El Tribunal Suprem va reblar ahir el clau de la impunitat de la tortura a l’Estat espanyol. En una sentència històrica a mida de la immunitat, l’alt tribunal espanyol va revocar la sentència contra quatre agents de la Guàrdia Civil adscrits a la lluita antiterrorista. Els quatre agents, adscrits als grup especials, havien estat condemnats per l’Audiència Provincial de Guipúscoa per les tortures greus infringides, el gener de 2008, als militants d’ETA Igor Portu i Mattin Sarasola.
Els agents especials Juan Jesús Casas García, José Manuel Escamilla Martin, Sergio García Andrade i Sergio Martínez Tomé, adscrits a la Segona Companyia del GAR (Grup d’Acció Ràpida) de la Guàrdia Civil d’Intxaurrondo, havien estat penats amb 2 anys de presó i 8 anys d’inhabilitació absoluta per un delicte de tortures greus. El cas revesteix especial gravetat en la mesura que Portu i Sarasola van requerir ingrés hospitalari i atenció mèdica continuada, fet que va fer surar el cas a la llum pública. Les seqüeles dels cops rebuts –emfisema pulmonar, múltiples hematomes i equimosis, entre d’altres– eren visiblement evidents. La sentència, però, bandeja absolutament els parts mèdics i el fet que totes dues persones –incomunicades entre elles des del mateix moment de la detenció- referissin idèntica línia de temps dels fets i maltractaments similars davant el jutge.
Argumentari sorprenent
La sentència del TS rebutja els fets acreditats, nega els tres testimonis presencials i prima els perits forenses de la Guàrdia Civil –que mai van visitar els dos torturats i només van veure fotografies– davant els forenses guipuscoans que els van atendre i que van dictaminar que l’origen de les lesions era el maltractament.
La resolució que deixa sense efecte la condemna, de la que es ponent el magistrat José Ramón Soriano, atribueix tot plegat a “l’estratègia d’ETA” i un fals manual per denunciar tortures. Afirma que tot el testimoni dels dos militants d’ETA és fals –excepte, paradoxalment, les autoinculpacions que van signar– i arriba a afirmar que els tres testimonis proposats per l’acusació –un testimoni ocular, una infermera de l’hospital i el batlle d’Aramaio–van estar buscats i cridats directament per ETA. La sentència, que ve rubricada també pèls magistrats Juan Saavedra Ruiz, Andrés Martínez Arrieta, Julián Sánchez Melgar i Juan Berdugo Gómez de la Torre no s’estalvia tampoc crítiques al jutge Iñaki Subijana i al fiscal en cap de Guipúscoa, Jaime Goyena.
L’esquerra abertzale, EA i Aralar, entre d’altres, han denunciat una “sentència escandalosa” que dóna ales “a la impunitat de la tortura”. Segons dades recollides per organismes de drets humans, el conflicte basc acumula més de 7.000 denúncies per tortures. Des de la dècada dels 90, 33 guàrdies civils condemnats en ferm per tortures a 29 independentistes bascos han estat indultats pel Consell de Ministres, tant per executius del PP com del PSOE. Cal recordar que el setembre de 2010 i el març de 2011, el Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg ja va condemnar l’Estat espanyol per no investigar les tortures a Mikel San Argimiro i Aritz Beristain.
‘Pescar amb xarxa’ segons López Agudín
Fernando López Agudin, periodista i exalt càrrec d’Interior amb Felipe González entre 1991 i 1995, va reconéixer en el llibre “En el Laberinto: diario de interior, 1994-1996” com va assitir a una reunió “antiterrorista” a Gasteiz. El llibre repassa i relata els seus dies al ministeri i recorda que en aquella cita amb alts comandaments antiterroristes, “la reunió gira entorn al dilema de si és possible o no seguir treballant amb xarxa». La xarxa, segons el mateix López Agudín, no és res més “que l’eufemisme que s’empra per designar els maltractaments i la tortura”.
El manual de la tortura, en mans de la Guàrdia Civil
L’abril de 2010, però, es va produir una troballa accidental prou rellevant i insòlita. En una operació contra advocats bascos, agents del cos militar és van descuidar en un registre el protocol d’actuació de l’operatiu. Aquest certificava la pràctica habitual d’interrogatoris il·legals sense advocat, assignava tractaments diferenciats segons el perfil del detingut –tractament exquisit o obtenció d’autoinculpacions– i establia els grups d’interrogatoris –cinc agents per a cada detingut–. També incorporava croquis dels despatxos escorcollats, quadres sinòptics del tractament desigual que havien de rebre els detinguts, ordes de clonació d’ordinadors i el cronograma de l’actuació. El més colpidor és que l’operació es va desenvolupar tal com preveia el protocol: incomunicats tots –és a dir, sense saber del dossier i sense contacte possible entre ells– només van denunciar tortures els sis detinguts sobre els quals es deia, literalment, que “el tractament dels detinguts haurà de perseguir obtenir una manifestació que ratifiqui les imputacions judicials que existeixen”.
El dossier, que duia per títol “Distribució H-Alboka” i de la qual la Guàrdia Civil es va veure obligada a reconèixer l’autoria en grau de “esborrany de treball”, anomena els agents que van infligir maltractes i tortures pel seu sobrenom: “Killer”, “Gitano” i “Lozano” coordinats per “KT” o “Roger”, “Papito”, “Gorka” i “Dani” sota les ordres de “ZK”. “Míster” coordinava les custòdies. Els vuit advocats bascos més reconeguts en l’àmbit penal van alertar aleshores que “mai abans havien vist un protocol d’actuació d’aquestes característiques”. El dossier relata també les reunions prèvies de coordinació entre les comandàncies de Intxaurrondo (Guipúscoa) i La Salve (Biscaia), en coordinació amb el del CNI al País Basc.
Els advocats d’ofici, també
I més encara. Perquè 2010 també va ser l’any de la revolta d’alguns advocats d’ofici de Madrid contra els rigors de la llei antiterrorista. Habitualment aliens als rigors de la incomunicació, tres advocats d’ofici madrilenys van alertar l’any passat dels indicis de maltractaments que havien visualitzat i detectat mentre assistien detinguts incomunicats. El setembre, l’advocat d’ofici del detingut Xabier Atristain va negar-se a signar la declaració que li va presentar la Guàrdia Civil per no correspondre’s amb el que havia escoltat. Va signar “No conforme”, moment en el qual la Guàrdia Civil li va arrabassar el mòbil i va comprovar, il·legalment, les seves trucades i sms. Quatre mesos després, el gener de 2011, altres dos advocats d’ofici madrileny van traslladar al jutge Grande Marlaska que els seus defensats havien denunciat maltractaments. Una situació similar ja es va produir el desembre de 2008, quan l’advocat d’ofici d’Arkaitz Landaberea i Julen Etxaniz va sol·licitar un “habeas corpus” en veure l’estat en què compareixien els dos detinguts.
Malgrat les evidències, algunes periodistes celebraven ahir a twitter l’absolució dels guàrdies civils. Mayka Navarro els felicitava i Cruz Morcillo traslladava la “enhorabona als guàrdies civils absolts pel Suprem de les “tortures” als etarres Portu i Sarasola”. Hi ha qui sentencia la impunitat de la tortura. I hi ha qui l’aplaudeix encara. Al Regne d’Espanya del segle XXI.
