Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Catorze lectures que fan 'Directa'

Repassem els llibres que la 'Directa' ofereix com a regal a les noves subscriptores coincidint amb Sant Jordi, una mostra prou representativa de l'edició independent als Països Catalans

Fins el 24 d’abril, totes les persones que es facin subscriptores de la Directa rebran com a regal un llibre a escollir entre una selecció de catorze volums, Per fer-la, hem encarregat als segells més representatius de l’edició independent dels Països Catalans (alguns d’ells vinculats a través de l’associació Llegir en Català), que triessin un llibre entre el seu catàleg de novetats. La selecció final ha acabat confegint involuntàriament una panoràmica prou representativa de la tasca de les petites editorials, un fenomen en auge a casa nostra, que actuen amb criteri propi al marge dels ínputs del mercat que mouen els grans conglomerats del negoci que es barallen per un lloc a les llistes dels més venuts del dia de Sant Jordi. Hi ha una mica de tot: literatura de gènere, clàssics moderns en llengua catalana, literatures escassament traduïdes, llibre infantil compromès, i una amalgama d’assagística que aborda diversos àmbits de preocupació del món actual.

 

L’Harem del Tibidabo
Andreu Martín (Alrevés / Crims.cat)

El mestre indiscutible de la novel·la negra en català, Andreu Martín, insisteix en un segell que sembla fet a la seva mida, Crims.cat (on anteriorment ha publicat Història de mort) ens porta la darrera referència d’una obra que (sense comptar una àmplia producció per al públic infantil i juvenil) ja suma més de quaranta títols. Una història de passions i revenges familiars, amb regust de passeig pel costat fosc de la Barcelona benestant, on no manquen desaparicions misterioses, rituals de vodú i pràctiques sadomasoquistes, que té per escenografia un antic prostíbul decadent i que comença, com manen els cànons, amb un cos mort. I no per causes naturals.

 

Què en fas, d’una idea?
Kobi Yamada i Mae Besom (Birabiro Editorial)

Proposta per al públic infantil, multi premiada als Estats Units, aclamat tant pel concepte com per les seves il·lustracions. L’obra s’endinsa en un terreny tan poc freqüentat en l’àmbit de la literatura per a les més joves com és el pensament abstracte, amb l’empeny pedagògic d’estimular els infants a desenvolupar les seves pròpies idees (encarnades al llibre en una mena d’ou amb potes), a valorar-les correctament, defensar-les i compartir-les amb el seu entorn.

A la cambra fosca 
Susan Faludi (Periscopi)

L’escriptora i activista feminista novaiorquesa Susan Faludi, amb arrels paternes jueves hongareses, planteja un agosarat exercici entre el periodisme d’investigació i l’autoficció, a través d’una aproximació a la figura del seu pare, personatge amb una vida tan convulsa com la de l’Europa central al llarg del segle XX (va sobreviure a un camp de deportació nazi), de qui havia viscut distanciada fins que va descobrir que, amb 76 anys fets, havia pres la decisió de sotmetre’s a una operació de reassignació de gènere a Budapest per esdevenir una dona trans. Faludi reprodueix aquesta redescoberta (per a les lectores i per ella mateixa) de la polièdrica figura paterna a través d’un diàleg sense xarxa entre tots dos al voltant de la identitat, el gènere, la família i la memòria.

 

Vam fer un referèndum. 1-O: El que sabem i el que no sabíem 
Andreu Pujol Mas (Edicions Saldonar)

Intent de reconstrucció dels fets que van fer possible la preparació, la campanya i, finalment, la votació del passat 1 d’octubre, un fet encara recent però ja amb estela de moment històric. El relat d’Andreu Mas Pujol intenta desentrellar com va ser possible posar les urnes i que més de dos milions de persones es pronunciessin sobre la relació de Catalunya amb l’Estat espanyol, tot i comptar amb tota la maquinària judicial, policial i governamental d’aquest estat confabulada per evitar-ho. La narració detalla moments de tensió entre actors polítics i entitats que donaven suport a la consulta, fins ara no recollits pels mitjans de comunicació, a través de converses amb alguns dels protagonistes d’aquells dies de setembre i octubre.

