Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

"Esperem exhumar els 500 antifeixistes i combatre la desmemòria a Castelló"

Entrevista a Juan Luis Porcar, membre del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló, historiador i documentalista a la Universitat Jaume I. Porcar ha estat recopilant la documentació necessària per exhumar els cossos de dotze antifeixistes afusellats durant la repressió franquista i soterrats al cementiri civil de la ciutat

 

Ester Fayos | @EsterFayos

La memòria històrica a Castelló ha estat oblidada i emmordassada durant molts anys. D’ací la necessitat que la societat té de cridar, de ser escoltada i, en definitiva, de combatre la desmemòria. Un total de 969 persones represaliades pels sublevats i el règim franquista van ser afusellades al llit del riu Sec i transportades en carro fins al cementiri de la ciutat entre els anys 1938 i 1947. Juan Luis Porcar, membre del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló, historiador i documentalista a la Universitat Jaume I de Castelló, porta quasi tota la seua vida recopilant arxius, registres civils i testimonis per poder exhumar els cossos. Després de catorze anys d’investigacions, Porcar acudeix avui al cementiri civil. Aquesta vegada ve a desenterrar les assassinades i aconseguir que les seues famílies recuperen la seua memòria.


Fa una setmana van començar els treballs d’exhumació al cementiri civil de Castelló. Podem dir que és ara quan de veritat s’està recuperant la memòria històrica a la ciutat?

“L’exhumació dels primers cossos és el treball que té més potència i visibilitat, perquè no només es tracta d’exhumar uns cossos, sinó també de dignificar unes persones”

És cert que s’han fet moltes activitats i encetat molts projectes per recuperar la memòria històrica a Castelló. Però, realment, l’exhumació dels primers cossos és el treball que té més potència i visibilitat, perquè no només es tracta d’exhumar uns cossos, sinó també de dignificar unes persones. Per això, té un component humà i emocional, el qual és molt intens per a les famílies que venen ací, pregunten, es preocupen i s’emocionen pels seus familiars.


Durant molts anys, has estat investigant, recuperant documents i fent moltes entrevistes per saber quines eren els antifeixistes que van afusellar i soterrar al cementiri civil. Com definiries tots aquests anys?

Per a tots els companys del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica és un projecte molt emocionant. Personalment, abans que el col·lectiu iniciara els treballs, jo ja feia molts anys que investigava, analitzant documents, registres civils i llistes de defuncions. Venia al cementiri a consultar els registres. Aleshores, és una tasca que fas des de tant de temps, que la portes molt en dins. Forma ja part de tu. També, veure convertit en realitat el desig de moltes persones, de moltes famílies, és molt gratificant. Les has volgut donar una resposta, una satisfacció personal, i ara ho estàs aconseguint. No m’oblide de totes les persones que s’han quedat pel camí. Elles també volien que arribara aquest moment, però era gent major que ha faltat i ja no està entre nosaltres. Un record per a elles també.

Molts familiars acudeixen al cementiri civil per preguntar a Juan Luis Porcar com poden recuperar els cossos d’algun familiar represaliat/ Ester Fayos

 

Quan comencen a ficar-se en contacte amb tu la família de les dotze persones que, per ara, s’estan buscant?

Van començar a ficar-se en contacte en l’any 2004. A partir d’aquest any, el Grup per la Recerca de la Memòria Històrica ha rebut a moltes persones que es preocupaven per aconseguir documentació dels seus familiars i saber on estan soterrats. Fa dos anys, vam presentar un projecte més material, que tenia més possibilitats de realitzar-se, ja que col·laborava l’Ajuntament de Castelló. Vam fer difusió i nou famílies ens van traslladar el seu desig real per exhumar. Durant les últimes setmanes, s’ha informat molt d’aquestes exhumacions i ara ja tenim deu o dotze famílies més que estan recollint informació i volen sumar-se a les peticions.


Els treballs s’estan centrant en la recuperació dels cossos de dotze antifeixistes. Però, quantes represaliades hi ha al cementiri de Castelló?

“Només es van exhumar uns 30 cossos en els anys 80, durant la Transició, encara que sense procediments científics. Aleshores, dels 530 queden uns 500 cossos que es poden exhumar i moltes famílies ho desitgen”

En total són 969 antifeixistes els que van ser afusellats o van morir a la presó de Castelló. D’aquests, es van soterrar 530 al cementiri civil, on estem fent els treballs d’exhumació. La resta van ser soterrats a les fosses de la zona catòlica que hi havia en aquell moment. Recuperar aquestes últimes és pràcticament impossible, però les que estan a la part civil sí que és possible, perquè s’han conservat sense modificacions. Només es van exhumar uns 30 cossos en els anys 80, durant la Transició, encara que sense procediments científics. Aleshores, dels 530 queden uns 500 cossos que es poden exhumar i moltes famílies ho desitgen.


En un futur, s’espera poder recuperar la memòria de les famílies d’aquestes 500 antifeixistes?

