“En defensa dels nostres drets! #JoSócBellreguard”. Aquest és el lema de la concentració que més d’una vintena d’entitats representants de la societat civil valenciana han convocat avui en defensa del valencià. Serà avui a les set de la vesprada a la plaça de l’Ajuntament del poble de la Safor-Valldigna. L’acte es realitza el mateix dia que venç el termini per acomplir un requeriment ordenat per la Delegació de Govern espanyol al País Valencià al qual, tant l’ajuntament com la gent del poble, han decidit desobeir. Segons informen algunes de les entitats organitzadores, la concentració estarà acompanyada de les actuacions del grup Al Tall, de la Muixeranga de la Safor i del Grup de Dolçainers i Tabaleters de Bellreguard.
Tot va començar el passat 15 de desembre, quan la Delegació de Govern espanyol va enviar una notificació a l’Ajuntament on exposava que havien detectat senyals de trànsit als seus carrers que només estaven retolats en valencià. Poc després, el passat 31 de gener, els serveis jurídics d’aquest organisme estatal van enviar un requeriment a l’Ajuntament: retolar almenys en castellà els senyals de trànsit del poble, amb un termini d’un mes per fer-ho. “El que argumenten des de Delegació és que anem en contra de la Constitució, de la llei de tràfic i seguretat viària i d’algunes sentències emeses per tribunals de l’Estat”, apunta Alícia Bohigues, regidora de les àrees de joventut, esports, medi ambient i agricultura a l’Ajuntament de Bellreguard per Compromís.
El 15 de desembre, la Delegació de Govern espanyol va enviar una notificació a l’Ajuntament on exposava que havien detectat senyals de trànsit als seus carrers que només estaven retolats en valencià
“Tot ha vingut per una denúncia d’un particular que pensem que possiblement haurà estat sancionat per la policia local per aparcar malament i, en un intent de no pagar la denúncia, ha fet tot açò”, esclareix la regidora. “La justificació que al·leguen des de Delegació de Govern és que els senyals que estan retolats sols en valencià són incomprensibles per a la ciutadania del poble”, comenta Juanjo Giner, veí del poble i membre de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià. “Aquest és un poble on pràcticament la totalitat de la població es comunica en valencià i s’estima la llengua, a més d’haver estat un referent en la defensa d’aquesta i de la cultura valenciana”, destaca.
Batalla contra la normalitat
Bellreguard és un municipi valencianoparlant d’unes 4.500 habitants, amb un nucli urbà i un de costaner que sol ser pol d’atracció del turisme de Castella i Madrid a l’estiu, igual que la resta de pobles litorals de la comarca de la Safor-Valldigna. El terme municipal està travessat per la carretera estatal N-332 –que connecta el País Valencià, Múrcia i Andalusia per la costa Mediterrània– i també per dues carreteres comarcals, fet pel qual el nivell de trànsit de vehicles cada dia és prou elevat. Bellreguard també és conegut per haver aportat persones tan il·lustres i reconegudes com l’etnobotànic Joan Pellicer Bataller, anomenat fill predilecte del poble l’any 2016.
Bellreguard és un municipi valencianoparlant d’unes 4.500 habitants, amb un nucli urbà i un de costaner que sol ser pol d’atracció del turisme de Castella i Madrid a l’estiu
A causa de la seua naturalesa valencianoparlant, la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) recull Bellreguard com un territori on lingüísticament predomina el valencià. Tant és així que les forces polítiques municipals de l’any 1992, sota el comandament de l’alcalde Josep Seguí Avargues (PSPV-PSOE), van aprovar un Reglament municipal d’ús preferencial del valencià. Un reglament de normalització lingüística que només ha estat aplicat a 47 municipis més de tot el País Valencià i a tres municipis de la Safor-Valldigna, una comarca eminentment valencianoparlant.
