La Fiscalia de València demana una pena de multa de 5.400 euros a cadascuna de les cinc activistes encausades per tractar d’impedir l’avanç del PAI de Benimaclet. Les acusa d’un presumpte delicte de danys per tombar algunes de les tanques que rodejaven part dels terrenys on la promotora Metrovacesa pretén construir 1.345 habitatges de fins a 20 altures. Aquest dimarts, 10 de desembre, s’ha celebrat el judici a la Ciutat de la Justícia de València, on els col·lectius veïnals Cuidem Benimaclet i Entre Barris, i l’organització antirepressiva Alerta Solidària han convocat una concentració de suport.
Segons ha informat a la Directa l’advocada de les encausades, Maria Josep Martínez, d’Alerta Solidària, finalment s’ha arribat a un acord amb Fiscalia. El pacte de conformitat ha suposat el reconeixement dels fets i l’acceptació d’una pena de multa de 90 euros per a cada acusada, 450 euros en total. Queda pendent de determinar la quantia en concepte de responsabilitat civil pels danys causats a Metrovacesa. “S’evidencia així que la pena de Fiscalia no estava justificada i la poca confiança en la justícia espanyola. Davant rebaixes tan grans, s’acaben acceptant aquesta mena d’acords”, assenyala.
Els fets es remunten al 2 de juny de 2021. Es va organitzar una protesta l’endemà que la promotora començara a instal·lar tanques en diverses parcel·les —rehabilitades pel veïnat com a horts urbans, jardins o aparcaments— per tractar d’impedir l’accés i evitar l’avanç de l’ocupació dels solars per iniciar les obres. A la plaça de Benimaclet, sota el lema “No es poden posar tanques a un poble”, s’hi van congregar desenes de persones que marxaren després en direcció als terrenys tancats, on algunes de les assistents van tombar les tanques com a acció de rebuig al projecte urbanístic.
La jornada es va saldar amb una desena d’identificacions per part del dispositiu del Cos Nacional de Policia espanyol i una denúncia penal interposada per Metrovacesa pels “danys ocasionats en el clos que envolta el lloc d’edificació”, segons es llegeix en l’acta de denúncia, a la qual va tenir accés aquest mitjà. La propietària dels terrenys considera que el valor dels danys ascendeix fins a 2.500 euros. Als 27.000 euros que demanava Fiscalia se sumaven, a més, 3.000 euros en concepte de responsabilitat civil pels danys causats.
L’advocada Maria Josep Martínez considera que “el procediment forma part de l’estratègia de l’empresa per generar tensió i crispar el barri, a més de desactivar i criminalitzar la lluita veïnal contra el PAI”
Maria Josep Martínez considera que “el procediment forma part de l’estratègia de l’empresa per generar tensió i crispar el barri, a més de desactivar i criminalitzar la lluita veïnal contra el PAI”. Adrià Solbes, un dels portaveus de Cuidem Benimaclet, afegeix que la demanda de Metrovacesa és una resposta “repressiva” a la “mobilització ciutadana” i a la “negativa de l’Ajuntament de València, quan era dirigit per Joan Ribó (Compromís), a executar el PAI”.
L’acció de protesta que es jutja aquest dimarts es va dur a terme durant el període en què l’agent del Cos Nacional de Policia espanyol R. M. F., amb la identitat falsa de Ramón Martínez Hernàndez, s’havia infiltrat com a fals activista en els col·lectius de Cuidem Benimaclet, el CSOA l’Horta i el moviment antifeixista de València. Cal destacar que l’agent va coordinar un grup d’activistes que la nit del 29 de juny de 2021 va tombar tanques de l’empresa Metrovacesa en solars de Benimaclet. Segons testimonis presencials, Martínez Hernàndez liderava el grup i va assumir tasques de control de les patrulles policials. No era la primera nit ni va ser l’última. La història es repetiria almenys en quatre ocasions més, però cap de les accions liderades per l’infiltrat ha estat investigada. Tal com asseguren des de Cuidem Benimaclet, les cinc encausades no van ser identificades aquell dia, per la qual cosa defensen que podrien haver estat identificades per R. M. F.
Llum verda al PAI
Metrovacesa continua amb el periple administratiu d’un projecte que va ser modificat per l’arquitecte José María Ezquiaga durant l’alcaldia de Joan Ribó. Els canvis en la planificació s’ordenaren després que el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) es pronunciara a favor de Metrovacesa en el seu recurs contenciós administratiu contra la decisió del govern de Joan Ribó d’inadmetre el PAI.
El passat mes de juliol, la Direcció General d’Urbanisme, Paisatge i Avaluació Ambiental va donar llum verda al projecte urbanístic amb l’aprovació d’un informe ambiental en què assegura que el PAI “no té efectes significatius sobre el medi ambient”. Però estableix que, abans de la seua aprovació definitiva, s’han de complir diverses determinacions relacionades amb la “insuficiència de recursos hídrics” o de les infraestructures de tractament d’aigües residuals i de residus.
Les diferents associacions i plataformes del barri van denunciar que, tot i els canvis proposats per l’arquitecte i l’informe favorable de la Conselleria, el PAI continuava sense ajustar-se a les conclusions dels diferents processos de participació ciutadana. Consideren que es tracta d’una “estratègia de greenwashing”. “El projecte manté els mateixos paràmetres estructurals del Pla general d’ordenació urbana de 1989 que permeten una edificabilitat desmesurada. Nosaltres proposem l’edificabilitat zero com a l’última oportunitat per salvar l’horta i fer una bona transició entre la ciutat i l’horta”, rebla Solbes, i reivindica la desclassificació del sòl i la seua destinació a infraestructura verda.