Sí, efectivament. Esperem exhumar a eixos 500 antifeixistes i combatre la desmemòria a Castelló. Ara busquem a tres persones per la demanda concreta de tres famílies. El que ocorre és que, en obrir la fosa, com l’estudi de localització és aproximat, apareixen tres, quatre o cinc cossos, i es contacta amb les possibles famílies d’eixos cossos. Exhumar als represaliats de Castelló és una qüestió històrica i de memòria familiar, però també de drets humans, de reparació a les víctimes, perquè a qualsevol cultura, les persones, les famílies, tenen dret a identificar els seus familiars que encara estan soterrats i poder buscar-los un lloc digne per descansar. És una qüestió bàsica. És tancar el dol familiar, que la família siga dignament recordada i sepultada.

Juan Luis Porcar ajuda en les tasques d’exhumació a l’equip d’ArqueoAntro / Ester Fayos

 

En els primers treballs d’exhumació s’esperen trobar els cossos dels castellonencs José Monfort, Eduardo Ferreres i Rafael Prades. Per ara, es podria confirmar la trobada de Rafael Prades. Quina és la seua història?

Fins que no estiguen fetes les anàlisis d’ADN no es pot confirmar completament la seua identitat. El que sí que és cert és que, segons les nostres investigacions, els llibres de registre i les dades de la família –que assegura que a Rafael el van soterrar en una caixa, una pràctica poc habitual–, sí que podria ser ell, perquè hem trobat una caixa al lloc on pensàvem que podia estar. Era un treballador de Castelló. Participava en la vida política i sindical de la ciutat i, quan van arribar les tropes franquistes, va anar-se’n a València. Al cap de pocs dies d’acabar la guerra, va tornar a Castelló, on estava la seua família. Ell pensava que, com no havia fet cap delicte ni havia participat en actes violents, no tenia res a témer. Sa mare li va avisar de què no tornara, perquè estaven matant a gent. Tot i això, Rafael va confiar en les declaracions de Franco: “Quien no tenga las manos manchadas se sangre, no tiene nada que temer”. Era mentida. Realment, van agafar a molta gent que no havia fet res violent, però per les seues idees polítiques van ser afusellades. Rafael Prades és un d’eixos casos. Ell va decidir tornar a la seua casa, però l’endemà el van detindre, va ser jutjat, condemnat a mort i afusellat.


Què significa per a tu i per al Grup tot el que s’està aconseguint?

“Açò s’ha de fer junt amb diferents polítiques de memòria històrica que encara s’han d’impulsar, no només en el cap de les exhumacions, sinó també en el cap de l’educació, del patrimoni i de la sensibilització”

Per a mi és una satisfacció molt gran. Per un costat, és una satisfacció personal, humana, que és molt important. Però espere que no es quede ahí i que continuen més exhumacions per tal de donar més satisfaccions a més famílies. Açò s’ha de fer junt amb diferents polítiques de memòria històrica que encara s’han d’impulsar, no només en el cap de les exhumacions, sinó també en el cap de l’educació, del patrimoni i de la sensibilització. Per altre costat, també és una satisfacció perquè he estat molts anys treballant i ara tota la feina està servint per trobar a les persones.


Penseu que, a partir d’ara, rebreu més peticions per exhumar els 500 cossos?

Sí, pensem que sí. De fet, està passant. Aquesta setmana estem rebent moltes consultes de famílies. És un punt de partida, però sí, pense que sí.

Treballs d’exhumació de les víctimes de la repressió franquista al cementiri civil de Castelló / Ester Fayos

 

L’Ajuntament de Castelló ha invertit 16.000 euros en aquestes exhumacions, però encara queda molt per recuperar la memòria històrica a Castelló. Un exemple són els 70 carrers i 30 símbols feixistes que encara hi ha a la ciutat…

Sí, l’Ajuntament ha impulsat diferents mesures per recuperar la memòria històrica, com el memorial democràtic al cementiri, el refugi antiaeri a la plaça Tetuan per explicar el què va significar la Guerra Civil a Castelló, o aquest projecte d’exhumacions, però queden molts temes pendents. Queda la retirada dels símbols franquistes, simbologia que queda plasmada, sobretot, en la Creu dels Caiguts al parc Ribalta. Des del col·lectiu, pensem que és un símbol que ha de desaparèixer, perquè fa un homenatge al feixisme i no pot estar en un espai on conviu una societat que es diu democràtica.


Penses que el PSOE i Compromís estan deixant passar l’oportunitat de llevar aquest símbol feixista en aquesta legislatura?

El compromís de l’Ajuntament i, en concret, de la Regidoria de Cultura en mans de Compromís, era llevar la Creu. S’ha de dir que han fet informes i treballs favorables a la retirada de la creu. Però, a última hora, quan pareixia que estava a punt de portar-se a terme, hi ha hagut un canvi en la postura del PSOE. Esperem que rectifique.


Conselleria vol reubicar la Creu en aquest cementiri, però vosaltres defenseu la demolició. És l’única solució per recuperar la memòria?

La demolició, efectivament, és una solució. També és una solució la seua retirada, però no es pot tornar a ficar en un espai públic visible. No es pot traslladar un monument feixista a un altre espai, a un cementiri, a un parc o a qualsevol lloc públic. Si la retiren, s’ha de conservar en un museu, cosa que la veig un poc difícil, o conservar-la en un magatzem, si no, s’ha de demolir.