Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Exèrcit, església i monarquia, pilars de la nissaga del nou cap de la Policia espanyola a Catalunya

El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha nomenat el comissari general José Antonio Togores Guisasola nou cap superior del Cos Nacional de Policia (CNP) a Catalunya, en substitució del jubilat Sebastián Trapote, qui havia ocupat el càrrec des de juliol de 2015. La nissaga familiar del nou responsable policial és un bon exemple de les connexions amb altes estructures de l’aparell de l’Estat que tenen moltes persones amb càrrecs de responsabilitat en les forces i cossos d’ordre, la judicatura, l’església o l’exèrcit a l’Estat espanyol

 

David Bou | @dvdbou

Temps difícils per la popularitat de la Policia Nacional espanyola a Catalunya, després del rastre de violència que van deixar a les escoles on va intervenir el passat 1 d’octubre i del seu paper en altres temes controvertits com la gestió del Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de Barcelona. Fins al moment, nou agents i comandaments de la Unitat d’Intervenció Policial (UIP) d’antidisturbis procedents de diferents punts de l’Estat espanyol han estat imputats per la seva actuació durant el referèndum d’autodeterminació, al mateix temps que el ministeri de l’Interior socialista ha tornat a enviar al Principat 600 efectius més d’aquesta mateixa unitat amb motiu de la passada Diada i de l’aniversari del primer d’octubre.

Tanmateix, no tot han estat males notícies per aquests agents encarregats –principalment– de sufocar les alteracions de l’ordre públic ja que, amb la jubilació de l’antic cap del CNP a Catalunya, ara irromp en escena i s’alça en el càrrec José Antonio Togores Guisasola, qui va ser el màxim responsable estatal de les UIP en el període comprès entre els anys 2006 i 2012. Durant el seu mandat, la unitat antidisturbis va estar al centre de la polèmica per les seves actuacions contra les protestes del moviment 15-M, que es van desallotjar violentament en algunes places, detenint i ferint manifestants, així com a professionals dels mitjans de comunicació, els quals van criticar durament la forma de procedir dels agents.

Prèviament, Togores Guisasola havia passat per nombrosos càrrecs de responsabilitat, en una trajectòria de gairebé quatre dècades dins el cos. D’origen madrileny, va iniciar la seva carrera l’any 1979 en aquesta ciutat, concretament a la Companyia de Seguretat Ciutadana de la Comissaria de Chamartín, des d’on va anar escalant primer a unitats més especialitzades i posteriorment a càrrecs de responsabilitat. Togores ha passat per la Unitat de Desactivació d’Explosius (TEDAX/NRBQ) i per la prefectura de secció de Cavalleria i de Guies Canins.

Durant el seu mandat al capdavant de la Unitat d’Intervenció Policial, els antidisturbis del CNP, va estar al centre de la polèmica per les actuacions d’aquesta contra les protestes del moviment 15-M que van desallotjar violentament d’algunes places, detenint i ferint a manifestants, així com a professionals dels mitjans de comunicació

Més tard, va acceptar un destí lluny de la capital del Regne i es va situar al capdavant de la Brigada de Seguretat Ciutadana a Gran Canària, on va adquirir experiència per tornar a Madrid i ser nomenat responsable de l’àrea de Seguretat Ciutadana i Operacions de la Secretaria d’Estat de Seguretat. Aquest càrrec d’assignació política el va adquirir en el període en què José Luís Rodríguez Zapatero ostentava la presidència del Govern espanyol i Alfredo Pérez Rubalcaba era ministre de l’Interior. Tots dos van decidir ràpidament adjudicar-li el comandament de les UIP, que no va abandonar fins a l’any 2012, arrossegat pel canvi de govern en favor del Partit Popular de Mariano Rajoy.

No obstant això, la trepidant carrera policial de Togores Guisasola no va perdre pistonada, sinó que va ser premiat amb un càrrec de prestigi a l’altra banda de l’Atlàntic: conseller d’Interior a l’ambaixada espanyola a Colòmbia, on principalment hauria treballat en temes de lluita contra el narcotràfic i el crim organitzat. Els darrers anys, el policia sexagenari havia tornat a l’Estat espanyol per ser nomenat, l’octubre de 2016, comissari provincial de Granada, càrrec i destí que poc més d’un any després va canviar pel de cap de la Prefectura Superior de Policia d’Extremadura, al qual va prendre possessió el gener passat, moment en el qual correspon la imatge que acompanya aquest perfil, amb el president autonòmic, José Antonio Monago i altres autoritats. El darrer ítem del seu currículum professional estava vigent des de desembre de 2017 fins aquesta mateixa setmana, quan es desplaçarà a Barcelona per prendre possessió del seu nou càrrec i endreçar el despatx principal de l’edifici que la Policia Nacional espanyola encara manté a la Via Laietana de Barcelona.

