A la cruïlla entre els carrers Portlligat i Sa Riera, a la Barcelona de finals de règim feixista i amb un nou districte que tot just estava en creació, es va construir una fàbrica d’asfalt que havia de subministrar material per la construcció del que avui coneixem com la Ronda de Dalt. Tot i que la fàbrica gairebé no va arribar a funcionar (tan sols un dia), eren molts els recels que despertava entre el veïnat dels barris de Roquetes i Trinitat Nova un monstre tan gran de contaminació i fum. Una zona ja castigada de per si per les polítiques d’urbanització i els Planes de desarrollo que havia dut a terme el franquisme i que només generaven desequilibris en l’estructura social i el teixit del barri.
Una setmana després de l’okupació, l’Ajuntament de Barcelona va anunciar que la planta asfàltica quedava definitivament tancada
El 9 de gener de 1977, les veïnes van entrar a la fàbrica de nova creació i van aturar les màquines, causant destrosses de consideració i ocupant immediatament l’espai per donar-li un incipient ús sociocultural. Poc van poder fer-hi els guàrdies que vigilaven la planta, quan més de 200 persones van entrar en una acció directa que va servir com a punt de partida d’aquests 40 anys de lluita i gestió comunitària. Una setmana després de l’okupació, es va celebrar una assemblea en què l’Ajuntament de Barcelona va anunciar que la planta asfàltica quedava definitivament tancada.
La Vanguardia va documentar així aquesta primera assemblea: “Se comenzó con la inmediata entrega de dos locales sociales a otras tantas secciones de la Asociación de Vecinos de Nou Barris, a lo que apostilló un vecino que ‘con lo que pagaban en impuestos y arbitrios podrían tener también otros de los equipamientos que pedían’. La visita terminó en amigable compañía en la planta asfáltica, en donde se improvisó un recital a cargo de cantantes del barrio, y entre vaso y vaso de sangría se celebró el desmantelamiento de la planta que tantas preocupaciones ha causado a los vecinos“.
Figueruelo, acabat de presentar com a delegat de Promoció Ciutadana de l’Ajuntament, va visitar la fàbrica reconvertida i va parlar amb veïnes i associacions, en una visita en què també va passar per “las viviendas del gobernador”, de només 23 metres quadrats i amb condicions de vida força complicades. En aquella primera assemblea, ja s’intuïa el que vindria després i que culminaria amb la creació de la Coordinadora Pro-Ateneu, per tal que la fàbrica esdevingués un ateneu autogestionat on les veïnes tinguessin un paper fonamental. Això suposà l’embrió que més endavant es constituiria com a ‘El Bidó’, l’associació principal que gestiona el projecte de l’Ateneu Popular, juntament amb altres associacions i entitats. Gestió comunitària per contribuir des de la cultura, la intervenció i la vinculació amb el territori a la construcció d’una realitat de transformació social efectiva.
Gestió comunitària per contribuir des de la cultura, la intervenció i la vinculació amb el territori a la construcció d’una realitat de transformació social efectiva
Nou Barris ha estat un dels barris amb més desocupació, però també amb més lluita de veïnes, associacions i entitats que l’han situat en el mapa. Mesos més tard de l’entrada a l’Ateneu, es produiria una altra acció al barri que també seria l’inici del fi d’una reivindicació històrica. L’any 1978, no es disposava de d’autobusos públics perquè les autoritats consideraven que, pels seus carrers estrets i empinats, no podien circular transports col·lectius. El 6 de maig d’aquell any, el conductor i militant del PSUC Manuel Vital, abans d’acabar el seu torn, decideix segrestar l’autobús que duia i superar el que ara coneixem com la plaça Karl Marx per encarar la carretera alta de Roquetes i pujar pels carrers de Torre Baró. Les veïnes, amb el mateix oli de l’autobús, van pintar les pancartes per manifestar-se. Un exemple més de la unió veïnal d’uns barris castigats per la incomprensió i el menyspreu d’una ciutat que condemnava la seva perifèria a la marginalitat. I en vindrien molts més, perquè la lluita mai no es va aturar.
