A mitjan segle passat, milers de dones van prendre medicaments que contenien talidomida per mirar d’alleugerir les nàusees durant els primers mesos d’embaràs. Anys després, els doctors Widukind Lenz i Claus Knapp van demostrar que la ingesta d’aquest compost fabricat per la farmacèutica Grünenthal havia provocat el naixement de nadons amb malformacions de tot tipus. És el cas de Josefina Mompeó (Barcelona, 1959), que va néixer sense cames, amb un braç més curt que l’altre, sense un dit a la mà dreta i vèrtebres rotades. En impedir el reg sanguini, la talidomida havia donat l’ordre al sistema nerviós perquè les extremitats quedessin aturades. Es calcula que 20.000 nens i nenes van ser víctimes de la talidomida arreu d’Europa, on –després de ser retirada del mercat– avui només es recepta per a malalties molt concretes. Mompeó, a qui el 2013 van atorgar la incapacitat permanent pels dolors que patia a les articulacions i l’esquena, espera que l’Estat espanyol atengui les 3.000 víctimes d’aquesta substància i obligui Grünenthal a assumir la seva responsabilitat. Una lluita revestida de coratge i dignitat.
Quan vas saber que eres una afectada per la talidomida?
De petita recordo l’àvia comentant a la mare que potser l’havia provocat unes pastilles que ella havia pres durant l’embaràs. Alguns diaris n’havien parlat. Però no vaig saber-ho fins a segon de Biologia, quan la professora de Citologia va explicar-ho a classe. Allà vaig lligar caps.
Els productes que incloïen aquesta substància es van comercialitzar a Europa entre els anys 1957 i 1961. Fins llavors s’ignoraven els seus perjudicis?
Sembla que Grünenthal, la fabricant farmacèutica, els havia provat als camps de concentració nazis, de manera que sabia les seves contraindicacions. Després, a partir dels anys 50, va subministrar-la com a sedant i per evitar nàusees i maldecaps a les dones en estat de gestació, fins que el 1961 les autoritats van ordenar-li que el retirés després d’analitzar els efectes que tenia en els nadons.
Tot i això, a l’Estat espanyol es va mantenir a les farmàcies…
La relació dels alemanys amb el règim de Franco ho va permetre, ja que Grünenthal va importar milers de dosis que no havia pogut vendre. Ho van saber a través d’un investigador que, a més d’accedir a l’escrit on es recull la voluntat deliberada de continuar venent-lo a Espanya, ha localitzat vademècums dels anys 70. Fins i tot hi ha casos de 1984.
La manca d’un ministeri de sanitat i una agència del medicament durant el franquisme va facilitar-ne la distribució?
“Van oferir-nos diners a canvi del nostre silenci, i ara pressionen els partits amb el mateix objectiu”
No es feien controls ni se’n volien fer, perquè a molts farmacèutics se’ls va permetre receptar talidomida sota altres noms. L’Estat va fer els ulls grossos i l’Opus Dei, que controlava els catedràtics de farmàcia i medicina, va ocultar-ne el perill a consciència. Jo mateixa vaig entrar a l’Hospital Asil de Sant Rafael amb un expedient que, com molts altres, va ser destruït. Només n’han quedat les radiografies de l’esquena –de les extremitats inferiors, ni una sola– i una fitxa on consta que la meva mare havia pres unes pastilles.
Heu rebut algun suport per part de les institucions?
Cap ni un. Així com a la resta de països s’han creat centres especials que ajuden els infants afectats, a l’Estat espanyol cada família ha hagut de costejar-se les pròtesis i les cadires de rodes. Sense comptar amb l’estigma social que han patit els pares, de qui els capellans ens deien que nosaltres havíem pagat els seus pecats.
A banda de malformacions, quins altres efectes va tenir la talidomida?
Està relacionada amb casos d’autisme, ceguesa o problemes interns. Jo tinc diverses vèrtebres rotades, i s’ha trobat gent sense un ronyó o altres a qui els falta l’anus. Això va fer que molts no sobrevisquessin les primeres setmanes de vida.
L’Associació de Víctimes de la Talidomida a Espanya (AVITE), de la qual ets vocal, quin paper hi juga?
L’AVITE va néixer el 2004 després d’observar l’atenció psicològica i la reparació que rebien les víctimes d’altres països. Uns drets que, en el nostre cas, tant el Tribunal Suprem com el Tribunal Europeu de Drets Humans han rebutjat argüint que la responsabilitat de Grünenthal ha prescrit. Només podem recórrer al ministeri de Sanitat i esperar que dictamini si la nostra malformació és causada per un factor hereditari o bé exogen, com és la talidomida, cosa que és difícil d’esbrinar.
És l’única sortida que us queda?
Sí, perquè Grünenthal està pressionant per sortir-ne indemne. Ho havia intentat quan va oferir-nos diners
a canvi del nostre silenci, i ara pressiona els partits amb el mateix objectiu.
Continua fent negoci amb la talidomida?
La produeix per a medicaments que pal·lien alguns tipus de càncer i la lepra. Es tracta de fàrmacs per als quals es necessita recepta, però sabem d’infants nascuts amb greus malformacions a diverses comunitats del Brasil i Etiòpia. Això vol dir que als països empobrits el compost circula amb tota impunitat, cosa que ens obliga a lluitar pel seu control i que totes les víctimes siguem reparades.
Article publicat al número 448 de la ‘Directa’