 

Una vida de la mà del búnquer de l’Estat

La nissaga familiar del nou cap de la Policia Nacional espanyola a Catalunya esdevé un bon exemple de les connexions amb les diferents estructures de l’aparell de l’Estat que tenen molts individus amb càrrecs de responsabilitat en les forces i cossos de seguretat, la judicatura, l’església o l’exèrcit, principals garants de la unitat territorial espanyola.

María Júlia Guisasola Ramos i Patricio Togores i Franco Romero són els pares del comissari Togores Guisasola, que té un germà anomenat també Patricio que és coronel en cap del Regiment d’Artilleria Antiaèria número 73 de l’Exèrcit espanyol a Cartagena (Múrcia). El tercer fill del matrimoni és una dona que respon al nom d’Ana María i està casada amb Jesús José Ortiz Álvarez, pare de l’actual reina d’Espanya, Letizia Ortiz Rocasolano, a qui va engendrar durant el seu primer matrimoni.

El tercer fill del matrimoni patern de l’actual responsable del CNP a Catalunya és una dona que respon al nom d’Ana María i està casada amb Jesús José Ortiz Álvarez, pare de l’actual reina d’Espanya, Letizia Ortiz Rocasolano, a qui va engendrar durant el seu primer matrimoni

Patricio pare va ser comandant d’intendència de l’Exèrcit durant la dictadura franquista i Cavaller de la Real i Militar Ordre de San Hermenegildo, però res el va salvar de morir l’any 1979 abans de complir els 50. La seva descendència ja caminava sola i la triada policia, exèrcit, monarquia, es va veure superada amb escreix gràcies el casament del policia José Antonio amb Natacha de Urzáiz i Paccaud l’any 1995. De Urzáiz prové d’una família de l’aristocràcia, ja que el seu pare Jaime de Urzáiz i Fernández del Castillo va ser marquès de Navahermosa, títol nobiliari creat el 2 d’agost de 1683 pel rei Carles II.

Tal com explica el diari ABC, el diari de referència familiar on han anunciat diferents esdeveniments que han celebrat les darreres dècades, l’enllaç es va dur a terme a l’església arquebisbal castrense de Madrid, considerada la catedral de les forces armades després que el Ministeri de Defensa l’adquirís l’any 1980 a instàncies del militar franquista Gutiérrez Mellado. La cerimònia va ser oficiada pel sacerdot numerari de l’Opus Dei i aleshores capellà major de la Policia Nacional espanyola, Carlos García-Villalba, i posteriorment el convit es va traslladar a la Gran Peña, un cercle social privat creat per militars l’any 1869 i presidit històricament per militars d’alt rang, polítics il·lustres, membres de la noblesa o reis com Alfonso XIII o Juan Carlos I.

Dos dels oncles de José Antonio Togores Guisasola, germans del seu pare Patricio, també van accedir a l’exèrcit durant la dictadura franquista. Eugenio Togores va tenir temps de casar-se amb una jove també provinent de família militar i anomenada María Dolores Sánchez, però va morir encara més jove que el seu germà i la seva esposa va contraure un segon matrimoni amb l’únic civil acusat per participar en l’intent de cop d’Estat del 23-F, el català Juan García Carrés. No obstant això, Eugenio va arribar a temps de veure créixer Luís Eugenio Togores, cosí de José Antonio, historiador i actualment secretari acadèmic de l’Institut CEU d’Estudis Històrics, entre d’altres, i membre d’un grup de professors d’universitats privades catòliques promotors d’un discurs integrista i revisionista de la II República espanyola, la Guerra Civil i la dictadura.

El segon oncle, Jaime Togores i Franco Romero, tinent coronel de l’exèrcit, era un dels principals opositors que l’any 1985 batallaven perquè 350 comandaments militars no perdessin el control de la Policia Nacional, en contra del criteri de tots els sindicats del cos que volien “una policia professionalitzada i al servei d’una societat democràtica”

El segon oncle, Jaime Togores i Franco Romero, tinent coronel de l’exèrcit, era un dels principals opositors que l’any 1985 batallaven perquè 350 comandaments militars no perdessin el control de la Policia Nacional, en contra del criteri de tots els sindicats del cos que volien “una policia professionalitzada i al servei d’una societat democràtica” i l’acusaven a ell i un altre militar del mateix rang de posar en marxa una “maquinació repressiva perquè no es produeixi aquesta evolució”.

Amb tots aquests precedents i referents familiars a la motxilla, José Antonio Togores Guisasola ha aconseguit un currículum professional molt complet i ha recollit nombrosos reconeixements, com ara sis creus al Mèrit Policial, set medalles concedides per Interpol i diverses unitats operatives de Colòmbia i la condecoració a la Dedicació al Servei Policial. Ara haurà de demostrar quin és veritablement el seu tarannà democràtic en un període convuls en les relacions entre Catalunya i l’Estat espanyol.