El documental Gurumbé. Canciones de tu memoria negra aconsegueix aprofundir en la realitat de l’esclavitud a Europa i a Amèrica d’una manera precisa i antipopular, i destapa Portugal i les ciutats de Cadi i Sevilla com les portes d’arribada de població africana negra per a l’esclavatge. A poc a poc va teixint una teranyina sobre les conseqüències socials i culturals que va suposar l’esclavatge i la barreja de diferents societats i folklores populars.
La música hi apareix de manera molt adient com a recurs narratiu i vehicle per a il·lustrar el conglomerat que es va generar a partir de la barreja entre les cantúries i els ritmes africans i d’Andalusia. Joglars contemporanis surten en pantalla per explicar i mostrar la creativitat i la innovació que va exportar la comunitat africana a terres del sud d’Europa.
La producció focalitza part de la seva energia a explicar l’estigma racial i les causes i conseqüències socials i econòmiques que va tenir l’esclavitud de l’època. Per exemple, la figura de la comunitat africana a les ciutats i de les dones negres –en concret– que acabaven vivint amb els terratinents –els famosos señoritos que tan bé mostra Mario Camus a Los santos inocentes. En el marc econòmic, per exemple, l’esclavitud va ser un impuls per a la burgesia espanyola i catalana –els famosos avantpassats d’Artur Mas–, a més de ser un flux de finançament per al desenvolupament industrial de ciutats com Madrid o Barcelona, i de bancs com el BBVA o el Banco Santander.
Sens dubte és part de la nostra història. Probablement no és una història honorable, però és la història.
DOCUMENTAL
Gurumbé. Canciones de tu memoria negra
Direcció i guió: Miguel Ángel Rosales
Fotografia: Eduardo Montero
Intermedia Producciones, 2016 (72 minuts)
*Article publicat al número 448 de la ‘Directa’
