L’extracció d’hidrocarburs cada vegada és més complexa. Accedir a nous jaciments és més car i difícil, i dels ja existents se n’extreu menys quantitat. Davant d’aquesta situació, les grans multinacionals del sector –com ConnocoPhilips, Exxon Mobil, Ecopetrol, Shell o Gazprom– han decidit potenciar la tècnica del fracking o facturació hidràulica. Una decisió anacrònica, si partim de la necessitat constatada que cal fer una transició energètica que deixi enrere els combustibles fòssils. Aquesta modalitat extractiva s’ha prohibit a gairebé tots els països europeus, però les inversions a l’Amèrica Llatina es multipliquen. Concretament, a Colòmbia el debat ha estat intens en els últims mesos. Davant d’un futur on l’extracció convencional cada vegada és menys rendible, s’ha hagut de decidir si permetre fer-hi fracking o no.
Aquesta modalitat s’ha prohibit a gairebé tots els països europeus, però les inversions a l’Amèrica Llatina es multipliquen
“Nosaltres defensem el medi ambient perquè defensem la vida de les nostres comunitats”. Jorge, activista ambiental a Colòmbia, parla així de la seva lluita per frenar la facturació hidràulica al país. Aquesta tècnica no convencional d’aconseguir petroli ha posat en alerta l’activisme, que adverteix dels impactes socioambientals que pot provocar. Més de cent organitzacions ambientalistes i sindicals i sectors acadèmics s’han aplegat en una coordinadora anomenada Alianza Colombia Libre de Fracking. Aquest grup de pressió fa tota mena d’accions al país: campanyes de comunicació, formacions a les comunitats camperoles, incidència política, recerca acadèmica i un llarg etcètera.
La fracturació hidràulica és un mètode d’extracció d’hidrocarburs que consisteix en la injecció a alta pressió de grans volums d’aigua barrejada amb arena i productes químics perillosos al sòl. L’objectiu és crear noves vies d’extracció de gas i petroli que es troba atrapat en formacions rocoses. “És una tècnica que pot causar resultats molt incerts, ja que els estudis rigorosos que hi ha són fets als Estats Units”, afirma María, de la Corporación Compromiso, organització social del departament de Santander. La geografia del país llatinoamericà és molt diferent de la del nord-americà; per tant, no se sap realment quins poden ser els danys. Els principals perills són “la contaminació d’aqüífers, impactes irreparables als ecosistemes, l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, diversos danys a la salut i la destrucció de les comunitats locals”.
Una polèmica que ve de lluny
L’extracció d’hidrocarburs mitjançant el fracking ha estat un tema de controvèrsia al país durant més d’una dècada, i el debat s’ha intensificat els últims mesos. A finals del 2018, el Consell d’Estat va suspendre les normes que regulaven la facturació hidràulica, ja que “pot comportar una afectació greu al medi ambient i a la salut humana”. El govern va crear una comissió d’especialistes per conèixer millor en quin context local i global es farien les proves pilot d’exploració. L’informe va donar llum verda als projectes, però també alertava dels perills ambientals, socials i econòmics que es podien generar. La possibilitat de fer proves pilot va suscitar l’interès de l’empresa estatal, Ecopetrol, així com de les multinacionals ConocoPhillips, Shell i Drummond. Aquesta última ha estat acusada per part d’organitzacions ambientalistes de no respectar la prohibició de realitzar fracking, incriminacions que l’empresa rebutja.
Una ministra del govern ha insinuat que la vida de la població colombiana serà més difícil sense aquesta tècnica d’extracció
El mes de setembre, el Consell d’Estat, malgrat l’informe que ho autoritzava, va suspendre la possibilitat de fer fracking a tot el territori nacional, sense haver estat efectuades ni les proves pilot. Tot i això, la ministra de Mines, María Fernanda Suárez, i el president d’Ecopetrol, Felipe Bayón, han manifestat públicament que el fracking és l’única manera de garantir l’autosuficiència energètica del país. “Hem de pensar en el país d’aquí a deu, quinze o vint anys. Els recursos [del fracking] són necessaris per reforestar àrees, protegir les conques i garantir que els colombians tinguin salut”, va afirmar Bayón davant d’una comissió del Senat.
