“Exigir que es compleixin els drets humans i els acords internacionals en matèria de refugi i immigració”. Aquest és l’objectiu principal de la Caravana Abriendo Fronteras. Enguany la marxa dirigeix les seves passes a la Frontera Sud de l’Estat espanyol, en concret a Melilla, per “visibilitzar i denunciar les situacions on no es respecten els drets de les persones migrants”.
La Caravana Abriendo Fronteras és una xarxa de diferents organitzacions i col·lectius d’arreu de l’estat espanyol que va néixer l’any 2016 amb una caravana a Grècia. Reivindiquen la bona acollida i els drets de llibertat de moviment de totes les persones per tal de “construir una ciutadania sensibilitzada i activa amb les persones refugiades i migrants, que conegui la realitat, senti, pensi i actuï”. A Catalunya, una vintena d’entitats, com el centre de drets humans Irídia, SOS Racisme, Tanquem els CIE, Stop Maremortum, Fotomovimiento, el sindicat CGT i la Federació d’Associacions de Veïnes de Barcelona (FAVB) donen suport a la Caravana.
La caravana es posa en marxa aquest dissabte 15 de juliol a Madrid i té previst arribar a Melilla dilluns 17 i estar-s’hi fins divendres 21. Pel camí, s’han programat diverses accions, com una manifestació a Sevilla i també concentracions i accions davant el Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) d’Algesires i el de Tarifa.
Serà a partir de dimarts quan la marxa arribi al seu punt àlgid, ciutat africana de Melilla, on es reuniran durant quatre dies prop de 500 persones. Allà està previst una performance a la platja, cinefòrums, accions davant del Centre d’Estada Temporal d’Immigrants (CETI), activitats amb menors no acompanyades (Mena) i persones portadores, una manifestació, una cadena humana i un concert.
Un territori espanyol al marge de la legalitat
Si bé només hi ha 14 quilòmetres de distància entre la península Ibèrica i el continent Africà, les condicions de vida que separen un continent i altre disten molt més que la separació física. Tanques, concertines, les actuacions de la policia, les dificultats per demanar asil, la saturació dels CETI, l’abandó dels menors no acompanyats… Aquest és el dia a dia de les persones migrants que malviuen a la Frontera Sud. Un informe conjunt d’Irídia, Fotomovimiento i Novact presentat recentment ja posava el focus en aquests territoris de la frontera sud de l’Estat espanyol i en denunciava la situació d’excepcionalitat jurídica.
El 2016 van accedir a Melilla 316 persones a través de la tanca, mentre que a Ceuta van ser 1.771. La majoria provenen de Guinea Conakry, Costa de Marfil, Senegal, República Democràtica del Congo i Mali
Ceuta té una superfície de 19 quilòmetres quadrats rodejats (en la part terrestre) per una tanca que delimita la ciutat. El mateix passa a Melilla, amb 12 quilòmetres quadrats envoltats d’un mur de 12 quilòmetres de llarg. A 16 quilòmetres a l’est es troba la ciutat de Nador, una localitat envoltada per una serralada on hi ha diferents campaments amb persones que esperen el moment per creuar cap a territori espanyol. L’any 2016 van accedir a Melilla 316 persones a través de la tanca, mentre que a Ceuta la xifra va ser de 1.771. La majoria provenen de països com Guinea Conakry, Costa de Marfil, Senegal, República Democràtica del Congo i Mali.
Davant d’aquesta situació, diverses entitats d’àmbit estatal han firmat un manifest on es demana al Congrés que derogui la disposició final de la llei 4/2015 de Seguretat Ciutadana, que deixi de realitzar les conegudes com a “devolucions en calent”, que respecti la legalitat internacional, que s’eliminin els elements lesius de les tanques de Ceuta i Melilla i que el Govern central activi vies legals i segures per les persones migrants.
