L’home que va ensenyar a escoltar i mirar l’art a gairebé tres generacions va morir fa unes setmanes deixant silencis atronadors però també paraules. Paraules recollides en una extensa bibliografia i també en alguns impagables documents audiovisuals com Miradas enregistrat per la BBC. Una sèrie documental on el britànic oferia una classe magistral d’art, de vida i de redescobriment.
La seva visió era humanista i política, de carrer, inspirada per Walter Benjamin, Marx, George Orwell o Gramsci. Lluny de l’elitisme acadèmic o polític de l’historiador de l’art Kenneth Clark i el seu assaig Civilización, que també s’havia convertit en una popular sèrie de televisió.
Berger no va ser un intel·lectual sinó un lliure pensador, un analista del seu temps i un home just i sensible als canvis polítics o socials, un observador i un cronista
Berger no va ser un intel·lectual sinó un lliure pensador, un analista del seu temps i un home just i sensible als canvis polítics o socials. Un observador i un cronista. Nascut a Londres, al barri de Hackney, va passar la seva infantesa a un internat, una experiència que va definir com “monstruosa”.
A l’edat de 16 anys va rebre una beca per estudiar a la Central School of Art de Londres, un lloc on aprendre a dibuixar i veure “noies nues”, poc després es va enrolar a l’exèrcit britànic per combatre el nazisme i l’any 1946, de tornada a Londres, continuà els seus estudis a la Chelsea School of Art amb Henry Moore.
Va ser durant aquest període que encetà la seva col·laboració amb la revista New Stateman en què es revelà com a crític d’art marxista i defensor del realisme. En aquesta època també inicià els primers contactes amb el partit comunista britànic i començà a escriure a Tribune sota l’atenta (i estricta) mirada de George Orwell.
La contraposició entre l’academicisme i les elits culturals enfront de la cultura de base, van marcar la seva existència i la van tenyir de la voluntat de fer arribar la idea de justícia arreu
La contraposició entre l’academicisme i les elits culturals enfront de la cultura de base, el poble i els civils, van marcar la seva existència i la van tenyir de la voluntat de fer arribar la denúncia i també la idea de justícia arreu. “Encarnar la justícia; no com una forma de càstig, que és el sentit que ha adquirit per als pobres, sinó d’esperança” va declarar l’any 2007 a Oventic, Mèxic.
Berger no va ser indiferent als moviments socials com els Panteres Negres (a qui va donar la meitat del premi Booker Prize per la seva novel·la G) o les lluites del poble palestí. També va denunciar les injustícies comeses a Llatinoamèrica o Àfrica, i per descomptat els estralls del capitalisme a les anomenades societats del primer món.
El britànic sempre fou un marxista sense partit. Pintor de vocació i formació, quan tenia 30 anys va canviar el pinzell per la ploma perquè “al món hi havia massa urgències per passar-me la vida tancat pintant” així, i practicant el positivisme com a estratègia, començà a escriure i parlar de les injustícies, sense caure en el derrotisme nihilista.
Els camperols, els malalts, els sense sostre o els migrants van estar al centre de la seva obra literària i pictòrica. La novel·la King de 1999 narra la vida a la ciutat des del punt de vista d’un gos de carrer, sense casa però també sense amo. Així als “residus”, als ignorats i als invisibles de les ciutats modernes els hi atorgà categoria de reis.
Mèxic amb el subcomandante
Coneixedor dels mals del món va tractar la contraposició, no només de l’stablishment vers el poble, sinó també del camp enfront de la ciutat. I així va arribar al subcomandante Marcos, amb qui l’any 1995, una dècada abans de la seva visita a territori Zapatista, ja havia intercanviat una fluida correspondència que es va reproduir l’any 2001 al llibre La forma de un bolsillo.
“La butxaca en qüestió és una petita borsa de resistència. Una butxaca es forma quan dues o més persones estan d’acord. La resistència és contra la inhumanitat del nou ordre econòmic mundial” escrivia Berger. Amb el subcomandante Marcos (ara anomenat Galeano) van parlar del vol dels ocells, de la pintura del Greco, de clandestinitat, de les bosses (i butxaques) de resistència al capitalisme i de la vida al camp i a l’urbs.
