La Xina, Rússia… i Israel. Aquests van ser els tres països que Martin Shäfer, portaveu del Ministeri d’Exteriors alemany, va utilitzar com a exemple el 15 de juny passat durant unes declaracions sobre els perills derivats d’una nova llei hongaresa que imposa normes estrictes a organitzacions nacionals que reben finançament estranger.
Unes paraules insòlites que van despertar forts recels a Jerusalem i que Berlín va justificar al·legant que, igual que Pequín i Moscou, l’actual govern israelià també té entre cella i cella tancar l’aixeta del finançament de governs estrangers a organitzacions de la societat civil.
El moviment de Shäfer, a més, va arribar menys de dos mesos després del xoc diplomàtic que van protagonitzar el primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, i el Ministre d’Exteriors alemany, Sigmar Gabriel, a Jerusalem. En aquella ocasió, Netanyahu va decidir cancel·lar una trobada amb Gabriel després que aquest últim es negués a cedir davant les pressions de l’Oficina del Primer Ministre per evitar que es reunís amb les organitzacions contràries a l’ocupació de Palestina B’Tselem i Breaking the Silence. Per als grups afectats, el gest de Netanyahu, dirigit a enfortir la seva figura internament, només suposava un episodi més en l’estigmatització que el seu govern, el més dretà de la història d’Israel, està aplicant sistemàticament contra les organitzacions d’esquerres del país.
Un pla premeditat
Les alarmes davant els moviments contra la societat civil que està adoptant el govern de Netanyahu van començar a saltar a partir de l’11 de juliol de 2016. Després d’una sessió maratoniana, la Knesset (el Parlament israelià) va aprovar l’anomenada llei de transparència del finançament de les ONG, una mesura que obliga les organitzacions que reben un 50% o més del seu finançament de governs estrangers a declarar-ho al registre d’associacions sense ànim de lucre i a totes les publicacions oficials.
25 de les 27 organitzacions fiscalitzades s’identifiquen obertament amb l’esquerra
Malgrat els intents de l’actual ministra de Justícia i promotora de la llei, Ayelet Shaked, de treure importància a la mesura al·legant que només afectaria 27 organitzacions, l’objectiu de la llei no era altre que el d’assenyalar constantment les organitzacions d’esquerres del país. De fet, 25 d’aquestes 27 organitzacions s’identifiquen obertament amb l’esquerra i, tot i que no totes treballen al voltant de la qüestió palestina, les que sí que ho fan són especialment vulnerables perquè no busquen el finançament de l’Estat. D’aquesta manera, el blanc va quedar definit i era qüestió de temps que s’estrenyés el setge. Com ha succeït.
La polèmica prové del fet que només s’aplica a donacions de governs estrangers i no a donants privades
En aquest sentit i malgrat que la llei es va aprovar en nom de la transparència, la polèmica també provenia del fet que només s’aplica a donacions de governs estrangers, però no a donacions privades de fora del país, que són el principal ingrés de les organitzacions de dretes, sobretot d’aquelles que promouen assentaments als territoris ocupats.
De la Knesset a l’opinió pública
Entre la desena d’organitzacions afectades consultades per la Directa, hi ha un consens ampli a l’hora de considerar que, ara per ara, les mesures del govern no arriben a entorpir la seva feina diària, però asseguren que estan suposant una forta deslegitimació de les organitzacions de drets humans, especialment d’aquelles que treballen en qüestions sensibles com l’ocupació i el bloqueig de Palestina, la religió o les refugiades.
Les mesures del govern no arriben a entorpir la seva feina diària, però suposen una forta deslegitimació
Amit Gilutz, portaveu del Centre d’Informació d’Israel per als Drets Humans als Territoris Ocupats (B’Tselem), opina que “les organitzacions que s’oposen a l’ocupació són un blanc fàcil” per al govern i adverteix que aquesta dinàmica “es pot acabar descontrolant”. Així, Gilutz apunta que les organitzacions de dretes no dubten a aprofitar el terreny adobat pel govern per impulsar campanyes contra persones concretes com Hagai El-Ad, director de B’Tselem, o amenaçar de mort Imad Abu Shamsiya, l’activista que va gravar com un soldat de les Forces de Defensa d’Israel (FDI) rematava un agressor palestí que jeia ferit i desarmat a la ciutat d’Hebron. “Tot això crea una atmosfera de por”, alerta.
En aquesta línia, Gilad Grossman, portaveu de l’organització contra l’ocupació Yesh Din, assegura que tant les accions del govern actual com les campanyes de grups d’extrema dreta busquen “demonitzar” els col·lectius que lluiten pels drets humans i adverteix que, al final del dia, no és només la seva feina la que en surt malmesa, sinó “la democràcia d’Israel”.
