Els esdeveniments que s’estan vivint a la Catalunya Sud durant els darrers dies estan precipitant un seguit de reaccions i posicionaments a Catalunya Nord, un territori amb una idiosincràsia molt particular de terra de fronteres.
Fa uns anys es feia difícil trobar notícies a la premsa local, dominada pel diari L’Indépendant, que parlessin d’allò que passava al sud de l’Albera. Els darrers anys la dinàmica s’ha capgirat i actualment podem afirmar que diàriament se segueix l’actualitat sud-catalana.
La por a l’annexió
És en el marc d’un dossier especial sobre el referèndum que el tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Perpinyà, Olivier Amiel, declarava a la premsa a mitjans de setembre que “la voluntat d’unir-se a Catalunya al Departament dels Pirineus Orientals és inexistent”. Ho feia recordant un article publicat per ell mateix al diari Le Figaro fa tot just dos anys que es titulava “Non, la Catalogne indépendante n’irait pas jusqu’à Perpignan” (No, la Catalunya independent no anirà fins a Perpinyà). Ahir mateix, el cap de l’oposició a l’Ajuntament de Perpinyà i vicepresident del Front National, Louis Aliot, reclamava que “els grupuscles locals no aprofitin per a posar en qüestió la sobirania francesa sobre aquest territori”. Cal dir que, avui en dia, cap organització independentista a Catalunya Nord parla clarament en aquests termes, fent-ho en clau de reivindicació d’una Col·lectivitat Territorial pròpia, per exemple.
La solidaritat s’estén, també, per llocs inèdits
Lluny d’aquestes afirmacions, el cert és que algunes organitzacions (de dins i de fora el catalanisme) havien manifestat el suport al referèndum durant les darreres setmanes, però la deriva autoritària de l’Estat espanyol dels darrers dies ha empès algunes institucions, organitzacions polítiques, socials i sindicals a posicionar-se més clarament.
Dimecres 20 de setembre tot i que la premsa estatal no feia gaire cas de l’entrada de la Guàrdia Civil a diverses conselleries de la Generalitat ni de les detencions de càrrecs públics, les xarxes socials i la missatgeria instantània local bullien. A migdia es llençava una convocatòria de l’ANC Catalunya Nord per aquella mateixa tarda davant el Consolat espanyol. Cinc hores després, vora 400 persones (entre les quals una nodrida presència de gent no habitual a les mobilitzacions estrictament catalanistes) es concentraven picant cassoles al carrer Franklin de Perpinyà davant un Consolat tancat. Al cap d’una estona, la concentració es transformà en una manifestació en direcció l’Ajuntament de Perpinyà, que en aquells moments celebrava un Consell Municipal. Interpel·lat per una moció presentada pel regidor d’Unitat Catalana Brice Lafontaine, el batlle Jean-Marc Pujol rebutjava posicionar-se al respecte.
L’Ajuntament d’Illa -el Rosselló- era el primer municipi nordcatalà que aprovava una moció “de suport a Catalunya” i “en defensa de les llibertats d’opinió, pensament i expressió”
Prèviament, l’ADECR’66 (Associació d’Elegits Comunistes i Republicans dels Pirineus Orientals) vinculada al Partit Comunista de França, se solidaritzava amb els 712 batlles “perseguits per la justícia espanyola per haver-se compromès a organitzar el referèndum de l’1-O a Catalunya”. Uns quants dies més tard, i en el mateix sentit, l’Ajuntament d’Illa (el Rosselló) era el primer municipi nordcatalà que aprovava una moció “de suport a Catalunya” i “en defensa de les llibertats d’opinió, pensament i expressió”. Jeroni Parrilla, tinent d’alcalde i militant del Partit Socialista, afirma que va impulsar aquesta moció al Consell Municipal “perquè no podem callar veient el que passa a només 30 quilòmetres de casa nostra”. Destaca, a més, que “era important expressar la nostra solidaritat amb la batllessa de Calella”, població amb la qual estan agermanats. I va més enllà: “A més de compartir llengua i cultura, cal dir que jo també sóc republicà i no m’agraden les monarquies. No és una solidaritat només cultural”.
Altres ajuntaments preveuen en els pròxims dies aprovar noves mocions. En paral·lel, el SIOCCAT (Sindicat Intercomunal per a la Promoció de les Llengües Occitana i Catalana), que representa 129 municipis de Catalunya Nord i la Fenolleda, protestava pel tracte infligit als més de 700 batlleses sud-catalans per la seva col·laboració amb el referèndum. “La llibertat no es negocia, és!”, afirmaven. En el mateix sentit, l’ANC i Òmnium Catalunya Nord van aconseguir, diumenge passat, que la majoria de batlles nord-catalans signessin una declaració de suport als batlles perseguits.
La mateixa ANC organitzava divendres passat un acte al Casal de Perpinyà, que es va quedar molt petit, amb parlaments d’artistes, de batlleses, d’advocades i de representants d’associacions i organitzacions polítiques. Pocs dies abans, es feia públic un manifest del món de la cultura nordcatalana reclamant una solució democràtica per al conflicte obert a Catalunya Sud defensant el referèndum. Escriptores com Joan-Daniel Bezsonoff o músics com Pascal Comelade es troben entre les persones signatàries.
La Declaració de Perpinyà pretén “mobilitzar les organitzacions polítiques, socials i sindicals nord-catalanes pel que fa al que passa al sud”, en paraules de Jean-Renaud Costa, militant de la CUP
Per acabar, demà es farà pública la Declaració de Perpinyà, impulsada per l’NPA (Nouveau Parti Anticapitaliste) i la CUP de Perpinyà amb un acte que comptarà amb la presència del diputat de Catalunya Sí Que Es Pot i militant d’Anticapitalistes Joan Giner i amb Quim Arrufat, exdiputat i membre del Secretariat Nacional de la CUP. Aquesta declaració pretén “mobilitzar les organitzacions polítiques, socials i sindicals nord-catalanes pel que fa al que passa al sud”, en paraules de Jean-Renaud Costa, militant de la CUP. “No hem volgut fer una declaració independentista, sinó una declaració en clau de defensa de la democràcia, fet que ha facilitat l’adhesió d’organitzacions d’àmbit estatal”. Entre els signants cal destacar els sindicats CGT (Confédération Generale du Travail), Solidaires i CNT 66 o les organitzacions polítiques EELV (Europe Ecologie Les Verts) o el MJC (Jeunesse Communiste). Algunes organitzacions han rebutjat adherir-se a la declaració però han publicat comunicats propis.
En paraules de Costa, “sens dubte, la novetat en aquesta qüestió és la rapidesa i la contundència amb la qual, organitzacions i personalitats de fora del catalanisme s’han posicionat públicament sobre un afer relatiu al Sud”.
