comprometre en la primera legislatura a posar fi a l’aportació de residus de Barcelona a la incineradora, i al final de la legislatura es va incrementar els residus cremats. La realitat és que es cobreixen les espatlles amb els seus informes fets per experts del Col·legi d’Enginyers Industrials que són proincineració. No vull dir noms, però tothom els coneix. Es va acordar amb l’Ajuntament que la Plataforma Aire Net aportaria tres experts independents i crítics en tot el procés i, de forma totalment unilateral, el consistori va fer una roda de premsa i un comunicat només de part, sense que els experts crítics i independents poguessin estudiar l’informe i donar la seva versió. És una maniobra molt poc democràtica”.

Carlos Arribas, un dels experts independents proposats per Aire Net, ha publicat un article al web de la coordinadora Zero Waste Europe, on afirma que “hi ha evidències que quan s’efectuen mesuraments per agents externs [a l’interior de la incineradora TERSA] es modifiquen les condicions de funcionament perquè els resultats estiguin dins dels valors límit d’emissió normatius. És a dir, es falsegen les condicions de treball per obtenir els resultats dins dels valors normatius”. I detalla un episodi sorprenent. L’expert assegura que entre el 16 i el 17 de juliol de 2017 la planta va estar descontrolada, i “va emetre diversos contaminants per sobre dels valors límit”. Malgrat que els mesuradors estaven desconnectats per una falla del sistema de comunicacions “es van seguir enviant dades d’emissions a la Generalitat de Catalunya”. Aquests són dos dels apunts d’un extens llistat d’irregularitats.


Els altres impactes: cendres i escòries

El que ens arriba als pulmons com a conseqüència de les emissions gasoses és un dels tres impactes contaminants de les incineradores, però n’hi ha més: cendres i escòries. “El segon focus de contaminació són les cendres que queden als filtres, que estan catalogades com a residus especialment perillosos i es porten a un abocador, que només n’hi ha un a Catalunya, a Castellolí (l’Anoia), i amb això només poden fer una cosa: confinar-ho. Hi ha un tercer tipus de residu que són les escòries, allò que queda dels incremats a l’interior dels forns, que poden contenir metalls pesants, dioxines, altres residus compostos persistents (COP)… però no es consideren residus perillosos. Es traslladen a unes instal·lacions perquè ventilin els contaminants i després s’autoritza a fer-ho servir per a pavimentació de carrers i carreteres, d’obra pública, construcció d’obra civil, etc. Els incremats metàl·lics per incorporar als clínquers [roques sintètiques] en fàbriques de ciment, etc. En alguns casos, les escòries també s’incorporen al que s’anomena ecociment, i això és molt greu perquè amb el pas dels anys es va deteriorant i es va emetent als edificis, a l’interior de les cases o al medi ambient”, adverteix l’ecologista Mercè Girona.

L’estiu de 2017, a la badia de Palma es va viure un dels episodis més greus coneguts per abocament d’escòries. L’entitat Terra Ferida va denunciar –mitjançant la publicació de reveladors vídeos– com camions provinents de la incineradora de Son Reus van abocar directament a l’aigua desenes de tones d’escòries, substituint la funció de la grava inerta. La contaminació es va escampar per la zona i va haver de ser eliminada després d’un costós procés de contenció i filtratge, amb conseqüències mediambientals greus.


Un empresari investigat i una exregidora d’Unió, rere el projecte de Cercs

Segons consta al registre de la propietat de Berga, la finca de Cercs número 926, on se situen les antigues instal·lacions de la central tèrmica i on es projecta instal·lar la futura incineradora, va ser adquirida per l’empresa INFREEMU SL mitjançant un contracte de compravenda a data de 6 de novembre de 2017. L’escriptura es va fer davant d’un notari de Madrid i l’encarregada de presentar-la davant del registre va ser Olga Sànchez, antiga regidora de Seguretat de l’Ajuntament de Manresa i excoordinadora d’Unió Democràtica a la capital del Bages. Darrere de la societat mercantil INFREEMU SL s’amaguen dos altres noms: Lluís Basiana Obradors, que hi figura com a apoderat, i Antonio Garcia Travesset, empresari de Níjar que en seria l’administrador únic. El capital social de la societat limitada seria de només 3.100 euros, segons dades proporcionades per l’empresa d’informació comercial i financera E-Informa.

El 18 de desembre de 2019 es va publicar al Butlletí Oficial del Registre Mercantil una informació rubricada per Basiana Obradors i Garcia Travesset segons la qual l’empresa EM Spain Waste & Treatment SL ha adquirit “en bloc, per successió universal, tots els drets i obligacions” que INFREEMU SL tingués respecte de “la unitat econòmica dedicada a l’explotació d’actius de valorització energètica”. En altres paraules, el control dels actius de la companyia ara passen a mans de la nova societat, que va ser precisament la que va presentar a mitjans de desembre el projecte d’incineració al registre del Departament de Territori i Sostenibilitat. L’administrador únic d’EM Spain Waste & Treatment SL és Basiana Obradors, empresari manresà investigat pel jutjat d’instrucció 1 de Barcelona per un presumpte delicte de corrupció, sota l’acusació de beneficiar-se irregularment d’una subvenció de la Diputació de Barcelona.

Article publicat al número 491 publicación número 491 de la Directa

Articles relacionats