El 19 de maig de 1960 el Govern Civil de Barcelona va prohibir que l’Orfeó Català del Palau de la Música interpretés El cant de la Senyera durant l’homenatge al centenari del naixement del poeta Joan Maragall, on eren presents diversos ministres del govern de Franco. Diverses assistents van entonar el cant i van llançar octavetes a la platea, en un episodi que va passar a la història com Els fets del Palau. Jordi Pujol hauria estat l’artífex del text de les octavetes, i va ser detingut poc després.
El sopar presidit pel monarca Felip VI va tenir com a resposta una protesta republicana amb pocs noms propis, però molt més massiva que la de 1960
Aquest 25 de febrer de 2018, un sopar presidit pel monarca Felip VI –hereu borbònic per dret de sang de Joan Carles I, qui al seu temps fou nomenat successor de Francisco Franco–, va tenir com a resposta una protesta republicana amb pocs noms propis convocada pels Comitès de Defensa de la República (CDR), però massiva, molt més massiva que la de 1960. A partir d’avui l’expressió Els fets del Palau haurà de tenir dues entrades a la Viquipèdia.
Malgrat que la majoria de mitjans de comunicació hagin volgut minimitzar la dimensió de la mobilització –el Congrés Mundial de Mòbils desemborsa milions d’euros en publicitat a diaris, ràdios i televisions–, hi ha una dada que parla per si sola: un miler d’antiavalots dels Mossos d’Esquadra i un centenar del Cos Nacional de Policia espanyola, tots els disponibles ahir a Catalunya, es van veure desbordats i no van poder perimetrar permanentment les quinze manifestacions que esperaven l’arribada del monarca a la Via Laietana.
A quarts de sis de la tarda un primer cordó de policies impedia que centenars de manifestants baixessin des de la plaça Urquinaona. El cap de l’operatiu ordenava poc després bloquejar tots els carrers, fins a l’avinguda de la Catedral, que desemboquen a la Via Laietana: Comtal, Ortigosa, Jonqueres, Sant Pere més Alt, Tomàs Mieres, Julià Portet, Joaquim Pou, Sant Pere més Baix i Francesc Cambó. Els minuts havien passat, però, i desenes de manifestants ja eren a l’interior del cordó. Se les va fer fora sense contemplacions: cops de porra, empentes, esgarrinxades a roba i cabells, amenaces de tot tipus. “Aquesta és la nostra policia”, s’exclamaven les afectades, que majoritàriament lluïen llaços grocs.
Un dels afectats per les càrregues cridava des de darrere de les tanques al carrer Comtal: “hi ha infiltrats de la policia espanyola entre els Mossos i entre els manifestants”
Un dels afectats per les càrregues cridava des de darrere de les tanques al carrer Comtal: “hi ha infiltrats de la policia espanyola entre els Mossos i entre els manifestants”. Es van viure situacions d’extrema tensió quan els policies expulsaven per la força les persones concentrades fora de la Via Laietana i no era possible sortir perquè hi havia tanques que ho impedien. Gent per terra, crits, plors, dues persones desmaiades, molta indignació. Les primeres persones ferides eren ateses pels serveis sanitaris poc després de les sis.
La mobilització era tan gran que el primer perímetre policial es va quedar petit. Més manifestants es concentraven als carrers Pare Gallifa, de la Bòria, Princesa, Jaume I, l’Argenteria, Emili Vilanova, Manresa, Salvador Aulet, Joan Massana, Agullers i Àngel Baixeras. El nombre d’efectius no feia possible desplegar nous cordons estables en tots aquests carrers i va ser aleshores quan van decidir incrementar la violència contra les manifestants.
Els antiavalots es movien amunt i avall en el tram inferior de la Via Laietana cridant a tothom amb qui es creuaven i porra en mà: “marxin d’aquí, marxin d’aquí, no li diré dues vegades”. A la zona de Correus, en alguns moments, un únic policia havia d’impedir a crits i de forma molt agressiva que passessin vianants o manifestants en un tram de deu metres de carrer. De cop i volta uns 200 manifestants van ocupar la calçada del passeig de Colom, on no s’havien desplegat policies. La columna de vehicles blindats de la Casa Reial havia de passar just per aquest punt de manera imminent, provinent del Palau Albéniz de la muntanya de Montjuïc.
