La manifestació convocada per les entitats sobiranistes (Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural i l’Assemblea de Municipis per la Independència), ha omplert a vessar des de primera hora de la tarda tot el passeig de Gràcia de Barcelona (dels Jardinets de Gràcia fins a la plaça de Catalunya) i el tram central del carrer d’Aragó (del passeig de Sant Joan al carrer de Casanova). Però la gernació ha estat de tal magnitud que ha desbordat la gran creu humana planejada per l’organització en aquestes dues artèries. La Guàrdia Urbana de Barcelona ha xifrat la participació en un milió de persones.
Des de primeríssima hora de la tarda, els 49 trams previstos per l’organització, estaven del tot plens de gent i la gentada es desbordava pels carrers adjacents
La quantitat de gent que, al llarg del matí, passejaven pels espais simbòlics de la Diada (el monument de Rafael Casanova, l’entorn del Fossar de les Moreres) o la Fira d’Entitats que ocupa el passeig de Lluís Companys, amb estelades i samarretes reivindicatives de les últimes diades, així com els 1.800 autocars que aparcaven arreu dels carrers més cèntrics de la ciutat, ja auguraven una manifestació massiva. Des de primeríssima hora de la tarda, els 49 trams previstos per l’organització, estaven del tot plens de gent i la gentada es desbordava pels carrers adjacents: per exemple, a la part alta del passeig de Gràcia, la taca humana arribava fins a l’estació de metro de Fontana. I al carrer Aragó era ple com un ou des de la Diagonal (per la banda de Besòs) fins al carrer de Villaroel.
Sens dubte, la imminència de la convocatòria del referèndum convocat per l’1 d’octubre, i l’escalada de tensió entre el Govern de la Generalitat i el Govern espanyol arran de l’aprovació de la Llei del referèndum, dimecres passat al Parlament de Catalunya, han mobilitzat de forma més intensa l’independentisme. D’aquesta manera, un cop passades les 5 de la tarda, quan ha començat l’acte oficial que acompanya la manifestació a la plaça de Catalunya –amb el cant d'”Els Segadors” i un minut de silenci per les víctimes dels atemptats del 17-A– ja es podia afirmar que la convocatòria d’aquest 2017 s’assemblava més (per intensitat i quantitat de gent) a la de l’any 2012 o a la Via Catalana del 2013, que les últimes dues convocatòries de l’Onze de Setembre a Barcelona. En la fila zero d’autoritats de la plaça, destacava la presència del president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, que per primer cop a assistit a una manifestació de la Diada a Barcelona (l’any passat va ser a Girona).
A les 5 i 14 minuts de la tarda (tal com ha previst l’organització, una hora que evoca la data simbòlica del 1714), quatre grans lones de 16 metres quadrats impulsades des dels extrems de la concentració, han anat avançant fins al punt d’encreuament (a passeig de Gràcia amb Aragó): dues d’elles, les que s’obren camí pel carrer d’Aragó, amb la paraula “Sí”; i les dues que es desplacen pel passeig de Gràcia duen dibuixada una gran urna i un colom de la pau; el recorregut, dificultós per la massificació de les vies, s’ha retardat respecte els horaris previstos. Mentrestant, a mida que les pancartes arribaven a la seva alçada, moltes manifestants es col·locaven la samarreta de color groc fosforescent i amb la paraula “sí” escrita en diversos idiomes oficials de la cita; però val a dir que molta gent ja se l’havia posat prèviament de manera que l’efecte de canvi de color buscat per les entitats convocants no ha acabat de reeixir. Finalment, els quatre rectangles han acabat confluint i s’hi ha deixat només el de l’urna i una gran estelada que també ha baixat de la part alta del passeig de Gràcia.
“No podran ni jutges, ni guàrdies civils”
Entre crits de “votarem i volem votar” i “votarem”, un seguit de parlaments dels portaveus de les entitats sobiranistes, han culminat la manifestació. El president de l’ANC, Jordi Sànchez, ha evocat el caire pacífic i cívic del moviment independentista: “que ningú no tingui cap dubte que, de totes les revolucions, aquesta és la més bonica. Amb aquesta actitud no podran ni jutges, ni guàrdies civils”, ha apuntat. També ha fet una declaració a la insubmissió a la legalitat estatal: “vosaltres ens heu donat la nova legalitat, l’única que reconeixerem des del referèndum. La nostra única legalitat és la legalitat del parlament”. “Avui ens hem de declarar insubmisos a aquells tribunals i lleis que només busquen preservar la indivisible unitat de la seva pàtria”. També s’ha adreçat als representants de partits polítics catalans contraris al referèndum –”Arrimadas, Albiol, Iceta, Coscubiela: no us amagueu darrere el soroll parlamentari per ignorar les urnes”– i s’ha adreçat, en castellà, a la ciutadania espanyola, per demanar-los que no deixin que, en nom del seu país, es vulnerin els drets de les catalanes: “mañana vendran a por vuestras imprentas”, ha dit.
Jordi Sànchez (ANC) s’ha adreçat, en castellà, a la ciutadania espanyola, per demanar-los que no deixin que, en nom del seu país, es vulnerin els drets de les catalanes
Tot seguit ha fet el seu parlament Neus Lloveras, portaveu de l’Assemblea de Municipis per la Independència (AMI): “farem campanya pel sí, davant d’una Espanya en retrocés democràtic que ens porta al franquisme, davant d’una Espanya de la por, de l’amenaça”. “S’està amenaçant alcaldes i alcaldesses, ens volen fer por, però només tenim por a decebre els ciutadans i les ciutadanes dels nostres municipis que ens han demanat poder expressar-se a les urnes, no ens fan por les amenaces. Posarem a disposició del Govern els locals municipals perquè tothom pugui votar amb normalitat”, ha conclòs. Per últim s’ha adreçat a la gentada Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural: “Nunca hemos tenido miedo al voto y por eso vamos a votar el próximo 1 de octubre”, ha espetat, en castellà, adreçant-se als dirigents del PP. “Malgrat les seves pors i les seves amenaces, disposem de lleis pròpies aprovades legitimament, basades en els drets humans i la legislació internacional, no ens deixem enganyar. Ells ja no tenen cap autoritat sobre el poble de Catalunya, perquè els seus tribunals han deixat de defensar els interessos del poble de Catalunya, i és per això que no els reconeixem”, ha afirmat Cuixart de manera enèrgica. “Som en una cruïlla històrica, o democràcia o repressió, o aquells que posen les urnes o ser per sempre més una autonomia intervinguda per les clavegueres de l’Estat”, ha afegit. També ha intervingut des de la tribuna, breument, Ahmed Galai, activista pels drets humans tunisià, premi Nobel de la Pau l’any 2015 i una de les figures internacionals que han firmat una carta de suport al referèndum.
