La catàstrofe desencadenada per les pluges torrencials al País Valencià ha visibilitzat el conflicte latent entre la comunitat científica i les autoritats responsables de gestionar les crisis agreujades per l’escalfament global. L’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) i l’Associació Valenciana de Meteorologia (Avamet) van advertir una setmana abans de la possibilitat que una Depressió Aïllada a Nivells Alts –el que popularment es coneix com a gota freda– generés aiguats preocupants i les alertes de previsió es van activar tres dies abans, actualitzant-les cada sis hores. Així i tot, els responsables d’Emergències del govern de Carlos Mazón no van advertir dels perills imminents a la població fins que l’aigua ja s’havia desbordat de les lleres del riu Magre i del barranc del Poio.
“Els avisos no s’haurien d’haver donat com a mesures de ‘salvació’ de darrera hora, sinó com a mesures preventives”, assegura Mónica, enginyeria i portaveu de Rebel·lió Científica al País Valencià
“Els avisos no s’haurien d’haver donat com a mesures de ‘salvació’ de darrera hora, sinó com a mesures preventives. Per sort encara es poden predir fenòmens climàtics com aquest i evitar moltes víctimes”, assegura Mónica (ens demana preservar la identitat per risc de represàlies laborals), enginyeria de professió i portaveu de Rebel·lió Científica al País Valencià. Les seves paraules arriben quan la xifra de morts confirmats a la zona zero supera les 202. Són desenes i desenes les persones desaparegudes i autoritats locals, com l’alcalde d’Alfafar, asseguren que hi ha persones que han conviscut amb els cadàvers dels seus familiars a casa durant dos dies.
“El retard fatídic a l’hora d’alertar a la població de la gravetat de la situació ha agreujat el balanç de la tragèdia. Fins a quarts de nou del vespre no es va enviar el missatge generalitzat, quan feia hores que hi havia rius desbordats. Hi havia alertes vermelles per part de l’AEMET i altres institucions com la Universitat de València havien cancel·lat les classes aquell dia, prenent-se de debò les alertes”, es lamenta Amaranta Herrero, investigadora del Departament d’Història Econòmica, Institucions i Economia Mundial de la Universitat de Barcelona, i professora de sociologia ambiental a la Universitat Autònoma de Barcelona.
“Ara diran que van fer cas als protocols, però és mentida. De fet, estan fent canvis a les lleis amb trucs comptables per maquillar que no fan res per mitigar l’escalfament global”, assegura el periodista climàtic i diputat a les Corts Juan Bordera
Juan Bordera, periodista climàtic, diputat a les Corts Valencianes i coautor del llibre ‘El final de las estaciones’ –conjuntament amb l’investigador del CSIC Antonio Turiel– ens explica que “el nivell de temperatures de l’atmosfera i l’oceà està desbocat. L’atmosfera emmagatzema un 7% més d’humitat per cada grau d’increment de la temperatura respecte a l’era preindustrial, ara estem a un 1,5 de graus per sobre, és a dir, per aquest factor ja tenim un 11% més d’humitat. Però a més, com la temperatura de la Mediterrània està un 20% per sobre de la resta de masses oceàniques del planeta, tens el còctel perfecte per arribar a un 80% més de probabilitats que esclatin aquesta mena de fenòmens”.
Com a segon factor agreujant apunta també a “la negligència criminal del Govern de la Generalitat”. En aquest sentit, detalla que “el president Mazón ha esborrat el tuit en el qual deia que el dia de la catàstrofe igual a les sis de la tarda s’acabava el temporal, just a l’hora que es va desbocar”. I ens adverteix que “ara diran que van fer cas als protocols, però és mentida. De fet, estan fent canvis a les lleis amb trucs comptables per maquillar que no estan fent res per mitigar l’escalfament global”.
