De la necessitat de narrar-se neix aquesta compilació d’experiències creuades de migrants de l’Abya Yala i del Carib que viuen o han viscut a Europa. Un llibre-projecte-casa que reivindica la consciència del lloc (o de les posicions múltiples) que les migrants sudakes ocupen a l’Europa fortalesa. De trobar-se, d’escriure’s, de llegir-se i de saber-se menys soles.
Acá soy la que se fue és una càrrega contra tot allò normatiu i colonial. Relats, poesies, reflexions i cartes, una construcció col·lectiva i situada que fuig dels registres acadèmics, rígids o racionals. Escrits des de la ferida colonial i les vísceres, travessen diferents geografies i comparteixen estratègies de resistència que sovint es viuen en soledat. Resistències quotidianes, geopolítica i corpopolítica. Això és, el lloc d’enunciació, sempre present, que ens situa en una posició concreta dins del poder global i les relacions de poder.
Arribades, partides, el dilema de tornar o no tornar, de pertànyer a algun lloc o no, d’entendre’s a una mateixa, de silencis, de vincles forts i de famílies escollides. De moviments socials i feminismes queer/kuir, de la participació en aquests espais, de dolors, de la invisibilització i inferiorització d’allò llatí a Europa, de la burocràcia i del racisme estructural que tot ho travessa. Relats de discriminacions i (alguns) privilegis entrecreuats, no homogenis. Motxilles carregades d’exilis, d’absències, de morts… Però també d’aprenentatges intensos, d’amors i vides que han sostingut i sostenen les 25 autores del llibre.
Un exercici (més) de descolonització i desmarcació del feminisme euro i sexe-gènere centrat que deixa fora, sense anomenar moltes experiències; una construcció descolonial que relata les diferents formes d’habitar un territori tan hostil com Europa des de la identitat migrant: la que interpel·la a partir de la seva no-pertinença a un lloc i a unes condicions socioeconòmiques que la situa en la precarietat.
El llibre, resumit en una afirmació-pregunta-resposta: “Dolor, ràbia, preguntes. Qui soc? Ens parlen veus llunyanes d’altres temps”.
