Des del mes de setembre de 2012, quan es va presentar el macroprojecte del grup Veremonte BCN World, fins avui la situació del joc a la Costa Daurada ha canviat. Els milers i milers de metres quadrats de taules i fitxes de casinos s’han encongit. Tot i això, l’oferta actual presentada pel grup empresarial Hard Rock International preveu 1.200 màquines escurabutxaques, cent taules de joc i 1.100 places hoteleres, després de fer públiques les característiques de la primera fase del que s’ha batejat com a Hard Rock Entertainment World.
El fet que les obres del complex recreatiu es duguin a terme per fases és un dels aspectes que més dubtes genera als experts i les persones properes a la problemàtica. Robert Casadevall, professor de geografia de la Universitat Rovira i Virgili (URV), apunta que tot i que “és probable que aquesta primera fase funcioni”, és “una mica més escèptic amb la totalitat del projecte”. Explica que “aquesta vegada s’ha tocat de peus a terra”, tenint en compte que les places hoteleres representen, de moment, la meitat de les habitacions d’hotel que té una ciutat com Tarragona. Ara bé, Casadevall recalca que s’ha d’anar més enllà de les dades de la primera fase i pensar en el projecte en global: “El que més em preocupa és que dintre del mateix centre turístic, però també fora del que serà Hard Rock, hi ha més sostre hoteler preparat”.
La primera fase suposa una superfície de 745.000 metres quadrats i un pressupost de 665 milions d’euros i comptarà amb el suport del Casino Tarragona per habilitar les instal·lacions de joc
La primera fase suposa una superfície de 745.000 metres quadrats i un pressupost de 665 milions d’euros i comptarà amb el suport del Casino Tarragona per habilitar les instal·lacions de joc. A més, Port Aventura es farà càrrec de construir un dels dos hotels amb 500 habitacions. Això no obstant, hi ha una part de la construcció que no podrà executar per parts, la referent a la infraestructura externa del parc. L’Institut Català del Sòl (Incasol), l’organisme de la Generalitat que s’encarrega de les obres i al qual Hard Rock haurà de retribuir en concepte de costos de les obres, pot esdevenir l’actor en una posició més perillosa en cas de problemes. Al mateix temps, l’organisme té en vigor una oferta de compra dels terrenys de 110 milions d’euros, que significarà que la Generalitat, a través d’Incasol, en el moment de la compra per part de Hard Rock, serà l’encarregada de donar el vistiplau a la transacció.
El sistema d’execució de les obres és per cooperació i no per compensació, de manera que l’empresa pública és la que es troba de cara amb els entrebancs que hi pugui haver i l’inversor únicament facilita el capital. Si s’hagués escollit el mètode de compensació, Hard Rock seria l’actor en primera línia i evitaria, com comenta Joan Pons, portaveu de la plataforma Aturem BCN World, l’expropiació dels terrenys en cas d’impagament passant a ser de propietat pública.
La Caixa, el germen del projecte
Perquè tot això passi però, encara s’ha de fer efectiva la compra dels terrenys que actualment pertanyen a La Caixa. Les 104 hectàrees sobre les quals s’edificarà el Hard Rock Entertainment World són propietat d’una entitat que ja el 2006 contemplava la possibilitat que es construís un complex a la zona i que de fet va arribar a urbanitzar els terrenys abans de topar de ple amb la crisi econòmica. El geògraf i actualment diputat de la CUP-CC Sergi Saladié explicava a la Directa que “tot plegat es tracta d’una transferència de terrenys i, per dur-la a terme, els promotors volen unes garanties, que incloïen canvis legislatius”.
Les exigències que posaven sobre la taula La Caixa i el grup Veremonte, als quals es van afegir posteriorment els hotels Melià i el grup Melco, entre d’altres, van ser anunciades en una compareixença al Parlament de Catalunya i tenien a veure amb la reducció de les taxes d’impostos, la modificació de la normativa del joc i la qualificació dels terrenys. Pons comenta que en el moment que “un cop aconseguit el que demanaven, aquests inversors van marxar i va ser l’Incasol qui va sortir al rescat, fent una crida a nous inversors per venir ara que ho tenien tot de cara”. La millora de les condicions va ser aprovada per la Cambra catalana amb els vots de CiU i PSC, a través de la llei 2/1989, del 16 de febrer, sobre centres recreatius turístics, i va permetre la rebaixa del 55% al 10% els impostos als casinos.
La millora de les condicions va ser aprovada pel Parlament amb els vots de CiU i PSC i va permetre la rebaixa del 55% al 10% els impostos als casinos
Amb la retirada de Veremonte i la posterior crida d’inversors per part de la Generalitat, van aparèixer nous noms al mapa del BCN World. El grup Hard Rock, que aniria acompanyat de Melco, i el grup Peralada, fent tàndem amb el grup Genting. El portaveu d’Aturem BCN World reconeix que aquestes marques “semblava que serien les que havien de presentar alguna oferta al concurs públic per guanyar les llicències de joc, però finalment, a ultimíssima hora, el grup Melco decideix no presentar-se amb Hard Rock, i el grup Genting, que anava amb els Peralada, també marxa”. Tot plegat deixa al grup català sol, sense capacitat d’inversió i sense possibilitats d’acabar presentant-se al procediment per ser propietari del projecte. D’aquesta manera, Hard Rock esdevenia l’única candidatura amb els avals suficients per fer realitat el que havia començat com un pla B, després de l’arribada fallida de l’Eurovegas a Barcelona.
Propera pantalla, gestió del turisme
Caldrà esperar a veure la magnitud del fenomen turístic derivat de l’activació del negoci de Hard Rock, tenint en compte els pocs detalls fets públics per la companyia dels Estats Units. Tot i això, més enllà de la piscina de 6.000 metres quadrats amb forma de guitarra, el casino més gran d’Europa amb 1.200 màquines -en contrast amb el casino de Barcelona que avui en dia és el més gran de l’Estat espanyol i té 200 aparells-, acompanyat d’una zona comercial amb 75 botigues i un espai per a concerts, amb capacitat per 15.000 persones, representa una redimensionament.
Les administracions catalanes es mostren satisfetes i l’alcalde de Salou, Pere Granados, afirma que “serem un Orlando europeu”, però el camí que li queda al centre recreatiu i d’oci per recórrer encara és llarg. Durant el mes de juliol s’ha de fer públic l’informe preliminar i a l’octubre es preveu que l’adjudicació estigui llesta i puguin començar les obres de la primera fase.
