“Una de les característiques principals del nostre sindicat és que els membres del comitè d’empresa no estem alliberats. Això ens permet negociar sabent en el que estem treballant”, comenta Sílvia Puig. Ella és una de les 45 dones que treballen a Estibarna (a València, són 400 d’una plantilla de 1.400 persones) i forma part del comitè d’empresa. Va ser escollida després de ser proposada pels seus companys de feina, com la resta dels 24 delegats sindicals de la societat, tots ells de la Coordinadora Estatal de Treballadors del Mar (CETM). A Barcelona, “les decisions es prenen de manera assembleària a través de la chicharra, l’assemblea setmanal dels dimarts on tothom té veu i vot”, explica Puig.
Trobem pocs centres de treball que tinguin unes condicions similars a les del col·lectiu d’estiba, amb una concentració sindical tan forta. Dels ports importants, només València compta amb més formacions representades al comitè d’empresa. Barcelona i Algesires són territori de la coordinadora.
Els torns de treball, el tipus de feina i la perillositat de les tasques creen vincles d’unió entre les persones del col·lectiu que van més enllà de les relacions laborals. “La unitat que hi ha al port no l’he trobada enlloc més. Em sento privilegiada perquè sóc igual que la resta dels meus companys i això ens fa estar units”, comenta Patricia, treballadora d’Estibarna. “Si, quan es parla de privilegis, parlem del salari o de l’estabilitat laboral del col·lectiu d’estiba, jo ho visc com una realitat derivada de la seva capacitat per organitzar-se i lluitar, però també de la seva capacitat de negociar per assolir millors condicions retributives”, comenta l’advocat Vidal Aragonés.
Els torns de treball, el tipus de feina i la perillositat de les tasques creen vincles d’unió entre les persones del col·lectiu de l’estiba que van més enllà de les relacions laborals
El sindicat també té un paper fonamental a l’hora de combatre la sinistralitat laboral. “L’últim estibador que va morir al port de Barcelona va ser Jordi Vera. Va caure a la mar quan es disposava a carregar un vehicle en un vaixell”, explica Josep Deop. Tot i que no hi ha xifres oficials, les dades de la CETM parlen de quatre persones mortes aquest últim any. Cada cop que un estibador mor mentre està en actiu (a la feina o al carrer), la resta de la plantilla dóna l’equivalent a una jornada de treball a la família.
El treball de la CETM se centra en dos aspectes: la formació del col·lectiu d’estiba i la prevenció de riscos laborals. Un dels mecanismes destacats són els controls d’alcoholèmia i de drogues, que es duen a terme aleatòriament cada dia entre el personal en plantilla.
Responsabilitat i solidaritat
Quan es treballa al port, cal ser conscient de dues coses: que la maquinària i les càrregues amb què es treballa poden generar conseqüències molt greus o fatals; i que les irresponsabilitats al lloc de treball les paguen els companys de feina. “Nosaltres som els primers que tenim molta cura amb la prevenció de riscs laborals, ja que, si provoquem un accident, pot caure un dels nostres”, comenta Miquel Vicente, Miquelet, estibador al port de Barcelona entre l’any 1970 i el 2006.
La solidaritat és un dels components que explica la unitat existent. Impulsen ajudes per a vídues i famílies d’estibadors que tenen problemes per arribar a final de mes
“Una de les coses que aprens quan arribes a l’estiba és la solidaritat que existeix dins el col·lectiu. Quan es fa difícil treballar pensant que no pots veure la família, penses que el company que tens al costat està en la mateixa situació que tu”, comenta Juan Carlos Marin. La solidaritat és un dels components que explica la unitat existent dins el col·lectiu de l’estiba. Des del sindicat s’impulsen ajudes per a vídues i famílies d’estibadors que tenen problemes per arribar a final de mes. “Amb l’ajuda del sindicat, ens assegurem que totes les vídues arriben a final de mes, ja que moltes cobren pensions de 400 euros”, comenta Puig. Per atendre aquestes necessitats, una assistent social disposa d’un despatx a l’edifici de la coordinadora, al carrer del Mar del barri de la Barceloneta. “El sindicat fins i tot es fa càrrec de comprar un lot de productes per a cadascun dels pensionistes. No ho fa l’empresa, no. Ho fa el sindicat! Quants cops ho has vist, això?”, ens pregunta l’estibador jubilat Ernest Gutiérrez.
