Una de les eines més preuades per a qualsevol dinamitzador (o home de negocis) que viatgi sovint és comptar amb un passaport diplomàtic. Privilegi del qual només poden presumir tres cònsols honoraris que exerceixen a Barcelona. Curiosament, tots ells representen tres països africans (on els nivells de corrupció arriben a uns límits altíssims, fins i tot comparats amb els del nostre entorn). Són Guinea Bissau (Ramon Palou Godall), Madagascar (Jorge Campins Figueras) i Sierra Leone (Alejandro de la Capilla Heusch). Però podrien haver estat quatre.
La família Pujol sempre ha mantingut molt bones relacions amb el Gabon. De jove, Oriol Pujol hi va fer un viatge acompanyat de l’exdelegat del govern a Tarragona (i posterior secretari general de l’Esport) Josep Maldonado. El seu germà gran, Jordi Pujol Ferrusola, hi va viure una temporada. Cal recordar que el país està dirigit amb mà de ferro per la família Bongo des de fa més de mig segle. Omar Bongo va morir a la Clínica Quirón de Barcelona el 7 de juny de 2009. Actualment, qui porta les regnes del govern és el seu fill Alí.
El meu país és el món
El fill gran dels Pujol va obrir mercat en aquest país i va aconseguir contractes per a projectes d’electrificació, així com per a la posada en marxa de la Lliga de Futbol Professional. En el primer cas, va recomanar l’empresa Isolux-Corsan i, en el segon, Mediapro (a través de la filial portuguesa Medialuso). En aquest punt, convé recordar la polèmica visita que va fer el jugador del Barça Leo Messi al país a mitjan juliol de 2015. Anava acompanyat d’Alejandro Echevarría Arévalo, excunyat de Joan Laporta i padrí a les núpcies de Josep Pujol Ferrusola. Tornant a Echevarría, tant ell com el seu pare han estat vinculats a la Fundación Francisco Franco (a la qual també va pertànyer, fins a la seva mort el 2009, l’exambaixador espanyol del Japó en temps del dictador Franco).
Pujol va proposar desenvolupar altres negocis, com ara la importació de medicaments. En aquest cas, amb Ibadefarma (empresa que ha estat presidida per José Herrero de Egaña y López del Hierro, nebot del marit de Maria Dolores de Cospedal; un Herrero de Egaña que, a més, és cònsol honorari de Nicaragua a Las Palmas de Gran Canaria). La persona de confiança de Pujol per tirar endavant aquests negocis era l’andorrà Josep Duró.
Duró era el destinatari de la carta que Pujol va enviar el dia 12 de gener de 2001, en què plantejava a l’andorrà la possibilitat de comprar el càrrec de cònsol per un import de disset milions de pessetes (poc més de cent-mil euros). Actualment, el consolat del Gabon es troba vacant. De fet, no apareix a la llista de consolats que es pot consultar al web de la Generalitat de Catalunya. La seu es trobava al carrer Rosselló número 257, 4t. A. Quan el primer ministre del Gabon visitava la ciutat, Jordi Pujol els llogava la seva mansió de Pedralbes (que va posar a la venda l’any 2014).
Amics, coneguts i saludats
El Gabon, però, no és el país on el fill de l’expresident ha dinamitzat més negocis. També destaca Mèxic. I mirin si n’és, de petit, el món. Un dels noms que va aparèixer a l’agenda de Jordi Pujol Ferrusola era el de Salvador Martínez Garza, l’empresari i president de l’equip de futbol asteca Guadalajara AC, que va morir a principis de 2015. Pujol proposaria al Barça fitxar el porter d’aquest equip de l’Estat de Jalisco. Possibilitat que va consultar amb un dels membres de la Junta Directiva del Barça, Ramon Palou Godall, cònsol de Guinea Bissau a Barcelona. Un Martínez Garza que també s’interessaria, el mes de juny de 2005, per l’equip de futbol mexicà Tiburones Rojos, de Veracruz. Notícia que confirmava amb entusiasme el llavors governador de l’Estat: Fidel Herrera Beltrán (el fins fa pocs dies cònsol de Mèxic a Barcelona).
