Acabades les festes de Nadal, no acaben les onades de compradores. Els aparadors de les botigues s’omplen de cartells amb ofertes atractives. Comença l’època de rebaixes i, aquella peça de roba, que no sempre necessitem, la tenim ara a meitat de preu.
Cada vegada és més habitual veure les grans marques promocionant la possibilitat de fer un consum responsable de roba, tot i incitar, alhora, a fer una compra compulsiva, a través de preus baixos. És el cas, per exemple, de Zara o Mango, que disposen a les seves botigues de contenidors a través dels quals ens conviden a donar una “segona vida” a la roba.
Tot i que actualment és voluntari que els establiments ofereixin aquest servei, l’any que ve, a partir del 2025, serà obligatori per totes les empreses tèxtils gràcies a la llei de residus i sòls contaminats per a una economia circular, aprovada el 2022. Ara bé, on van a parar les peces llençades en aquests contenidors?
Greenpeace destapava a través d’una investigació, publicada a finals d’any, que el 80% de la roba recollida en estats de la Unió Europea s’exporten fora de territori europeu. Per fer-ho, l’organització va col·locar geolocalitzadors a una trentena de peces de roba que formaven part de l’estudi i ha pogut comprovar que només una ha arribat a una botiga de segona mà, a Romania, i que s’està reutilitzant. La resta no es pot assegurar on ha arribat i quin ús està tenint.
Cada vegada és més habitual veure les grans marques promocionant la possibilitat de fer un consum responsable de roba, tot i incitar, alhora, a fer una compra compulsiva
14 de les 29 peces de roba geolocalitzades han arribat a països com els Emirats Àrabs Units, Pakistan, Índia, Egipte, Togo i Xile i es desconeix quin ús se n’està fent. Sara del Río, responsable d’investigacions de Greenpeace, assegura que és “impossible” que funcioni l’economia circular perquè “no hi ha capacitat de retornar tot el material que es genera”. Només a l’Estat espanyol, al voltant d’un milió de tones de residus tèxtils cada any.
Segons l’ONU, la producció tèxtil provoca el 20% de la contaminació mundial d’aigua potable. Per produir uns texans es necessiten 7.500 litres d’aigua. També és la responsable del 10% de les emissions de carboni i del 9% de les pèrdues anuals de microplàstics als oceans.
Actualment, el concepte popularment utilitzat de fast fashion ha quedat desfasat. Regna l’ultra fast fashion. La producció i la distribució de roba es fa a gran velocitat i a preus molt baixos. Baixa n’és també la qualitat i, encara més, ho són les condicions laborals en què són produïdes, en països del Sud global. Són consumides a països del Nord i acaben abocades en piles de roba als països del Sud, formant un cercle que impacta en el medi ambient i la salut de les poblacions afectades per piles de roba llançada.
Un recent estudi publicat per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) detecta que només el 10% dels residus tèxtils generats a Catalunya es llencen de manera separada, mentre que el 90% acaba en abocadors o plantes incineradores.
Sara del Río, responsable d’investigacions de Greenpeace, assegura que és “impossible” que funcioni l’economia circular perquè “no hi ha capacitat de retornar tot el material que es genera”
Gemma Morell, investigadora de l’informe, recalca que un dels principals problemes és la “desinformació i l’accessibilitat” i afegeix que “no hi ha tants contenidors de roba com de plàstic”.
L’estudi de l’ICTA-UAB posa en relleu que, a Catalunya, cada persona consumeix aproximadament de mitjana 22 kg de roba a l’any, amb una petjada ambiental elevada, ja que molta d’aquesta roba tindrà una vida útil curta. “La durabilitat de la peça de roba és de les variables que poden fer que l’impacte ambiental sigui major o menor”, destaca Morell.
Des de Greenpeace, remarquen que, quan una peça de roba té un cost, d’entrada, molt reduït, és perquè, al darrere, té “un preu amagat”: “l’impacte de la producció en països asiàtics i de la gestió dels residus en països africans”.
Fem bé llençant-ho al contenidor de roba?
A Catalunya, l’entitat Solidança, que ofereix formació i ocupació a persones en situacions de vulnerabilitat social, vetlla per la gestió integral de residus postconsum i l’economia circular a través dels contenidors taronges de Roba Amiga.
Un cop llancem la roba al contenidor, comença un circuit on es tria, es classifica i se’n reutilitzen els diferents teixits. “El nostre objectiu principal és portar-ho a les nostres botigues de segona mà, actualment en tenim 14, perquè faci economia circular”, explica Andrea Membrado, responsable de comunicació de Solidança.
Gemma Morell, investigadora de l’ICTA-UAB, recalca que un dels principals problemes davant la contaminació que genera la roba és “la desinformació i l’accessibilitat” i afegeix que “no hi ha tants contenidors de roba com de plàstic”
Recentment, han tret una col·lecció de roba upcycling, és a dir, a través de tècniques com ara el patchwork, que permet generar una nova peça de roba i, per tant, “convertir-la de nou en tendència”, apunten des de l’entitat.
L’any 2022, van aconseguir recollir més de 7.000 tones de roba, una dada que pot ajudar a intuir per què la indústria tèxtil és la segona més contaminant del món. D’aquesta roba recollida no tota pot tenir el mateix ús. Des de Solidança expliquen que aquella que no poden enviar per revendre a les botigues de segona mà, o la cedeixen a dissenyadores i universitats per tal que puguin investigar i facin proves de col·leccions de moda, o bé s’exporta a plantes de reciclatge fora d’Europa.
Des de Solidança remarquen com encara no es veu la roba com un residu, i no es porta al contenidor com un residu, sinó com una donació
Des de Solidança, apunten que, avui, encara no es veu la roba com un residu. “No es porta al contenidor com un residu, sinó com una donació”, expliquen. Gemma Morell afegeix que la població percep que als contenidors de roba només hi pot tirar roba en bon estat, “perquè, efectivament, no se’ns ha dit tampoc el contrari”. Una idea que dificulta la gestió de la roba com a residu reciclable.
Des de les entitats, demanen fomentar el consum responsable de roba, i comprar-ne, a poder ser, de més qualitat amb materials naturals. També, recorden que cal llençar tota mena de residus tèxtils, en bon o mal estat, als contenidors pensats per a roba, perquè es puguin reciclar els teixits o bé donar-hi sempre que es pugui una segona vida.
Sara del Río emfatitza que és necessari que hi hagi entitats de gestió que s’encarreguin de buscar si una peça es pot reciclar, alhora que, subratlla, no s’ha de perdre de vista que hi ha un problema d’arrel en el model de la indústria tèxtil global, que basa el negoci en la producció de roba “contaminant en països asiàtics com Pakistan o Bangladesh” i que “acumula a l’Àfrica els residus que hem generat”.