Tot és possible
La cultura ha estat el pilar d’aquest projecte des dels seus inicis fins a l’actualitat. Per l’escenari de l’Ateneu hi han passat artistes de la talla de Paco Ibáñez, George Moustaki, Miguel Poveda, Javier Krahe o Maite Martín, entre molts d’altres. L’any 1978 es van organitzar les 30 hores de cultura, com a celebració del procés d’okupació que s’havia dut a terme durant aquell any. Aquella primera gran festa popular autogestionada volia obrir l’Ateneu a les veïnes de la ciutat i ensenyar la força i la capacitat de transformació que en poc temps havia aconseguit tenir aquell espai. Aquesta declaració d’intencions va reunir música, dansa, teatre i circ davant de 50.000 persones, que al llarg de les 30 hores van anar passant per les instal·lacions okupades.
Si hi ha una disciplina artística important per entendre la història de l’Ateneu, és el circ. Una de les persones que van okupar l’Ateneu i membre de col·lectius com Nou Barris cabrejada, Aurora Álvarez “Yoyi”, afirmava en una entrevista a TV3 que “l’arribada del circ va començar de forma espontània a través del boca-orella entre artistes que buscaven un espai en condicions per poder practicar durant els mesos d’hivern”. Va ser així com cada cop es veien més malabars volant pel barri i el 1985, els membres de l’Ateneu van decidir organitzar els primers tallers oberts de circ. El precedent d’aquests tallers va ser la creació de tres escoles de circ: la infantil, la juvenil i la professional, que van anomenar Rogelio Rivel (com a entitat independent, però vinculada a l’Ateneu Popular). El Centre de les Arts del Circ Rogelio Rivel s’ha convertit en un exemple d’integració i és considerada una escola de referència.
Per l’escenari de l’Ateneu hi han passat artistes de la talla de Paco Ibáñez, George Moustaki, Miguel Poveda, Javier Krahe o Maite Martín
És també durant els mesos d’hivern, concretament entre desembre i gener, quan se celebra el Circ d’Hivern. Aquest projecte va néixer amb l’objectiu de fomentar la creació de companyies estables professionals i oferir propostes inèdites i de qualitat adreçades a tot tipus de públic a través d’una convocatòria pública. Enguany s’ha celebrat la 21a edició d’aquest espectacle de circ contemporani, on s’hi ha pogut veure tota la feina feta durant l’any a les escoles de l’Ateneu.
Així, el 2017 també acollirà una programació especial començant pel Cítric, cicle de cultura crítica i popular, que amb una actuació mensual de febrer a maig, portarà a l’Ateneu música, teatre, circ i dansa. El grup musical Def Con Dos, la companyia teatral Conserves amb l’obra Hazte Banquero, els artistes de circ franco-catalans Marcel et ses drôles de femmes, i els ballarins de Iron Skulls amb Sinestesia, conformaran la programació de la tercera edició del cicle. A l’octubre es reviuran les 30 hores de Cultura celebrades l’any 1978, amb un gran festival sociocultural, amb l’actuació de molts artistes que han participat del projecte fins ara i molts d’altres amb els qui feia temps que es volia col·laborar; un munt d’activitats pensades per a tots els públics.
Durant el mes de novembre arribarà el torn per a la reflexió amb unes jornades pensades per projectar l’Ateneu més enllà de les seves parets. S’analitzarà la trajectòria dels 40 anys de projecte així com la seva continuïtat, apostant per una cultura crítica i compromesa amb la seva realitat. A més, les jornades seran un espai on compartir estratègies amb espais similars existents o en procés de reivindicació arreu del territori.
Tot és possible, malgrat les amenaces: la manca de recursos, l’ofegament per part de les administracions i una idiosincràsia de barri que va canviant amb el temps. I, tot i així, despunta una forma de ser, un model de gestió que situa les persones i les seves inquietuds per davant de tot, que es cohesiona amb l’entorn. En definitiva, que es viu.
