En el llibre El patriarcat del salari, editat per Tigre de Paper –traduït per Anna Llisterri i Àngel Ferrero–, Silvia Federici mostra la crítica iniciada per les feministes dels anys 70 a l’obra de Marx. Assenyala que les seues tesis “són encara indispensables, tot i que insuficients, per a entendre el capitalisme contemporani” i, que, per tant, “un feminisme anticapitalista no pot ignorar Marx”. No obstant això, sí que aprofundeix en els buits teòrics del pensador comunista, sobretot en el fet que no tinguera en compte el treball reproductiu, però també d’altres, com la confiança cega en la tecnologia o la necessitat de passar pel purgatori de la industrialització capitalista com a fets alliberadors.
D’aquesta manera, Federici i altres feministes fan palesa la necessitat de posar al centre la reproducció de la vida, que evidencia que el sosteniment de la vida i del sistema capitalista s’està fent de manera invisible, és una tasca feminitzada i no remunerada. Aquesta crítica té l’objectiu de “reproduir les nostres vides de maneres que reforcin els nostres vincles mutus i posin límits a l’acumulació de capital”, des d’una perspectiva ecofeminista, al marge de l’estat i amb criteris de cooperació i formes col·lectives de decisió.
LLIBRE
El patriarcat del salari
Silvia Federici
Tigre de Paper, 2017
120 pàgines
Article publicat al número 450 de la ‘Directa’
