La República de Macedònia passa per moments d’extrema dificultat. Des de la seva fundació fa 26 anys, el país viu una de les crisis polítiques més greus de la seva història. El dijous al vespre, manifestants nacionalistes propers al partit governamental, l’Organització Revolucionària Interior Macedònia – Partit Democràtic per la Unitat Macedònia (VMRO – DPMNE), van irrompre de manera violenta al Parlament de la capital, Skopje. L’assalt es va produir després que la majoria parlamentària liderada pel Partit Socialdemòcrata de Macedònia (SDSM) elegís a un representant de la minoria albanesa com a portaveu de la cambra en un pas previ cap al procés per formar govern. Segons les organitzacions de l’oposició, que intenten crear un nou executiu que desmarqui del poder al VMRO-DPMNE, la irrupció violenta a l’hemicicle va ser una tentativa de cop d’estat encobert per part de la dreta nacionalista.
Unes 200 persones –algunes emmascarades i tapades amb passamuntanyes- van accedir per la força a les sales del Parlament per boicotejar l’elecció del nou president de la mesa
Unes 200 persones –algunes emmascarades i tapades amb passamuntanyes- van accedir per la força a les sales del Parlament per boicotejar l’elecció del nou president de la mesa. Quan va entrar la turba, els agents policials que custodiaven els accessos gairebé no van oposar resistència. Un cop a dins de l’edifici, els manifestants van atacar amb brutalitat al líder de l’oposició socialdemòcrata, Zoran Zaev, a companys del seu partit i als membres de diverses organitzacions polítiques que representen a la població d’ètnia albanesa de la república balcànica.
Al carrer, milers de manifestants propers al partit de dretes VMRO–DPMNE, liderat per l’exprimer ministre Nikola Gruevski, van assetjar els voltants del Parlament amb banderes macedònies mentre els integrants de l’eixam ultranacionalista retenien als parlamentaris a dins de la cambra. L’agressivitat, el discurs identitari i l’hostilitat contra els periodistes es palpaven a l’ambient. Ben a prop de la porta principal d’accés a l’hemicicle, l’himne nacional i les cançons tradicionals sortien dels altaveus d’un cotxe fabricat a l’època de l’antiga Iugoslàvia. “Estem aquí perquè som patriotes: volem defensar la nostra nació, la nostra llengua i la nostra cultura”, explicava amb contundència Sirma Krstovska, una llicenciada en Ciències Polítiques de 26 anys que treballa a la secció de recursos humans d’un casino d’Skopje. “Els socialdemòcrates i els partits albanesos volen vendre el nostre país als interessos d’Albània, però nosaltres ens hi oposem rotundament”, deia la jove, que onejava una bandera petita de Macedònia mentre protestava davant del Parlament.
Al cap d’unes hores de setge, la policia va desplegar diverses unitats de les forces especials, va llançar projectils de dispersió per evacuar els membres del Parlament i va evitar in extremis que els polítics de l’oposició fossin atacats pels manifestants concentrats entorn de l’hemicicle. Tanmateix, els ànims estaven molt encesos. Després de la retirada dels parlamentaris, la protesta es va allargar fins al matí de l’endemà. Durant tota la nit, els clams nacionalistes i els retrets contra la minoria albanesa van ser una constant.
Crisi política sense via de sortida
Des de fa més d’un any, la República de Macedònia està governada per un executiu en funcions. A gener de 2016, el primer ministre conservador Nikola Gruevski va haver d’abandonar el seu càrrec després que l’oposició fes sortir a la llum pública una trama d’escoltes telefòniques il·legals a més de 20.000 persones que el govern del VMRO-DPMNE hauria orquestrat directament. La revelació de les maniobres d’espionatge massiu va canviar radicalment el panorama del país. “Gruevski va governar el país amb mà de ferro durant deu anys amb el seu cosí, que era cap dels serveis de seguretat”, explica Zamir Mehmiti, periodista i activista resident a Macedònia. Segons el reporter, “l’ambient de Macedònia era esquizofrènic: la gent temia parlar en públic o fer qualsevol crítica al govern per por de represàlies”. Amb la publicació de la trama d’escoltes telefòniques, però, el panorama va canviar. “La població es va adonar de la gravetat de la situació i el govern es va posar en evidència”, diu Mehmiti.
