“Alliberada de la decència, l’amabilitat, la discreció, l’opinió pública, la moral, el respecte pels mitja merda, sempre vibrant i bruta, la púrria SCUM es mou.” Així és com Valerie Solanas (1936-1968), artista i escriptora feminista, autora del Manifest SCUM, acciona el poder polític de la paraula en una obra incòmoda i radical on proposa, en poques paraules i sense embuts, l’aniquilació dels homes. I és que, amb SCUM, Solanas fa un joc entre la paraula anglesa scum (escòria), i les sigles SCUM que, malgrat que no ho especifica en aquest manifest, signifiquen Society for Cutting Up Men (Organització per a l’extermini dels homes).
Traduït per primera vegada al català en una edició de Virus Editorial, arriba a les nostres mans una peça molesta de la literatura feminista. Publicada originalment el 1966, abans de les revoltes d’Stonewall, en la dècada d’irrupció d’un feminisme europeu que advocava per la igualtat, l’obra de Solanas és viva perquè entronca debats actuals: “El que alliberarà a les dones del control masculí, per tant, és l’eliminació total del sistema laboral i monetari, no la conquesta de la paritat econòmica amb els homes dins del sistema”. És així com Solanas supera els límits del seu temps i perviu al llarg de les dècades, posant de manifest, en forma i contingut, que el feminisme no és un moviment unificat i universal. Ans al contrari. Ella mateixa ho encarna en vida i sobre el paper, amb reflexions intenses sobre les relacions de classe entre dones, la identitat masculina, l’heteronormativitat com a estructura i com a forma de control patriarcal, l’art com a mecanisme de dominació i sobre com hauria de ser la transgressió feminista. Segons ella, “les SCUM formaran part de la població desballestadora, de la població que dóna guerra, agafaran feines de tota mena i les fotran enlaire”.
Cal preguntar-se si la obra de Solanas és una exageració del pensament que passa a l’acció o si, veritablement, volia l’extermini dels homes que, en les seves paraules, “no formin part del cos auxiliar d’homes, dels que juguen al cantó de les SCUM”
Valerie Solanas era radicalment feminista. O potser, millor, podem dir que era SCUM. I ho era per necessitat. “Si mai es manifesten, les SCUM ho faran passant per damunt de la cara vomitiva i estúpida del president, si mai fan vaga serà en la foscor, amb un gavinet d’un pam”, deixa escrit al manifest. Cal preguntar-se si la seva obra és una exageració del pensament que passa a l’acció o si, veritablement, volia l’extermini dels homes que, en les seves paraules, “no formin part del cos auxiliar d’homes, dels que juguen al cantó de les SCUM”. Però va passar a la història el dia que va intentar assassinar a Andy Warhol, el 3 de juny de 1968, un home que per a ella simbolitzava l’apropiació postmoderna, el capitalisme i el privilegi masculí. Per a Solanas, el Manifest SCUM és un aparell literari d’una organització inexistent. “No és res o bé sóc jo i prou”, deia, entenent el manifest com un estat mental. “Les dones que pensen d’una determinada manera formen part de les SCUM”, explicava.
Segons Ti-Grace Atkinson, filòsofa, teòrica feminista i crítica d’art, promotora del lesbianisme polític, Valerie Solanas ens convida a pronosticar la relació que tenim amb la ira i, en particular, amb la ira col·lectiva. “La Valerie era una destructora, en el sentit positiu del terme”, exposa Breanne Fahs, biògrafa de l’autora, en una entrevista que encapçala aquesta edició del manifest, on reflexiona sobre la necessitat que tenen els moviments socials de persones destructores, les que desballesten el sistema.
Per a Valerie Solanas el que exposa, resumidament, al “Manifest SCUM” és que “els mascles no saben estimar, que són deficients emocionals i que a causa d’aquestes deficiències emocionals foten el món enlaire.” Hi ha quelcom de profund en la mirada de Solanas: que indaga els racons més inhòspits de la masculinitat hegemònica i de les estructures de poder que se’n deriven. Així, llegir-la és un exercici molest i incòmode que requereix despertar els sentits i acomiadar-se, per una estona de l’ego, sobretot, si ets home cis.
#RegalaDirecta i t’enduràs un exemplar d’aquest llibre. Pots fer-ho aquí.