La comitiva reial estava formada per cinc cotxes de gamma alta amb vidres enfosquits, escortats per motos dels Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana
Els antiavalots no s’ho van pensar dues vegades. A cops contra tothom per buidar la calçada. L’escena era caòtica i desenes de turistes ho gravaven amb els mòbils. Tres minuts després passaven a tota velocitat cinc cotxes de gamma alta amb vidres enfosquits, escortats per motos dels Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana. El segon en passar portava una bandereta vermella amb la corona de la nissaga borbònica. Darrere hi anava el vehicle amb la vicepresidenta del govern espanyol Soraya Sáenz de Santamaria i Enric Millo. En aquest punt al capdavall de Via Laietana es va produir la detenció d’un jove, a qui els Mossos acusen d’atemptat a l’autoritat.
El nombre de vehicles escortats es va reduir al mínim per a garantir així la seguretat del monarca. Normalment el rei Felip VI viatja amb una columna d’una quinzena de cotxes oficials. Des de Correus i fins al Palau de la Música va poder veure i sentir el rebuig de la gent concentrada. Més a prop encara quan va baixar del vehicle oficial. Des d’un balcó situat davant la porta principal del Palau va sonar a tot drap l’Himne de Riego, oficial a l’Estat espanyol durant la Primera i la Segona República, juntaments amb altres melodies com La Internacional, A les barricades o cançons del raper mallorquí Valtonyc, condemnat pel Tribunal Suprem a 3 anys i 6 mesos de presó. Poc després començava una eixordadora cassolada que s’escoltava a tots els barris de Barcelona i a la majoria de municipis catalans. La protesta que envoltava el Palau, però, continuava.
Al voltant de les nou del vespre, manifestants procedents dels múltiples punts entre els quals s’havia distribuït la protesta es van replegar a la cruïlla del carrer Trafalgar amb Ortigosa. Un reduït dispositiu format per una furgoneta d’agents de l’Àrea de Reforç de Recursos Operatius (ARRO) dels Mossos, liderada pel sotsinspector Jordi Arasa –condemnat per la seva actuació al desallotjament de l’acampada del 15-M a plaça Catalunya de Barcelona–, bloquejava el pas amb l’ajuda d’una línia de tanques. El desplegament en aquest punt no va ser suficient per contenir la indignació de les persones concentrades, que de forma pacífica i amb les mans aixecades van intentar trencar el cordó policial en almenys tres ocasions fent pressió contra les tanques.
La gent es va mantenir ferma i determinada, resistint els embats de la policia sense retrocedir i evitant respondre amb la mateixa violència que estaven rebent
La reacció dels antiavalots en cadascun d’aquests episodis va ser molt violenta, colpejant desenes de persones movent les porres amb una trajectòria de dalt a baix i impactant a zones del cos per sobre de la cintura, al contrari del que estableixen els protocols policials. Tanmateix, la gent es va mantenir ferma i determinada, resistint els embats de la policia sense retrocedir i evitant respondre amb la mateixa violència que estaven rebent. Fins i tot, moltes de les persones allí presents intentaven dialogar amb els agents, esperant que la seva frustració en veure l’actuació de la policia catalana es convertís en empatia per part dels agents.
En aquells moments, desenes de persones ja havien resultat contusionades i a un home li havien obert el cap d’un cop de porra, provocant-li una forta hemorràgia que va requerir assistència mèdica urgent. Minuts després van arribar reforços i la Brigada Mòbil va efectuar una última càrrega especialment virulenta, que va provocar persones ferides de diversa consideració i va fer que almenys tres motocicletes aparcades a la vorera anessin per terra. Després d’aquest episodi, el cordó policial va poder superar les tanques i situar-se davant seu, guanyant metres als i les manifestants, que van decidir seure a terra per evitar ser colpejats en més ocasions.
El balanç oficial de persones ferides per les càrregues policials –ateses in situ–, proporcionat pel Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) , fou de dinou, algunes d’elles amb fractures i lesions al cap. Quatre d’elles van ser traslladades a l’hospital. La xifra total és superior si hi afegim totes les contusionades que es van desplaçar a peu, en taxi o en vehicle particular fins a un centre sanitari.