A desembre del 2016, Macedònia va celebrar eleccions, però després de quatre mesos el nou govern encara no s’ha constituït. El VMRO-DPMNE -amb Gruevski al capdavant- va guanyar els comicis
Tanmateix, tot i que Gruevski va haver de fer un pas al costat, mai va renunciar a la seva carrera política. Segons denuncien els moviments socials i les forces polítiques de l’oposició, l’exprimer ministre segueix governant a l’ombra. A més, a hores d’ara, el govern en funcions encara està en mans del seu partit. “El VMRO-DPMNE té sota control totes les institucions de l’Estat”, comenta l’advocat Naziz Avdi. “A través d’una extensa xarxa clientelar i mètodes corruptes, Gruevski i el seu partit han col·locat a persones de la seva influència a l’administració i al sistema judicial”, lamenta el jurista. Segons ell, “el poder judicial de Macedònia no és independent perquè el VMRO-DPMNE hi ha posat els seus propis jutges amb la intenció d’evitar les acusacions de corrupció a les quals s’enfronten molts dels seus alts càrrecs”.
A desembre del 2016, Macedònia va celebrar eleccions, però després de quatre mesos el nou govern encara no s’ha constituït. El VMRO-DPMNE -amb Gruevski al capdavant- va guanyar els comicis, però només va obtenir 51 escons d’un total de 120. Per darrere, amb 49 diputats, el Partit Socialdemòcrata de Macedònia (SDSM) li va tocar els talons. Si volia governar, Gruevski necessitava fer una coalició amb un altre partit, però no ho va aconseguir.
La dreta nacionalista contra la minoria albanesa
A la República de Macedònia, que té un total de dos milions d’habitants, la minoria albanesa de religió musulmana constitueix cap a un terç de la població. A les darreres eleccions, diversos partits que representen a aquesta comunitat van obtenir un total de 20 escons. Com que eren crucials per la formació del nou govern, les organitzacions albaneses de Macedònia es van reunir a Albània per acordar tota una sèrie de demandes consensuades a l’hora de formar una nova coalició. A la reunió, que es va celebrar a Tirana, el primer ministre albanès Edi Rama va fer de facilitador.
Després de fer una declaració conjunta per reclamar la igualtat de dret de la minoria albanesa de Macedònia, els partits albanesos van pactar la formació d’un nou govern amb el partit socialdemòcrata. Malgrat que l’acord entre les diferents formacions reunia la majoria necessària per formar un executiu, Gjorgje Ivanov –president de la República escollit pel VMRO-DPMNE- va bloquejar la creació del nou govern sota l’argument que el pacte dels socialdemòcrates amb les organitzacions albaneses era una amenaça per la integritat territorial del país. Des d’aleshores, la crisi política que pateix l’exrepública iugoslava no ha fet més que agreujar-se.
Cada tarda, milers de persones marxen pel centre de la capital de Macedònia amb simbologia nacionalista de tot tipus per reclamar la celebració d’unes noves eleccions
El pacte entre els socialdemòcrates i les forces albaneses implicava que a Nikola Gruevski i al seu partit se’ls hi esmunyís el poder de les mans. Com a reacció, l’exprimer ministre va demanar als seus simpatitzants que sortissin a protestar “per defensar el país”. Des d’aleshores, les manifestacions a Skopje s’han succeït dia rere dia. Cada tarda, milers de persones marxen pel centre de la capital de Macedònia amb simbologia nacionalista de tot tipus per reclamar la celebració d’unes noves eleccions. El dijous passat, les amenaces dels manifestants nacionalistes es van fer realitat: irromprien al Parlament si els socialdemòcrates i els partits albanesos feien qualsevol pas per procedir a la formació d’un nou govern, i així va ser.
Situació que penja d’un fil
Segons el lletrat Naziz Aviv, la conjuntura actual és molt enrevessada. “La comunitat internacional reconeix al nou president del Parlament que va ser escollit dijous, però el VMRO-DPMNE diu que no té legitimitat perquè els manifestants van irrompre a l’hemicicle per mostrar el seu rebuig”. Tanmateix, “milers de persones que es neguen a acceptar un canvi de govern no representen al conjunt de la població”, comenta l’advocat.
Molta gent tem que una nova espurna de violència pogués derivar ràpidament cap a un conflicte armat. La societat està dividida entre els sectors nacionalistes que donen suport al conservador VMRO-DPMNE i la gent que és favorable a la investidura del partit socialdemòcrata. Per altra banda, la retòrica supremacista de les protestes recents ha fet emergir altre cop el record de les tensions ètniques entre la població macedònia d’origen eslau i la minoria albanesa. El 2001, un conflicte armat entre les dues comunitats va estar a punt d’enfonsar el país a una guerra civil. “Tard o d’hora hi haurà un canvi de govern, però no sabem com ni quan serà”, explica Naziz Aviv. “Si la crisi política no s’estabilitza, ens temem el pitjor dels escenaris”, rebla el jurista. A hores d’ara, la tensió a Macedònia no ha fet una nova escalada, però la situació penja d’un fil.
