La Secció Segona de la Sala Penal de l’Audiència Nacional ha condemnat el raper Josep Miquel Arenas, més conegut amb el nom artístic de Valtònyc, a tres anys i mig de presó per injúries a la Corona, enaltiment de terrorisme, calúmnies i amenaces. Després de quatre anys i mig de procediment, el Tribunal va dictaminar la sentència ahir a la tarda, condemnant Arenas a dos anys de presó i vuit d’inhabilitació absoluta per enaltiment del terrorisme, un any de presó per injúries a la Corona i sis mesos de presó per amenaces al president de l’entitat espanyolista Círculo Balear, Jorge Campos. El raper també ha d’indemnitzar Campos amb 3.000 euros per danys morals i a la pròpia imatge i assumir el pagament de les quotes del procés judicial.
El raper, que ha defensat en tot moment la seva innocència, va ser jutjat el passat 8 de febrer a l’Audiència Nacional de Madrid. Aquell dia va declarar al Tribunal que el procés judicial es devia a la seva ideologia, que “el rap reflecteix una realitat i uns fets socials que s’exageren mitjançant hipèrboles” i que els seus versos no són més que “metàfores” que no s’han d’emmarcar en el “discurs de l’odi” sinó en una “sàtira contra elements que estan en el poder”.
Durant la tarda i nit d’ahir dimecres, es van registrar més de 16.000 piuladesa a Twitter amb el hashtag #LlibertatValtòyc i a Valldemossa l’Ajuntament ha convocat una manifestació de suport dissabte vinent
La sentència va fer-se pública ahir a la tarda i ha suscitat la reacció de diversos col·lectius tant de la societat civil com d’esferes institucionals. L’ebullició de les xarxes socials dimecres a la nit era una mostra de com diversos col·lectius se solidaritzaven amb la condemna al raper. De fet, es varen registrar més de 16.000 piulades relacionades amb Valtònyc a Twitter, utilitzant el hashtag #LlibertatValtonyc. En aquest sentit, el portal Contrainfo apunta que la indignació col·lectiva suscitada arran de la condemna a Arenas s’ha materialitzat en la creació d’un grup de suport, El grup de suport Llibertat Valtònyc que per demà divendres ha convocat una reunió per fer múscul i organitzar la resposta al que consideren un “atac directe a la llibertat d’expressió”. A més, des de l’Ajuntament del municipi mallorquí de Valldemossa se sumen a les accions de solidaritat convocant una manifestació per dissabte vinent a favor de la llibertat d’expressió i en rebuig de la condemna al raper.
El cert és que el degoteig de mostres de solidaritat a Valtònyc no ha cessat des de l’inici del procediment contra el cantant. El passat 4 de febrer, per exemple, es va celebrar una ‘Trobada per la llibertat d’expressió’ al municipi mallorquí d’Artà, on entitats, artistes i músics de tota l’illa van mostrar el seu suport a Arenas. Diversos col·lectius i entitats, com el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), l’entitat juvenil Arran o la formació política d’Esquerra Unida Illes Balears (EUIB), també s’han solidaritzat amb Valtònyc i han mostrat la seva sorpresa i indignació davant la judicalització del cas. De fet, des d’EUIB titllaven de “barbaritat pròpia dels temps de la Inquisició” la sol·licitud de pena per Valtònyc i recordaven que la “persecució policial” practicada contra el raper és “un atac en tota regla a la llibertat d’expressió i a les veus crítiques”.
Formacions polítiques com l’organització juvenil Arran o Esquerra Unida de les Illes Balears (EUIB) s’hans solidaritzat amb Valtònyc, i fins i tot MÉS per Mallorca, que forma part del Govern Balear
Les lletres de Valtònyc no deixen cap per tallar: PP, PSIB, Convergència, Esquerra i fins i tot els independentistes de dretes han rebut pels seus versos esmolats. “Són metàfores”, explicava Arenas. “Molta gent no és que em defensi a mi, sinó que defensen el que és seu: la llibertat d’expressió”, afirmava el raper el passat 8 de febrer, minuts abans d’entrar a judici, en una entrevista a l’emissora de ràdio Ona Mediterrània. “Això és un atac contra el dret de tot ciutadà, no un atac contra jo. El judici se’m fa a mi, però avui ens jutgen a tots”, declarava. Respecte la resolució final del procés, el raper afirmava que quan va començar amb el rap va assumir els riscos. “Assumiré les conseqüències fins al final”, afirmava. En aquest sentit, la Directa ha confirmat que el raper té intenció de recórrer la sentència al Tribunal Suprem.
Les reaccions a la condemna d’Arenas també han arribat des que formacions polítiques. En aquest sentit, MÉS per Mallorca -partit que governa juntament amb el PSIB i amb el suport de Podem- ha mostrat la seva disconformitat amb la condemna al raper, tot afirmant que és “un atac a la llibertat d’expressió” i que posa en entredit “la credibilitat del sistema judicial”. Des de MÉS apunten que la sentència a Valtònyc suposa una condemna “injusta i desproporcionada” d’uns fets que, per al partit ecosobiranista, “mai no s’haurien d’haver jutjat arran de la denúncia d’un vertader ultra com és el senyor Jorge Campos”.