El text del reglament municipal basa el seu preàmbul en l’article tercer de la constitució, pel qual llengües com el valencià són considerades un patrimoni cultural “objecte d’especial respecte i protecció”. També es fonamenta en l’article seté (o Llei Orgànica 5/1982) de l’Estatut d’Autonomia del País Valencià, que assenyala el valencià com a idioma oficial al qual cal atorgar “protecció i respecte especial” per a la seua recuperació. I en la Llei de la Generalitat 4/1983 –també coneguda com a LUEV–, ja que un dels seus objectius és “la protecció i recuperació del valencià” i el fet de “garantir el seu ús normal i oficial”.
No obstant això, i malgrat els més de 25 anys de vigència d’aquest reglament, el requeriment dels serveis jurídics de la Delegació de Govern espanyol demanen retolar els senyals almenys en castellà per un suposat problema de comprensió per a la població. “El valencià possiblement al poble mai ha estat un problema, però al País Valencià sempre ha estat una llengua amenaçada, humiliada, perseguida i atacada, sobretot des dels sectors de la dreta i la ultradreta o el blaverisme”, exposa Giner, “i en l’actual conjuntura d’involució democràtica no sorprén que vagen darrere la llengua als nostres pobles, a les nostres comarques i al nostre país”.
Resistència popular i lingüística
Davant aquest atac contra la normalitat lingüística, l’Ateneu Popular de Bellreguard La Roda va encetar una campanya d’agitació per xarxes socials per tal de fer visible el que consideren una imposició injusta i per tal de donar una resposta col·lectiva. Al seu Facebook explicaven que “s’ha acabat de demanar perdó per parlar en la nostra llengua. Volem viure plenament en valencià”, text que seguia amb els passos per participar en la campanya. Aquesta consisteix en el fet que persones del poble es fotografien amb un full on apareix un senyal de prohibit al costat de la paraula “Imposició” i un semàfor en verd al costat de “Sí al Valencià”. “La gent del poble comença a adonar-se de la necessitat de defensar el valencià, necessitat que mai havien tingut perquè mai havia suposat cap problema”, apunta el membre de la plataforma sobiranista.
En tres setmanes que duu activa la campanya, aquesta resposta col·lectiva s’ha fet viral entre la mateixa gent del poble i a les xarxes. Segons Giner “ha estat espectacular el grau de mobilització que ha tingut el nostre poble, ens sentim empoderats, orgullosos i encoratjats de com ha respost”. A més, la solidaritat s’ha estés mitjançant les xarxes socials i han rebut el suport de molts altres pobles de la comarca i d’arreu del País Valencià, així com de persones particulars, col·lectius i entitats representatives de la societat civil valenciana.
Segons la Plataforma pel Dret a Decidir i la Plataforma per la Llengua del País Valencià, aquest requeriment és una imposició en l’àmbit municipal que pot arribar a expandir-se a la resta de pobles i comarques del país, sobretot als termes on existeix un ús preferencial del valencià. No obstant això, Bohigues puntualitza que “és un requeriment que, de moment, només afecta el poble”. En aquest sentit, la resolució d’aquest cas serà la que marcarà precedent.
És també per aquesta raó que la mobilització en defensa del valencià al poble de Bellreguard ha agafat un caire més ampli i la reivindicació s’ha estés a tot el País Valencià. Ara per ara, Jo sóc Bellreguard representa una crida a la solidaritat en defensa del valencià no només al poble, sinó a tot el país. “L’èxit d’aquesta campanya és haver convertit la resistència de Bellreguard en un símbol de defensa del valencià i dels drets de la societat valenciana”, defensa Giner.
Diverses entitats valencianes, com les abans esmentades, s’han posat a disposició de l’ajuntament i del poble de Bellreguard per donar assessorament jurídic i suport polític, ja que la voluntat de les institucions i la ciutadania és no acatar la demanda. “Des de l’ajuntament vam respondre al requeriment de Delegació i, ara que acaba el termini, esperarem a veure què ens responen o què ens tornen a requerir, ja que no hem acomplit amb la seua demanda”, conclou Bohigues. Mentre es resol aquest aspecte, el veïnat del poble manté l’organització i la mobilització en defensa dels seus drets.
