El dimecres 22 de febrer, el Centre Social de Sants, la FAVB i el Secretariat d’Entitats de Sants-Hostafrancs i la Bordeta van presentar una proposta “per solucionar els problemes derivats del desenvolupament de la tercera fase de construcció del Calaix de Sants”. Les entitats veïnals proposen desafectar tres pastilles urbanístiques, modificant el Pla General Metropolità, i permetre així que nombroses famílies que ara es troben “en situació d’incertesa i no poden fer reformes ni millores a les seves llars, puguin fer-les; estem parlant de persones”, en paraules de Josep Domingo del Centre Social de Sants.
La compareixença es va fer a mig matí a la seu veïnal del carrer Olzinelles, però entre el públic no només hi havia periodistes. A l’última fila va seure Josep Rafel Colominas, qui va demanar la paraula per desqualificar la roda de premsa, afirmant que s’havia convocat “sense consens entre les entitats”. En finalitzar l’acte, Colominas es va presentar als periodistes com a membre de la plataforma ‘Adéu Can Vies’ i va demanar que el seu posicionament també “fos reflectit” als articles que sortissin publicats. Cal recordar que la modificació del PGM proposada per les entitats veïnals suposaria la desafectació de Can Vies, evitant així el seu enderroc i “obrint un procés de participació per definir els usos i l’encaix de l’edifici a l’entorn urbanístic”, segons manifesten les entitats impulsores del canvi urbanístic.
Colominas no només és un veí de Sants. És militant del Partit Demòcrata Europeu Català i va optar a una plaça de conseller nacional per la circumscripció de Sants-Montjuïc
Colominas, però, no només és un veí de Sants. És militant del Partit Demòcrata Europeu Català –la nova Convergència– i va optar a una plaça de conseller nacional per la circumscripció de Sants-Montjuïc durant el primer congrés del partit celebrat el novembre de 2016. No va aconseguir la plaça, només va sumar un 12,61% dels vots, davant del 39,50% de Josep Sicart i del 31,93% de Xavier Paradell. Cal recordar que el desallotjament i l’enderroc de Can Vies –que van desencadenar una setmana de greus aldarulls–, es van executar per ordre de Jordi Martí, actualment també responsable del Pdecat. No és el primer cop que Colominas actua contra Can Vies, ja ho va fer presentant un escrit davant de la Sindicatura de Greuges de Barcelona en nom de la Plataforma 2000 veïns i veïnes de Sants i barris de l’entorn, on denunciava “manca d’actuació municipal suficient davant les molèsties que ocasionen els ocupants de l’immoble conegut com a Can Vies”.
El convergent okupa
Es dóna la paradoxal circumstància que, malgrat la seva incansable batalla contra els okupes de Can Vies, Colominas també és okupa. És portaveu i fundador de la Comissió de Festes de la plaça de la Farga, una entitat que té el seu magatzem al carrer Rossend Arús 36-38 baixos, un local propietat de l’empresa Promcat SL i La Caixa. L’immoble va ser la seu del centre social La Farga fins l’any 2009. Després del desallotjament, la comissió de festes el va reokupar per a fer-lo servir de magatzem. Veïns i entitat financera mantenen un litigi obert. Les veïnes volen aconseguir un ús social definitiu per a la finca.
Per la seva banda, Albert Torras, impulsor del manifest i creador de la plataforma Adéu Can Vies, també milita a la nova formació d’Artur Mas i ha aconseguit un càrrec dins l’estructura del partit. Des de fa dos mesos és assessor d’immigració, tal i com ell mateix va anunciar poc abans de deixar la vicepresidència de l’associació cultural Mexcat “per incompatibilitat sobrevinguda amb el nou càrrec polític”.