L’any 2007 Marcos, gran admirador de John Berger i amb qui compartia no només un profund coneixement de l’obra de l’italà Antonio Gramsci sinó també l’amor per la justícia, la tolerància i la lluita en defensa dels drets humans, el va convidar a participar en el Coloquio Internacional en Memoria de Andrés Aubry, a San Cristóbal de las Casas, a Chiapas.
Berger va relatar la trobada amb la Junta de Bon Govern d’Oventic des de la “mirada del viatger” i va oferir un retrat colpidor dels quatre indígenes tzotziles encaputxats amb qui havia conversat
Berger va participar com a ponent al costat de Marcos i va elogiar el poble d’Oventic i la seva gestió dels recursos. El pensador anglès va relatar la seva trobada amb la Junta de Bon Govern (JBG) d’Oventic “Tots vostès saben molt més que jo de la lluita a Chiapas” i des de la “mirada del viatger” va oferir un retrat colpidor dels quatre indígenes tzotziles encaputxats, els membres del JBG, dues dones i dos homes, amb qui havia conversat.
D’aquell viatge a Mèxic va destacar la idea de justícia i d’autoritat “sense autoritarisme”. Defensor de les teories de Marx, però allunyat de la praxi del comunisme soviètic, va veure en el poble de Chiapas la constatació que el moviment camperol i l’organització social podien funcionar. Des de llavors, va anar teixint llaços amb Mèxic i va començar a col·laborar amb el diari La Jornada com a columnista. En un dels seus darrers articles titulat “On trobar el nostre lloc” tot i haver pres certa distància amb antigues postures polítiques declarava sense embuts: “Sí, entre moltes altres coses, segueixo sent marxista”.
El camp, la metròpolis i El Corte Inglés
La vinculació a la terra és possiblement la característica essencial de l’escriptura de Berger, on es barreja un sentiment espiritual, gairebé tel·lúric, però sobretot una mirada política de la realitat i un arma per transformar-la. Al llarg dels anys vuitanta, va publicar de forma esglaonada la trilogia De sus fatigas, obra en què va estar treballant durant quinze anys i on explicà el canvi que estem experimentant amb el pas de la vida rural a la urbana. A Puerca Tierra s’endinsà en la vida camperola tot vaticinant la seva desaparició en menys d’un segle; A Una vez Europa i a Lila y Flag explicava la història de la següent generació vivint a la metròpolis cosmopolita i desposseïda de valors i ètica.
El pensador solia dir que s’havia “exiliat” voluntàriament a l’Estat francès per convertir-se en un camperol més perquè no suportava els cercles polítics i culturals de la capital del Regne Unit
Ambdós, Marcos i Berger, van viure a la ciutat per abandonar-la pel camp, aquest punt, el retorn al camp i l’amor a la natura, també el van compartir tant durant la seva relació epistolar com en les seves trobades. D’una banda el pensador anglès va decidir abandonar el seu Londres natal per marxar a viure durant més de seixanta anys a un poblet dels Alps francesos. Solia dir que s’havia “exiliat” voluntàriament a l’Estat francès per convertir-se en un camperol més perquè no suportava els cercles polítics i culturals de la capital del Regne Unit. Per escriure, per pensar i per viure li servia més estar rodejat de jornalers que no pas dels habitants de les grans urbs. Podia ser un pensador del seu temps allunyat de París, Barcelona o Nova York i de la cobdícia, de la usura i de les injustícies que segons ell alimentaven les ciutats.
Marcos també va viure a la ciutat, de fet, en una entrevista radiofònica de l’any 2001, el subcomandante va anunciar que havia viscut a Barcelona i que a més a més havia treballat a El Corte Inglés. Pel subcomandante formar part d’una empresa amb les característiques comercials del gran hipermercat espanyol i constatar la precarització del sistema economicosocial el van portar, més enllà de l’anècdota, a replantejar-se la forma de vida urbana i a continuar amb les lluites per la justícia rere els preceptes de la lluita de classe i l’organització social del treball. Marcos explicava que el van fer fora d’El Corte Inglés perquè venia els articles més barats del que posava a les etiquetes.
Assumint com a cert el passatge, no deixa de ser curiós que Marcos fos activista contra l’ordre i els preus establerts a la seu barcelonina del gran magatzem. Berger i Marcos tenien en comú la necessitat de posar veu i escoltar els silencis i a les silenciades, ensenyant a mirar el món, l’art i la justícia als ulls. Sense caure en el derrotisme, sense ser derrotades.
