Quedem amb Jordi Cussà per parlar del seu nou llibre Formentera Lady per via telemàtica. Cussà és natural de Berga i no baixa gaire a Barcelona, fet que li ha reportat molts avantatges i alguns inconvenients: per bé que ja ha publicat més de vuit llibres de qualitat i rellevància, el fet de no moure’s pels cercles literaris de la capital l’ha condemnat a un mig ostracisme més que injustificat.
Nascut l’any 1961, l’autor és un testimoni directe del món contracultural a Catalunya, que, per moltíssima gent, va anar associat al descobriment de l’heroïna. Ell mateix va cavalcar damunt del tatano durant força anys. L’any 2000, poc temps després d’haver-ne sortit, publicava el seu primer llibre, Cavalls salvatges, una referència força explícita a les formes de vida que va fer néixer l’heroïna. El debut, evidentment, té molt de biogràfic: “La prioritat de l’autor Jordi Cussà l’any 96/99 era explicar la realitat i els traumes de les addiccions de l’època”, comenta. Feia pocs anys que l’autor havia deixat l’addicció i hi havia material que calia exposar. De fet, qui només llegeixi o hagi llegit Formentera Lady, hi veurà un món que costa de trobar en la literatura catalana. Sense ser estrictament autobiogràfic, permet entrellucar vivències que, segons l’autor: “Són biogràfiques, no necessàriament meves, i novel·lades. O sigui que, partint d’un fet real, es modulen a mida dels personatges i el context. I també n’hi ha moltes d’inventades, que d’això van les novel·les”.
La novel·la incorpora reflexions per entendre l’addicció a la droga sense prejudicis ni alliçonaments
Més enllà de la invenció, Formentera Lady rescata l’ambient d’aquesta realitat amagada en el nostre territori. Per a algunes lectores, és un món que val la pena rescatar; per a la generació nascuda cap a finals dels vuitanta, és un tema encara per descobrir. Cussà remarca que Formentera Lady és un exercici literari complex: “La prioritat del Jordi actual és progressar com a escriptor. Sempre he cregut que la forma és un 80% de l’obra i el contingut, anant bé, el 20% restant. A Cavalls salvatges, la proporció era força més ajustada (posem-hi 60/40) perquè el fons encara em regirava les entranyes. El model formal de Formentera Lady, en canvi, es podria emmotllar a qualsevol altre argument”.
La concepció formal de la novel·la no devalua la importància que hauria de tenir per una generació jove que, com dèiem, desconeix aquests ambients de droga i contracultura, dels quals queden pocs rastres més enllà de revistes de l’època com El Víbora, els còmics de Makoki o les cançons i els poemes del malaguanyat Pepe Sales. La informació bàsica que ens n’ha arribat prové de pel·lícules i formes musicals, com Trainspotting o The Velvet Undeground, que la distància mitifica. Unes distàncies anul·lades a l’obra de Cussà, que posa el conflicte al cor de cada casa.
Formentera Lady és més introspectiva que no pas Cavalls salvatges. La novel·la incorpora exemples i reflexions per entendre l’addicció, els comportaments i les conseqüències sense prejudicis ni alliçonaments: “Els protagonistes de Cavalls salvatges moren gairebé tots abans de complir els 40 anys, de manera que no tenen temps ni de superar l’experiència ni d’envellir i explicar-se-la amb calma. En aquella època, un tabú assegurava que ‘deixar l’heroïna era impossible’ i vam trigar anys a descobrir que això era una mentida esgarrifosa, perquè ens justificava no intentar-ho”.
El pas dels anys permet desentrellar qüestions que en aquell moment eren impossibles de sistematitzar. L’addició a l’heroïna es pot despenalitzar, per exemple, si s’entén que el cervell funciona en una consecució d’estímul, plaer i demanda. Tal com remarca l’autor: “El sexe crea addicció, fer esport crea addicció i mirar la televisió, llegir el diari o escoltar música, com que tot prové de l’hàbit, també crea addicció. L’invent de nous estímuls, del futbol a les copinyes, per a mi va ser clau per superar l’addicció majúscula i destructiva”.
