Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Ens toca fer els deures

Aquests dies són moltes les reflexions que, en l’àmbit quotidià però també en els mitjans i sectors professionals especialitzats, s’han anat fent al voltant dels aiguats de Sant Llorenç del passat dimarts 9 d’octubre. Hi ha hagut reaccions i reflexions des de molts i diversos àmbits. Està clar que són moments sensibles perquè aquesta tragèdia s’ha emportat dotze vides i perquè Sant Llorenç i altres municipis de la zona del llevant mallorquí encara tardaran mesos a recuperar la normalitat. Però també és cert que és l’hora de posar damunt de la taula les circumstàncies que ens han duit fins aquí i d’aquestes veure quines podem evitar.

En aquest cas, són diversos els factors que han propiciat les conseqüències majúscules de l’aiguat i que, a poder ser, no haurien de tornar-se a produir de manera simultània. Per una banda, i potser la qüestió en la que manco podem influir – almenys en un primer terme – són les circumstàncies meteorològiques que varen provocar la tempesta: una gota d’aire fred en altura, una aigua de la mar encara bastant calenta i una serra que propicià l’orografia necessària per alimentar la catàstrofe. D’aquestes qüestions, l’única que podem afectar és la temperatura d’aigua de la mar, efecte vinculat al canvi climàtic en el que ja estam immersos i que sabem, pels estudis científics publicats, que les conseqüències seran precisament la intensificació en nombre i en intensitat d’efectes climàtics adversos, com aquest precisament.

El que tenim construït en zones de risc, difícilment ho farem desaparèixer però cal advertir que a dia d’avui se segueixen fent actuacions, i moltes vegades infraestructures públiques i també altres tipus de construccions  en zones inundables

Altres qüestions són la impermeabilització del sòl (asfalt i ciment), la pèrdua de capacitat de retenció del sòl fèrtil, la situació dels torrents, els processos d’urbanització en zones de risc i el desconeixement dels protocols d’actuació en cas d’avís d’estat d’alerta. Tots aquests efectes sumats han propiciat la desgràcia. Ara cal analitzar quins podem atendre i millorar, però no només al llevant sinó a tota Mallorca, per evitar futurs episodis d’aquesta magnitud.

El que tenim construït en zones de risc, difícilment ho farem desaparèixer però cal advertir que a dia d’avui se segueixen fent actuacions, i moltes vegades infraestructures públiques (aparcaments, carreteres, rampes per embarcacions, etc. ) i també altres tipus de construccions, d’entre les quals habitatges, en zones inundables amb una declaració jurada de responsabilitat del promotor i un informe de l’administració competent, quan el que hauria de ser és la prohibició absoluta de fer cap actuació en les zones inundables. També cal evitar impermeabilitzar més sòl sota l’asfalt de noves carreteres. Per altra banda, la creixent erosió de les cobertes vegetals implica un altre element de vulnerabilitat per la seva degradada funció de retenció de l’aigua que també s’hauria de treballar. Les intervencions als torrents (alguns, com el cas de sant Llorenç, completament encimentats) també hauria de revisar-se. I finalment, els protocols d’actuació per a la societat en casos d’alerta hauria de ser també una de les prioritats. Ahir mateix, amb les pluges intenses que afectaren la zona Nord, es veia gent fent fotos i vídeos devora d’un a punt de desbordar-se o cotxes que pretenen travessar zones de risc sense advertir el perill.

En definitiva, en paral·lel amb les tasques urgents de recuperació de les zones més afectades, és l’hora de fer deures per garantir que el cúmul de circumstàncies que han produït aquest episodi no es torni a produir; cal ser conscients de que aquests fenòmens seran cada cop més freqüents i intensos i per tant, toca avançar-nos a les circumstàncies i actuar en la prevenció dels danys majors.