 

Aigua d’alta mar
Xisca Homar (El Gall Editor)

Xisca Homar, escriptora nascuda a Mallorca però formada en filosofia a València, planteja un passeig personal per la ciutat de Nova York, juntament amb dues acompanyants, a través del qual compareixen escriptores, lectures, autores i pensadores de referència, pensaments propis, experiències, records, absències i reflexions, en un text de precisió que en força moments flirteja amb l’aforística.

 

Els barcelonins
Adrià Pujol Cruells (L’Avenç)​

​Original artefacte entre la crònica personal i el treball de recerca antropològica mitjançant el qual Adrià Pujol (responsable del Museu d’Etnologia de Barcelona) indaga sobre els trets genuïns de la identitat barcelonina que perviuen, o sobreviuen, en la ciutat d’ínfules cosmopolites de la segona dècada del segle XXI. Ho fa mitjançant un seguit de passeigs d’observació per la geografia física i humana de la ciutat, plasmats en un text on el propòsit científic conviu amb la subjectivitat i la ironia.

 

Els desposseïts
Ursula K. Le Guin (Raig Verd Editorial)

 Un clàssic de la ciència-ficció del segle XX produït per una de les poques dones especialitzades en el gènere, la californiana Le Guin, desapareguda el passat mes de febrer, condensa les seves conviccions anarquistes i pacifistes, influïdes per l’anarcosindicalisme, el mutualisme antiautoritari, el municipalisme llibertari i ecologista i el feminisme. A través de mirada de Shevek, científic i filòsof protagonista, descobrirem el conflicte entre Urras, un planeta ric, d’estructures de classe social jeràrquiques i organitzat en el capitalisme, i Anarres, la seva lluna, molt pobra en recursos naturals, on s’hi ha desenvolupat una estructura anarquitzant arran d’una revolució al planeta mare. Traducció de Blanca Busquets.

 

La història de John Carlos
Per John Carlos i Dave Zirin. (Sembra Llibres)

 

Versió en català de les memòries de John Carlos, l’atleta que va guanyar la medalla de bronze en la prova dels 200 metres lliures en el programa dels jocs de la Ciutat de Mèxic, el 1968 i que, juntament amb el vencedor de la prova, Tommie Smith, van passar a la història aixecant un puny amb un guant negre per donar suport al moviment en favor dels drets civils de la població negra als Estats Units. El relat reconstrueix els anys formatius com a esportista de l’atleta, i la seva presa de consciència política escoltant discursos dels líders afroamericans Malcolm X i Martin Luther King, i també les conseqüències negatives per a la seva carrera i posterior que li va ocasionar el gest del 68. L’edició s’acompanya amb un pròleg firmat per l’exfutbolista Oleguer Presas.

 

Tocats pel foc
Manuel de Pedrolo (Tigre de Paper)

Recuperació d’un clàssic menor del maleït més il·lustre de la narrativa catalana de la segona meitat del segle XX, que arriba en plena reivindicació de l’autor de Mecanoscrit del segon origen, a propòsit del centenari del seu naixement. Tocats pel foc (novel·la escrita a finals dels anys 50 que, després de passar per l’habitual viacrucis entre la censura i la incomprensió dels editors va poder veure la llum el 1976) és un Pedrolo obertament polític, que s’aproxima a la lluita de classes a través del retrat del futur sense esperança d’una família d’un barri de barraques a la perifèria de Barcelona, i reflexiona sobre conceptes com la possessió i la propietat, amb un discurs de rerefons anticapitalista i antiautoritari, apoderador i gens victimista, del tot sorprenent si tenim en compte l’època en què va ser gestada.

 

Terra de Ningú: perspectives feministes sobre la independència 
Diverses autores. (Pol·len i Gatamaula)