“Desastres com aquest poden desencadenar empobriment sobtat de persones, impactes psicològics greus, la resposta ha de pensar en aquestes claus”, adverteix la professora Amaranta Herrero
La població valenciana s’està autoorganitzant en comprovar que les crides desesperades a les autoritats no tenien cap efecte i mancaven eines i mans per a desenrunar, aigua i aliments bàsics. Centenars de persones han accedit en les últimes hores als centres comercials, supermercats i botigues arrasades per les torrentades, però on encara es podien recuperar productes comestibles. “Desastres com aquest poden desencadenar empobriment sobtat de persones, impactes psicològics greus, la resposta ha de pensar en aquestes claus”, adverteix la professora Amaranta Herrero. Envia també un missatge a les autoritats: “No són capaços de donar respostes a la situació que vivim perquè infravaloren el risc i són incapaces de preveure l’abast de les conseqüències, tampoc ho fan a llarg termini amb polítiques de mitigació o adaptació”.
Des de Rebel·lió Científica, Mónica recorda que “una de les primeres mesures que va dur a terme el govern de Mazón va ser eliminar la Unitat Valenciana d’Emergències. Si és el servei previst per a coordinar la resposta davant d’aquests escenaris, doncs no el tenim. S’anteposa una visió productivista i curtterminista, que prioritza mantenir els beneficis dels més pudents en detriment de tota la resta”.
La configuració orogràfica de la zona afectada i el fet que s’hagi permès construir edificis de manera massiva i descontrolada en terrenys a la llera de torrents, barrancs i rius que tenen períodes de retorn de les inundacions d’entre deu i cinquanta anys és un dels factors de controvèrsia a hores d’ara. Bordera afirma que “és qüestió de prendre’s seriosament l’adaptació al canvi climàtic que està desbordant totes les previsions i tots els models, perquè està basat en un clima que ja no existeix. Tota la infraestructura que hem construït necessita ser repensada i reconsidera”. La professora Herrero ho rebla apuntant la necessitat que a les zones inundables “és importantíssim tenir un mapa de vulnerabilitats, on es troben localitzades les persones grans, les activitats infantils, però també els animals, tant els de companyia com els del sector agrari”.
I en el llarg termini com hem d’actuar? Som a temps de frenar l’escalfament global? Els tres experts consultats coincideixen en el fet que ens trobem en una cruïlla històrica en la qual cal fer passes determinades
I en el llarg termini com hem d’actuar? Som a temps de frenar l’escalfament global? Els tres experts consultats coincideixen en el fet que ens trobem en una cruïlla històrica en la qual cal fer passes determinades. “Ja n’hi ha prou del negacionisme climàtic de certs mitjans de comunicació, de la classe política i, sobretot, de les cúpules empresarials que condemnen els treballadors a anar a la feina quan és evident que suposa un risc per a la vida”, conclou Bordera. Des de Rebel·lió Científica alerten que “portem cinquanta anys de retard des que es va publicar el primer informe dels límits planetaris i des de llavors no s’ha parat prou atenció a les investigacions de la comunitat científica”. Herrero posa el focus també en els alertadors i assenyala que “seria hora també de descriminalitzar l’activisme climàtic que està donant l’avís d’alarma, alguns dels quals es troben actualment en presó”.
La professora recorda que “l’altíssima concentració de gasos d’efecte hivernacle provocada per l’activitat humana afecten la freqüència i la virulència d’aquests fenòmens. És important que deixem d’anomenar-ho com a desastres naturals, es tracta de desastres socioecològics, amb una part profundament social i cal distribuir responsabilitats al nivell que pertoqui”.
“És molt frustrant el poc cas de la classe política als avisos de la comunitat científica. El full de ruta està fet, el que cal és implementar-lo. Som a temps d’evitar que vagin a més fenòmens com la DANA. Ara que encara es poden predir, i es poden prendre mesures preventives, però podem arribar a una inestabilitat incontrolable”, rebla Mónica, amb la mirada posada en un futur ple d’incerteses.
