“Vaig ser estafada i arran d’això ens van treure el pis”. Així resumeix la Maricarmen el seu periple dels últims anys amb l’habitatge. L’estafa va ser duta a terme per Maria Navarro, una vella coneguda de la Zona Franca de Barcelona, que ara fa un any va ser condemnada a vuit anys i mig de presó i indemnitzacions per valor d’1,7 milions d’euros a quasi una vintena de veïns de la zona i, fins i tot, familiars. Segons la sentencia, Navarro va “ordir una trampa” per aconseguir que les víctimes “posessin a la seva disposició tot el patrimoni familiar”. Amb la Maricarmen i la seva família, Navarro va trobar un blanc fàcil a qui estafar a través de la seva empresa, la Asesoría Financiera Barrios y Navarro SL.
De moment, ni la Maricarmen ni la seva filla han entrat a la llista d’espera d’un habitatge de lloguer social i estan pendents d’un desnonament
Després de l’estafa, la Maricarmen i la seva família es van trobar al carrer. Va ser aleshores quan van conèixer la PAH i van ocupar la seu del districte per tal de demanar un pis del parc públic d’habitatge. L’Ajuntament, però, els va respondre que no n’hi havia de disponibles en aquell moment, ja que a Barcelona el parc públic és d’un 1,5%. Finalment, en van trobar un pel que paguen 100 euros. La resta del lloguer el paga el consistori a través de Càritas. Però la Maricarmen volia tornar a casa seva. “Vaig estar un temps vivint amb la meva filla, però jo volia viure a casa meva, me l’havien robat”. Així que va decidir tornar i ocupar el seu pis, ara fa tres anys. Ara, però, té un problema afegit, i és que a la seva filla no li volen renovar el contracte de lloguer i Càritas l’ha denunciat per ocupació. La Maricarmen defensa la seva filla i assegura que des de l’Institut Municipal de l’Habitatge li van dir que tenia una renovació automàtica del lloguer, sense necessitat de firmar un nou contracte. De moment, ni la Maricarmen ni la seva filla han entrat a la llista d’espera d’un habitatge de lloguer social i estan pendents d’un desnonament.
Des de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) lluiten per aconseguir tirar endavant la seva proposta de Llei d’Habitatge, que podria ajudar en situacions com la de la Maricarmen i la seva filla. De moment, però, la llei no continuarà la seva tramitació al Congrés espanyol. La Mesa del Congrés, amb els vots del PP i Ciutadans, va ratificar el passat dia 20 de març el veto del Govern a aquesta llei, que va ser registrada amb la signatura dels grups parlamentaris d’Units Podem, ERC i Mixt. Ara la PAH està treballant en un recurs perquè la Mesa valori per segona vegada aquest veto. Des de la Plataforma, el portaveu de la Llei d’Habitatge, Luís Sanmartín, reivindica poder parlar de la proposta al Congrés. “Volem que la llei es debati, és una qüestió de democràcia” demana Sanmartín. Si Ciutadans, en comptes de votar en contra s’abstingués, seria suficient perquè la llei entrés a debat a la cambra. Per això tenen previst “interpel·lar” Ciutadans i iniciar una campanya d’escarnis “de major intensitat”.
Aquesta proposta de llei recull cinc propostes que la Plataforma considera “bàsiques i mínimes”: la dació en pagament retroactiva, regular el preu del lloguer, que no es produeixin desnonaments sense alternativa habitacional, habitatges socials i subministraments bàsics garantits per combatre la pobresa energètica. Amb la Llei d’Habitatge de la PAH aprovada, la Maricarmen i la seva filla podrien optar a un ajornament del desnonament, ja que durant un any hi hauria una moratòria en ser el primer i únic habitatge. “Tindrien temps per buscar solucions, com ara forçar a la societat d’inversora a eliminar qualsevol deute o concedir-li un habitatge social de cinc anys amb possibilitat de renovació”, exemplifica Sanmartín. Des de la PAH també demanen que s’ampliï el parc de públic d’habitatge, que actualment no arriba al 2% a tot l’estat espanyol. “Plantegem que la banca i els grans propietaris hagin de cedir els pisos buits a les administracions municipals”, recorda Sanmartín. Així, assegura, casos com el de la filla de la Maricarmen “no es trobarien el mur constant de què no hi ha pisos de l’Administració i podrien aconseguir un pis assequible”.
Des de la PAH calculen que, únicament la part de la dació en pagament retroactiva permetria a 700.000 famílies a tot l’Estat que han passat per processos d’execució hipotecària “deslliurar-se de deutes de per vida”
La Maricarmen i la seva filla no són les úniques que es beneficiarien de l’aprovació de la Llei d’Habitatge de la PAH. La Malika fa 14 anys que viu amb el seu marit i els seus tres fills menors d’edat en un pis d’hipoteca al barri de Santa Eulàlia, a l’Hospitalet. “La hipoteca va començar a pujar i a pujar, vam perdre la feina i vaig intentar negociar amb el banc una quantitat a pagar inferior per tal de no perdre el pis” recorda Malika. Però la resposta que va rebre va ser que si deixava tres quotes sense pagar, l’embargarien a ella i als seus pares, que constaven com a avaladors. Tot i que va rebre una ajuda de tres mesos per part d’Habitatge, no era suficient per pagar la hipoteca i van començar a augmentar els interessos. “Espantada i desconfiada” va arribar a la PAH –ara fa tres anys–, on li van donar eines per “perdre la por” i apoderar-se. Ara lluita per aconseguir una condonació del deute per tal de poder seguir a casa seva. Explica, però, que des del banc només li ofereixen la dació en pagament, sempre i quant marxin de la casa. “Ara tots els lloguers són de més de 700 euros i et demanen un contracte de feina indefinit, però no tenim feina, per tant és impossible que aconseguim una casa, no sé on anirem”, explica preocupada la Malika. “Em diuen que he de negociar jo sola, que no volen veure ningú de la PAH”, afegeix.
Sanmartín assegura que aquesta és una situació “normal”, on els bancs “s’aprofiten de la desprotecció que generen i del gran poder de negociació que tenen”. Això, diu, fa “quasi impossible” negociar una condonació del deute. La seva proposta –a través de la Llei d’Habitatge– davant d’aquesta situació és regular la responsabilitat limitada, i que per tant el deute només se subscrigui al bé hipotecat i no pugui arribar als avals. En el cas de la Malika, això li permetria deslliurar-se del deute i demanar un lloguer social. Des de la PAH calculen que, únicament la part de la dació en pagament retroactiva permetria a 700.000 famílies a tot l’Estat que han passat per processos d’execució hipotecària “deslliurar-se de deutes de per vida”. Davant de situacions com la de la Maricarmen o la Malika, des de la PAH conclouen que “cal que la llei es debati al Congrés” per tal de tenir un “debat democràtic”.
