Amparo Sánchez (Amparanoia) fa anys que puja als escenaris de l’Esperanzah, un festival que aposta per impulsar la cultura des de la col·lectivitat i a través de l’economia solidària. El seu contacte amb l’organització de l’esveniment va facilitar que la idea de fer una nit en què el cartell fos 100% femení agafés forma i es fes realitat sota el nom Esperanzah es Muher. Les segones responsables directes de la iniciativa són el col·lectiu Arte Muhé, un projecte d’art de diferents disciplines fet per dones i no només per a dones.
“Existeixen unes ganes i una necessitat que les dones es facin veure. Ara és el moment de fer soroll”. Sota aquesta premissa expressada per Piltra –una de les artistes integrants d’Arte Muhé–, el col·lectiu i Amparo Sánchez han aconseguit que el 12 d’octubre fins a 40 grups i artistes de diferents generacions i gèneres es trobin al barri de Sant Cosme del Prat de Llobregat. Es tracta d’una data i una fita històrica, ja que serà la primera vegada que només dones es trobaran en un festival d’aquestes dimensions dalt i baix de l’escenari. A banda de les cantants, instrumentistes i compositores que participaran de la nit, les tècniques de so i llums seran íntegrament dones. Al mateix temps, espectacles de circ, actrius, pintores, escriptores i poetesses també ocuparan espai i participaran d’aquestes 12 hores de música feta per dones.
Ho fan perquè entenen que visibilitzar la dona en el món de la música és una assignatura encara pendent. Només el 13% de les artistes que actuen en els deu festivals més multitudinaris de tot l’Estat espanyol són bandes o solistes femenines. Per Piltra, sembla que les dones no existeixin en el món de la música ni dins els macroconcerts. Tot i que hi ha “molta qualitat”, analitza que hi ha molt poques dones caps de cartell. Des del col·lectiu Arte Muhé creuen, doncs, que “hi ha mil branques per les quals lluitar des del feminisme”, però a elles els toca fer-ho “dins de l’art i la música”.
Piltra, Maria Ruíz, La Mare o La Otra són algunes de les integrants d’Arte Muhé que juntament amb Amparo Sánchez han impulsat aquesta iniciativa, que “ja és una realitat i ve per quedar-se”
Piltra, Maria Ruíz, La Mare o La Otra són algunes de les integrants d’Arte Muhé que juntament amb Amparo Sánchez han impulsat aquesta iniciativa, que “ja és una realitat i ve per quedar-se”. “Les dones necessitem urgentment un espai i una cita per mostrar-nos dins d’un festival per començar a compensar la discriminació que hem patit i seguim patint al llarg de la història”, denunciava Sánchez en presentar el programa, que comptarà amb dones de renom internacional com Arianna Puello, Ana Tijoux o Vinila Von Bismark.
La por que pot haver-hi en dur a terme un espectacle d’aquestes dimensions es dissol davant les ganes, la il·lusió i la sensibilitat cap al compromís de fer realitat un canvi. Un canvi que, en paraules de la mateixa Sánchez, ha de “servir d’inspiració per a moltes dones que mai s’han plantejat llançar-se al món de la música pensant que tan sols els homes hi tenen cabuda”.
Reivindicació feminista als escenaris
“Soles no podem, però juntes som imparables”, deien en una de les seves primeres trobades. I així va ser quan diverses cantautores van citar-se a la presó d’Alcalá Meco, on van realitzar un taller amb les internes sobre art i dones. Es van ajuntar sense conèixer-se entre totes, i de l’experiència i una trobada posterior en una sala de Madrid va acabar creant-se el col·lectiu Arte Muhé.
Aquesta associació femenina, que ara es troba periòdicament, busca reivindicar el paper de la dona dins l’art i està creada per diverses disciplines i generacions. Aposten per treballar valors com la igualtat, el respecte i la diversitat, i ho fan a través de l’organització de concerts i trobades, però també de tallers a espais com instituts o presons, on poden fusionar l’art amb el que és social. Ho fan a través d’aquests formats perquè, com afirma Piltra, “l’art és joc i amb el joc tot entra molt millor”. Mentre normalitzen la presència de dones als escenaris treballen pel reconeixement de la qualitat. Des del col·lectiu denuncien que “ara sembla que s’estigui posant de moda el feminisme i no està bé que et truquin per interessos i per complir. S’han de fer les coses amb el cap”.