Així mateix, Shai Grunberg, de l’organització Gisha per a la lliure mobilitat de les palestines, assegura que “el missatge que s’està enviant a l’opinió pública d’Israel és que el pensament crític, la dissidència i la crítica cap a les polítiques i les accions del govern no són benvingudes”. O encara pitjor, “que no hi ha lloc per a elles a Israel”.
Debbie Gild-Hayo, directora de polítiques de l’Associació per als Drets Civils a Israel (ACRI), va més enllà i afirma que “la cultura política està canviant i el que un dia era considerat extrema dreta ara s’ha convertit en part del corrent polític principal”, de manera que organitzacions en defensa dels drets humans són directament titllades de ser “les enemigues de l’Estat i de la gent”.
“Aquesta caça de bruixes és el que han patit les palestines al llarg de tots aquests anys”, opina Amit Gilutz
Així és precisament com, el mes de febrer passat, Shuli Moalem, membre del partit ultranacionalista Casa Jueva, integrat al govern, va justificar una nova proposició de llei presentada a la Knesset amb l’objectiu de fer pagar el doble de la tarifa normal a les organitzacions afectades per l’anterior llei de transparència del finançament que vulguin accedir a la informació d’alguna de les agències estatals sota monitorització de la llei de llibertat d’informació. Segons Moalem, les organitzacions “d’extrema esquerra”, fins ara exemptes de pagar per tenir-hi accés, “utilitzen la informació per perjudicar Israel”.
Un mes després, la Knesset també va aprovar una llei per regular el servei social nacional, l’alternativa al servei militar d’Israel. Ara, d’acord amb la nova norma, inspirada en els dictats del grup ultradretà Im Tirtzu, les organitzacions que reben la majoria del seu finançament d’altres estats necessitaran un permís especial atorgat pel govern per poder participar al programa social anterior, un procés que veuen gairebé impossible.
L’ofensiva final, sobre la taula
Per a Netanyahu, però, totes les accions que s’han emprès fins ara són massa toves i, recentment, ha començat a temptejar la possibilitat de portar la llei sobre el finançament d’ONG fins al límit i prohibir directament que rebin diners per part de governs estrangers.
Una de les organitzacions que en sortiria més malparada –i que prefereix que no es publiqui el seu nom– assegura que un moviment d’aquestes característiques “perjudicaria seriosament” la seva capacitat de treball i recorda que, en última instància, qui en patiria les conseqüències serien els sectors més vulnerables de la societat.
Grunberg, de Gisha, es mostra més preocupada i assegura que, si l’aixeta de finançament provinent d’altres estats es talla completament, l’organització “no seria capaç de continuar treballant”. Aquesta situació, diu, és extensible “a gairebé totes les organitzacions pels drets humans a Israel”.
“No hi ha gaires diners que arribin [de donacions particulars] d’Israel”, es lamenta Betty Herschman, directora de relacions internacionals d’Ir Amim, una organització que lluita per fer que Jerusalem sigui una ciutat més equitativa per a la població jueva i palestina. Per tant, bloquejar el finançament dels governs estrangers, conclou, “probablement tancaria les nostres portes”.
Per a Gild-Hayo, de l’ACRI, aquesta actitud cada vegada més coercitiva que es viu a Israel no és exclusiva d’aquest país, sinó que s’emmarca en una tendència a adoptar actituds “més violentes” que també trobem als Estats Units o en alguns indrets d’Europa.
En canvi, Amit Gilutz, de B’Tselem, creu que l’origen de tota aquesta transformació de les polítiques i l’opinió pública d’Israel no és fruit de cap canvi global, sinó més aviat de la posició del país envers Palestina. Argumenta que “aquesta caça de bruixes és el que han patit les palestines al llarg de tots aquests anys” i que l’únic que ha canviat ara és que “el que fins fa poc era una política no oficial, ara, ha passat a ser-ho”. “L’ocupació de Palestina no és estàtica”, conclou, “sinó un procés de despossessió en marxa”. També d’aquelles que la intenten combatre des de dins.
——————————-
El BDS a l’Estat espanyol, al punt de mira
El 28 de juny d’enguany, Yair Lapid, líder del partit liberal israelià Yesh Atid, va presentar un estudi que busca tallar el finançament d’organitzacions de l’Estat espanyol i Palestina que promouen el BDS davant del Congrés dels Diputats espanyol. L’estudi va ser elaborat per l’entitat espanyola ACOM i l’organització de dretes israeliana NGO Monitor, que va assumir les despeses del viatge de Lapid. Entre altres entitats, el document assenyala l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i SODEPAU.
*Article publicat al número 436 de la Directa