I és que tot el procés judicial s’inicia amb una denúncia que Campos va presentar contra Valtònyc el 2 d’agost de 2012, on al·legava que les lletres de la cançó “Circo Balear” suposaven una amenaça de mort a la seva persona i d’altres integrants del Círculo Balear, del qual és president. A la composició, el raper proposa l'”okupació armada” del Palau de Marivent i expressa que Campos mereix una “bomba de destrucció nuclear”. El Círculo Balear, fundat l’any 1999, es defineix com una entitat cívica i cultural i es caracteritza per la seva visceral negació de la unitat de la llengua catalana, l’afirmació d’una identitat pròpia de les Illes Balears desvinculada de la de la resta dels Països Catalans, però alhora, per la defensa de la Constitució i la unitat d’Espanya. Afí al Partit Popular i Ciutadans, entres els seus membres també hi ha persones sovint vinculades a l’entorn de l’extrema dreta.
Val a dir que l’any 2011, durant el Govern autonòmic del popular José Ramón Bauzá, l’entitat anticatalanista va esdevenir part activa de la política governamental. De fet, l’equip liderat per Bauzá va adoptar els discursos de l’entitat de Jorge Campos, com ara “combatre l’adoctrinament pancatalanista” a través de la Llei de símbols; o liquidar el sistema d’immersió lingüística, vehiculat amb l’aprovació de l’anomenat decret TIL.
La mateixa sentència recull l’origen de la composició “Circo Balear”, la qual justament té lloc arran d’una denúncia que l’any 2011 Campos va presentar contra diversos membres de l’organització independentista Maulets, pels quals aquests foren condemnats per amenaces al president de l’entitat. Fou en aquell context quan Valtònyc va decidir publicar el disc on s’inclou la peça. De fet, en aquell moment el músic va comptar amb el suport i la solidaritat de diverses organitzacions, com Endavant-OSAN, que denunciaren la “repressió policial judicial” i justificaren les lletres del raper emparant-se en el dret bàsic a la llibertat d’expressió.
Caràcter limitable del dret a la llibertat d’expressió
Els arguments de la defensa d’Arenas no han convençut la Sala del Penal de l’Audiència Nacional, per a qui els versos de les composicions del raper expliciten el suport de l’autor a organitzacions terroristes. La sentència estableix que les expressions de les cançons tenen un “indubtable contingut laudatori de les organitzacions ETA i GRAPO, dels seus integrants i d’accions violentes desplegades pe aquests, justificant-les i incitant a la seva reiteració”. El mateix redactat, però, reconeix el caràcter institucional del dret a la llibertat d’expressió, inclosa la llibertat de crítica.
“La sentència estableix que les expressions de les cançons tenen un “indubtable contingut laudatori de les organitzacions ETA i GRAPO, dels seus integrants i d’accions violentes desplegades pe aquests”
El cert és que l’Audiència Nacional difereix amb aquesta postura i declara que la llibertat d’expressió és un dret “limitable”. En aquest sentit, la Sala del Penal no admet l’empara del gènere musical ni el context “socio-temporal” en què va sorgir la peça en concret. L’Audiència també desestima el caràcter satíric i de crítica immoderada contra institucions polítiques, en aquest cas del Círculo Balear. El Tribunal considera la limitació al dret a la llibertat d’expressió i de crítica una “legítima ingerència” en la mesura que els actes puguin ser considerats “una manifestació del discurs de l’odi per propiciar o alenar, encara que sigui de forma indirecta, una situació de risc”. D’acord amb aquesta perspectiva, l’Audiència considera, doncs, que les lletres de Valtònyc creen una “determinada atmosfera o àmbit social procliu a accions terroristes, avantsala del delicte de terrorisme”. Per la seva banda, l’acusació particular i el denunciant, Jorge Campos, han mostrat la seva satisfacció per la condemna.
Crítica “política” al rei “amb respecte a la seva persona”
Segons l’Audiència, les expressions de Valtònyc excedeixen de la crítica política i suposen un “atemptat contra la dignitat personal”, una forma de discurs de l’odi i d’injúries contra la Corona. Tot i que la sentència reconeix el “lliure debat” sobre la responsabilitat institucional i simbòlica del rei com a cap d’Estat, el redactat apunta que la crítica política del sistema monàrquic s’ha d’efectuar dintre els límits del respecte i “sense qüestionar la vida privada del monarca”.
En aquest sentit, la sala del penal de l’Audiència declara fora de la protecció de la llibertat d’expressió algunes afirmacions “indubtablement injurioses” expressades per Valtònyc als seus versos. La sentència posa com a exemple els termes que el raper dedica al rei emèrit Joan Carles de Borbó –qui “per fer diana utilitzava el seu germà”, diu un vers del raper–, així com les expressions “anar de putes” o “no és democràtic, és un dictador emmascarat” referides al cap de l’Estat. Per l’Audiència, aquestes són afirmacions injurioses vers el monarca i altres membres de la Família Reial, ja que suposen un “atac gratuït” a la seva persona i afecten els “aspectes íntims” de la seva vida privada.
