Dos projectes polítics i socioculturals de la ciutat de València tenen data de caducitat. Són el Solar Corona i la Col·lectiva. Les iniciatives comptaven amb dues cessions d’ús que s’acaben més o menys en el mateix moment, com a conseqüència dels projectes immobiliaris que es volen desenvolupar en els espais que ocupen.
El Solar Corona està situat en una parcel·la entre els carrers de la Corona i de Sant Ramon del barri del Carme, en el districte de Ciutat Vella. Es tracta d’un projecte sociocultural “basat en l’autogestió, la participació oberta i intergeneracional”, com diuen les activistes de l’assemblea en el comunicat on anuncien la fi del projecte. L’espai s’havia convertit en un lloc de trobada veïnal, un pulmó verd al barri, un parc, una horta urbana i una colònia felina. La cessió d’ús per part de la propietat va arribar l’any 2011, amb la condició que acabara en el moment que el solar es venguera. Pel que saben les integrants del col·lectiu, ara, una part del solar es convertirà en habitatges i la resta serà una plaça.
Pel Solar Corona es va pactar la cessió d’ús indefinida amb la condició que en el moment que es produïra la venda s’acabaria l’acord
“L’espenta inicial va arribar per un col·lectiu que es diu Arquitectures Col·lectives, que organitza i promou l’ús d’espais i edificis abandonats, donant-los vida amb una trobada anual en un lloc diferent de l’Estat espanyol”, explica un membre de l’assemblea. “El 2011 es va fer a València i amb l’excusa de les jornades que plantejaven, es va demanar la cessió d’ús del solar per tota la setmana de les activitats”. Després d’aquella setmana, un grup de persones va voler seguir desenvolupant activitats, es va pactar la cessió d’ús indefinida amb la condició que en el moment que es produïra la venda, s’acabaria l’acord.
Sense ajudes públiques es va donar vida a l’indret, que en tots aquests anys ha estat utilitzat per les veïnes i per diverses entitats públiques i privades per fer activitats de caràcter social i cultural. Tot amb l’objectiu de dotar al veïnat d’un tipus d’espai que no abunda a la ciutat. “A València no hi ha molts espais així”, ens comenta el participant del Solar Corona, que destaca “les activitats que s’han fet amb la xicalla, que ha vingut a l’espai per aprendre a plantar, jugar amb i en un entorn natural, coses que no es poden fer en un parc normal”. “Qui ha viscut al camp està acostumat a coses paregudes, però les xiquetes que han nascut al mig de la ciutat no haurien tingut la possibilitat de fer això si no haguera existit el Solar Corona”, conclou.
Se n’aniran sense resistir, respectant l’acord amb el propietari. L’última activitat serà la Mostra del Llibre Anarquista, que acabarà el 15 d’abril, i després es farà una festa d’acomiadament, segurament a finals d’aquest mes. El comunicat acaba amb una pregunta: “Quin paper té la societat civil en la construcció i en el gaudiment de l’espai públic? Tenen futur aquests moviments? O es diluiran en la propera bombolla immobiliària…”.
Un pulmó al Cabanyal
Un altre barri que perdrà un espai amb perspectiva social serà el Cabanyal, amb la desaparició de la Col·lectiva. El projecte va prendre forma fa tres anys, quan un grup d’associacions dels Poblats Marítims va arribar a un acord de cessió amb els propietaris de l’edifici per desenvolupar diferents activitats: festivals culturals, cursos de lectura, trobades activistes… Carlos, membre de Ràdio Malva –un dels projectes que participa en la Col·lectiva– puntualitza que “les negociacions encara no s’han acabat i la venda no està tancada”. Això sí, “els propietaris ens han dit que és imminent i que ells intentarien negociar un temps més llarg d’un mes perquè nosaltres puguem deixar l’espai amb més tranquil·litat”.
Entitats del barri van proposar a la propietat cedir l’edifici de La Col·lectiva perquè es poguera fer un ús social i aquests van acceptar
La Col·lectiva està situada al número dos del carrer del Sacerdot Planelles. L’edifici era l’antiga seu de la Universitat Popular del Cabanyal, depenent de l’Ajuntament de València. L’immoble necessitava obres per reformar-lo, però el consistori valencià no va voler assumir les despeses i va suspendre les activitats de la Universitat. Va ser en aquell moment, l’any 2015, quan entitats del barri van proposar a la propietat cedir l’edifici perquè es poguera fer un ús social i aquests van acceptar. “El propietari va oferir a les associacions del barri l’espai perquè no volien que fóra ocupat per cap persona. Nosaltres pagaríem l’IBI i les despeses dels subministraments i en el moment que es venguera l’edifici tindríem un mes per eixir”, ens explica Carlos.
Com el Solar Corona, la Col·lectiva era un espai polític i sociocultural on moltes associacions desenvolupaven activitats per al barri. En el comunicat que van fer públic fa uns dies, els col·lectius que la impulsen la defineixen com “un lloc de trobada, un espai de formació i un territori d’experimentació política i artística, que volia fer del Cabanyal i de València un barri i una ciutat realment democràtiques, un barri i una ciutat de totes i per a totes”. El membre de Ràdio Malva especifica que la Col·lectiva “no és ni era un espai buit, o un lloc on es feia cultura d’elit, sinó un espai obert a tot el barri, viu, on s’han fet moltes activitats en aquests tres anys”.
Entre altres, l’espai va acollir dues edicions del Festival Cabanyal Íntim –un festival de teatre amb rellevància per la ciutat–, el tercer Festival de Cinema Ciutadà Compromès o la V Trobada estatal de la Campanya pel Tancament dels CIE. “També es van tindre jornades de tots els tipus, com les que va organitzar l’associació Millorem el Cabanyal en el 2016 per combatre els prejudicis que existeixen al voltant de la població gitana i on participaren les dones de l’Associació de Gitanes Feministes per la Diversitat (AGFD). Va ser un moment molt important pel barri i una eina d’apoderament col·lectiu”, destaca Carlos.
La tasca que desenvolupen no ha servit perquè els responsables municipals “valoren el projecte, el sostinguen econòmicament i s’oferisquen a intervenir perquè la Col·lectiva puga continuar”
A més d’esdeveniments puntuals, a la Col·lectiva també es realitzen cursos i tallers per a tot el barri, com per exemple els cursos d’alfabetització per a dones romaneses fets per a l’Associació el Brúfol. “Per desgràcia, aquesta gran tasca no ha aconseguit que canvien els plans dels propietaris per a l’edifici, ni ha servit perquè els responsables municipals valoren el projecte, el sostinguen econòmicament i s’oferisquen a intervenir perquè la Col·lectiva puga continuar”.
Carlos mostra la seua preocupació pel futur del barri. Exposa que “hi ha com una febre de l’or a tot el Cabanyal. Tant la gent amb no molts recursos com els grans fons d’inversió estan invertint ací, transformant el barri per atreure el turisme. Els llocs més socials estan desapareixent, i tot s’enfoca més a un model de negoci i d’oci. Tenim raons per pensar que també l’edifici on està la Col·lectiva serà una nova instal·lació turística”
En la mateixa línia s’expressa el comunicat: “esperem que aquesta pèrdua servisca almenys per a alertar sobre aquests processos tant a la societat valenciana com als responsables polítics, la insuficient acció dels quals és una de les causes d’aquesta situació. Des de les nostres associacions i col·lectius seguirem treballant per una ciutat inclusiva en la qual tothom tinga dret a viure, un model oposat al que ens està obligant a tancar la Col·lectiva”, conclouen.
