El passat divendres, es rubricava a la biblioteca de Can Batlló el document de concessió del recinte fabril al moviment veïnal i associatiu de Sants i la Bordeta per un període de cinquanta anys –trenta anys i dues pròrrogues de deu anys–, és a dir, fins al mes de març de 2069. Hi van votar a favor els grups municipals de Barcelona en Comú, CUP-Capgirem Barcelona, PDeCAT i PSC; en contra, Ciutadans i el PP i ERC es van abstenir. Entre les entitats santsenques va sobtar el posicionament de la formació republicana, que va defensar amb l’argument que “cedir sòl municipal durant 50 anys és excessiu”. Al plec d’al·legacions presentades per la regidora Trini Capdevila (ERC) es proposava reduir el període de concessió a vint anys –deu anys inicials i dues pròrrogues de cinc anys. Les al·legacions van ser desestimades.
Si revisem l’historial de l’Ajuntament de Barcelona en relació a les cessions i concessions de recintes i edificis de titularitat municipal, es pot comprovar com el consistori ha signat en les últimes dècades diversos acords amb entitats socials de la ciutat per terminis de cinquanta anys. Tanmateix, hi ha un cas que és especialment cridaner i que entra en contradicció amb els postulats defensats per ERC respecte Can Batlló. Es tracta de la concessió del recinte del Poble Espanyol de Montjuïc a una empresa de titularitat privada.
Ernest Maragall, aleshores regidor de Presidència i Hisenda de l’Ajuntament de Barcelona i actualment alcaldable per ERC, va atorgar l’any 2003 a les societats PEMSA i SUMGATI SL l’explotació del recinte
Ernest Maragall, aleshores regidor de Presidència i Hisenda de l’Ajuntament de Barcelona i actualment candidat d’ERC a l’alcaldia de la ciutat, va atorgar l’any 2003 a les societats PEMSA (Poble Espanyol de Montjuïc SA) i SUMGATI SL l’explotació del recinte fins a l’any 2036, ampliant la concessió iniciada l’any 1986 i culminant així un període d’explotació de cinquanta anys. En l’apartat “Obligacions del concessionari” de les clàusules del contracte es diu que PEMSA estarà obligada a invertir 300.000 euros anuals “en millora i adequació dels immobles” fins a l’any 2016 i que aquesta inversió serà de 450.000 euros entre 2017 i 2036. Aquestes aportacions haurien de ser controlades per una comissió de seguiment paritària entre l’Ajuntament i l’empresa concessionària.
Qui s’amaga rere les sigles d’aquesta societat mercantil? No hi trobem cap moviment veïnal ni cap entitat sense ànim de lucre, sinó tres coneguts noms del món empresarial català. Al document de concessió hi apareixen Ernest Maragall i Jordi Cases en nom del consistori i Joaquím Frigola i Ruíz de Porras en representació de PEMSA i SUMGATI SL. Frigola, ja difunt, havia estat nomenat als anys setanta del segle passat conseller del Banco Peninsular –integrat a Rumasa, després a Banesto, i finalment a l’OpenBank de Banco Santander. Els dos homes forts de PEMSA en l’actualitat són Jordi Campins Figueras (president), exdirectiu de la immobiliària Colonial i representant de la Cambra de Comerç al Consell Social de la Universitat Pompeu Fabra, i Salvador Rovira Caballero (conseller delegat), un dels 730 socis del lobby empresarial Barcelona Global.