“Ja han vist com les petrolieres arribaven a les comunitats, i a continuació venien els casinos, els prostíbuls i les drogues”, denúncia Mauro, membre de la Corporación Compromiso, davant d’una sala plena de camperolat. La destrucció dels vincles comunitaris, així com el poc arrelament al territori d’aquestes companyies, és un altre dels perills que denuncien els moviments contra el fracking a Colòmbia. “Les multinacionals arriben als vostres pobles i us prometen feina, menjar, el que vulgueu. Cinc anys després, quan se’n van, l’únic que teniu és una terra que ja no serveix per res, i cap veí que us vulgui ajudar”.
Dependència del petroli
El petroli és el recurs més exportat pel país segons les dades de l’Observatori de Complexitat Econòmica. S’exporta més del 50% de la producció de cru, i és la seva principal font de divises. Tot i això, la ministra de Mines va alertar que els propers anys la moneda nacional es devaluarà al voltant d’un 70% en relació amb el dòlar. El motiu? La fi de l’arribada de dòlars i la necessitat de comprar el petroli i el gas a l’estranger. Va donar dos arguments: els pous petrolífers convencionals s’acaben i el Consell d’Estat ha prohibit el fracking. Amb això, insinuava que la vida de la població colombiana seria molt més complicada si no es desenvolupava aquesta tècnica d’extracció no convencional.
Els arguments de la ministra i del president d’Ecopetrol es basen en l’assumpció que el model productiu i energètic del país no es pot canviar en les properes dècades. Suárez afirma que tothom utilitza el cotxe, l’avió, encén el gas o porta sabates fetes de derivats d’hidrocarburs. Reconeix la dependència que el país té d’aquests recursos, i no mostra cap voluntat de posar-hi fi. Amb això, gira l’esquena a la potencialitat de les energies renovables i als projectes econòmics en els quals les persones estiguin al centre.
Canvi del model de desenvolupament
L’explotació de recursos fòssils i minerals ha generat ingressos que han permès impulsar polítiques socials i reduir la pobresa en terres llatinoamericanes, afirma el grup de treball Projecte Regional Transformació Social-Ecològica a l’Amèrica Latina. Aquest model de desenvolupament, però, “ha fomentat la desigualtat entre països i ha causat la proliferació de conflictes socioambientals des de l’Argentina fins a Mèxic”, denuncia l’organització. També ha provocat una nul·la diversificació econòmica i una dependència de l’alta volatilitat dels preus internacionals, cosa que implica que, si hi ha una caiguda dels preus del petroli, s’han de reduir els pressupostos estatals.
Un estudi crític aposta per la creació de marcs mentals nous que tinguin en compte els límits biològics de la Terra
El grup de treball ha fet una anàlisi de la regió per determinar quins han estat els seus patrons de desenvolupament econòmic. Segons l’estudi, a gran part de la regió s’ha imposat un model que veu la modernitat com un procés lineal sense fi, que no té en compte la relació humà-natura i que aparta coneixements que no entren dins la racionalitat occidental. Davant d’aquesta realitat, proposa la creació de marcs mentals nous que tinguin en compte els límits biològics de la Terra i el dany que les desigualtats provoquen a la societat.
“El pitjor que pot passar és seguir la tendència actual, on no hi ha futur per a una Llatinoamèrica que asseguri a la seva població una vida digna i una coexistència conseqüent amb el metabolisme natural del territori”, explica Álvaro Cálix, un dels membres del grup de treball. En aquest context, el moviment ambientalista colombià veu el fracking com la perpetuació d’un model econòmic que amenaça constantment la seva vida. Colòmbia és el segon país amb més biodiversitat del món i el segon més perillós per les activistes mediambientals.