Volum col·lectiu coeditat entre els segells Gatamaula (especialitzat en feminismes) i Pol·len, en el qual una cinquantena de dones, especialistes de diversos àmbits, activistes socials i polítiques, reflexionen sobre els processos d’alliberament nacional, i particularment sobre el cas català, i els seus vincles amb les lluites feministes i pels drets LGBTI. Inclou aportacions de Maria Olivares, Aina Torres Rexach, Montserrat Otero Vidal, Aida Cortès i Monera, Meral Çiçek. Tona Gusi, Mercè Otero Vidal, Maria Rodó de Zárate, Nerea Eizagirre Telleria, Özgür Güneş Öztürk, Sara Cuentas Ramírez, Helena Miguélez-Carballeira, Marta Jorba, Teresa Forcades i Vila, Núria Comerma i Cortada, Nora Miralles Crespo, Fina Birulés, Daniela Ortiz, Bàrbara Ramajo Garcia, Núria Sadurní Balcells, Fatiha El Mou, Marta Estella Clota, Emylse Mas Mir, Júlia Serrasolsas, Bel Olid, Paul Preciado, Laura Macaya-Andres, Miquel Missé. Marc Garriga, Rosa Ferrer Mulet, Natza Farré, Encarna Bodelón González, Betlem C. Bel, Laia Estrada, Anna Gabriel i Sabaté, M. Josep Martínez, Marina Sánchez Cid, Mireia Foradada, Carla Vall, Patsili Toledo Vásquez, Marina Sagastizabal , Jule Goikoetxea, Maria Rovira, Sabrina Sánchez, Estela Rodríguez Godoy, Imma Milan, Ares Batlle, Ainhoa Etxaide Amorrortu, Montserrat Cervera, Amaia Pérez Orozco. El pròleg corre a càrrec de Nira Yuval-Davis, investigadora de les relacions entre gènere i identitat nacional de la Universitat d’East London.

 

El passat i els càstigs 
De Hua Yu. (Males Herbes)​

​Col·lecció de quatre relats breus d’un dels noms de referència de la literatura xinesa d’avui, conegut a occident per l’adaptació cinematogràfica de l’èpica Viure, duta al cinema per Zang Yimou. Autor publicat per primer cop en català, a El passat i els càstigs trobem un Hua obert a l’avantguarda i l’experimentació, que explora el llast de la revolució cultural en la societat xinesa, a través d’uns personatges marcats per la tortura i l’alienació. Traducció de Carla Benet.

 

A mos redó. Cuinant la sobirania alimentària al País Valencià.
Jordi Garcia Miravet (Caliu Espai Editorial)

Un recull de receptes culinàries que vol ser alhora una reivindicació de la gastronomia tradicional del País Valencià i una reflexió col·lectiva sobre els valors de la sobirania alimentària i el consum de proximitat i alternatiu a l’homogeneïtzació imposada per les grans cadenes de distribució, i una reivindicació de la memòria popular i de la cultura aferrada a la pagesia, la terra i l’autoproducció. Un receptari amb regust d’horta i de foc lent.

 

La guerra de los lugares
De Raquel Rolnik. (Descontrol editorial)​

​La que fou relatora de l’ONU per al Dret a l’Habitatge Digne recull les seves experiències durant els anys en què va ocupar aquesta responsabilitat, entre els anys 2008 i 2014, que coincideixen amb el període més dur de la crisi originada per l’esclat de la bombolla de les subprimes als Estats Units. A través de multitud d’exemples i casos nítidament radiografiats, Rolnik, aquesta arquitecta i urbanista brasilera exposa com l’acció de l’economia especulativa que es cruspeix el dret humà a l’habitatge ha esdevingut un fenomen global, el rastre del qual es pot resseguir a llocs tan diversos com Sud-àfrica, el Kazakhstan o l’Estat espanyol, i les polítiques públiques arreu han tendit, durant aquests anys fatídics, han anat de bracet amb els grans grups constructors, promotores immobiliàries i grups bancaris dedicats a l’oferta a l’engròs de crèdits hipotecaris, més que no pas a protegir les llogateres i propietàries hipotecades, i també informa de diversos moviments de resistència i apoderament ciutadà contra aquestes polítiques.

 

L’aposta municipalista
Observatori Metropolità de Madrid, Xavier Diez i Col·lectiu Víric (Virus Editorial)

Una radiografia del municipalisme emancipador als Països Catalans, a través de diverses experiències històriques, de les fórmules federalistes de Pi i Margall, les vagues de lloguer a principis del segle XX o la revolució llibertària de 1936 o, en els temps més recents, les candidatures autònomes sorgides de l’autoorganització veïnal. L’estudi reflexiona sobre les possibilitats i també les limitacions sobre aquesta forma alternativa de fer política i les tensions que genera l’encaix entre l’activisme i el pas a la institucionalitat.

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU
Error, no Advert ID set! Check your syntax!
;