És possible que darrerament la idea de família ens encercli, gairebé assetjant-nos, d’una manera prou incòmoda. Potser és també perquè, després de les festes, tenim més al cap les pressions, les soledats i els comentaris fora de lloc. Que alci la mà qui durant aquestes festes hagi rebut la pregunta de: “I quan tindrem canalla en aquesta casa?”, que probablement no en serem poques. Sigui com sigui, la maternitat, la idea de la família clàssica i com ens plantegem arribar-hi és quelcom que ens preocupa ja no només com a individus, sinó també com a societat. I una de les maneres de comprovar-ho és quan les prestatgeries de les llibreries s’omplen d’aquests llibres en què les famílies, les maternitats i, per què no, les dificultats de portar canalla al món en aquest context de crisi constant, es posen de manifest.
Fa uns mesos va aparèixer a les llibreries Mammalia, d’Elisenda Solsona i publicat per l’Editorial Males Herbes. Partirem d’aquí. Aquesta història, que passa de pressa i és llegívola fins al punt de convertir-se en un passapàgines, ens planteja un trencaclosques que parla de la maternitat i l’ecologia. Ens trobem amb una protagonista molt jove amb moltes preguntes i molt poques respostes, un món que no entén i un pare que no respon a gaires d’aquestes preguntes. I qui ens les respon, a nosaltres? Què en fem, d’un món perillosament semblant al nostre on ser mare o pare implica tenir només una oportunitat de ser-ho? En quin lloc deixa això la reproducció assistida? Qui té dret a tenir canalla? Per què el planeta no es pot plantejar assumir més humans? O no és aquest, el problema?
Si estirem el fil de la reproducció assistida, a servidora li ve al cap Estimada desconeguda, de Júlia Bertran i editat per La Campana (2023). És un diari, és una crònica, no deixa de ser un espai on l’autora ens relata el seu viatge de la infertilitat a la maternitat passant per l’ovodonació. No és un llibre només de dades, no és un assaig, és una manera amable d’acostar-nos a un tema complicat des d’una honestedat molt propera. És un llibre per llegir únicament si ens estem plantejant la maternitat i tenint problemes? Possiblement no, sinó tot al contrari. Des d’una perspectiva feminista, acostar-nos a les dificultats en la concepció o als motius estructurals i econòmics que hi ha darrere d’aquest endarreriment perpetu de la maternitat és una de les coses que ens hauria de fer posar les mans al cap. I ja no només des d’una perspectiva feminista, sinó des d’una perspectiva transformadora. Un sistema que no ens permet emancipar-nos i formar una família no és un espai on vulguem viure.
Però seguim platejant-nos què passa si el planeta ja no ens aguanta. I arribarem de seguida a Contra la sostenibilitat, d’Andreu Escrivà (Sembra Llibres, 2023), perquè potser tenir canalla no és sostenible, no és ecològic o potser hem de deixar de pensar en l’etiqueta de sostenible per pensar en quina mena de món volem fer créixer la nostra canalla. Perquè, què vol dir sostenibilitat? És només greenwashing? Hem de començar a dir les coses d’una altra manera? Aquest bàsic de Sembra ens explica de manera molt planera fins a quin punt ens estem (o ens estan) venent la moto.
I, per últim, què vol dir “la nostra canalla”? Que és nostra? Doncs probablement aquesta idea de què és la família, de com construïm els nostres vincles afectius i de com criem en general té un espai absolutament mediat per la idea del partiarcat. Donna Haraway, a El patriarcado del osito Teddy (Sans Soleil, 2019), ens presenta qui són els responsables d’aquesta idea de família, com hem transformat el que passava al món animal en una guia absolutament inventada i fins a quin punt els constructes familiars, no és que no tinguin una justificació social, sinó que ni tan sols des d’una perspectiva d’història natural s’aguanten per enlloc. És possible que tota aquesta constel·lació lectora us sembli un garbuix de plantejaments, però feu-nos confiança: llegiu Mammalia i, si no us desperta el desig de llegir més sobre cap d’aquests temes, ens ho veniu a explicar. I si us fa estirar altres fils, també, que a La Carbonera ens encanta que ens expliqueu què us han semblat els llibres dels quals fem bandera.
LA CARBONERA
Carlota Pintat és llibretera de La Carbonera, llibreria del barri barceloní de Poble-sec, nascuda amb la voluntat de construir des del barri i per al barri una comunitat lectora que creixi i que estimi la literatura, els llibres i la cultura. És un projecte cooperatiu: les sòcies entenem el treball i el projecte de manera compartida i cooperant, amb voluntat transformadora i fent nostra la idea d’economia social i solidària.
