Totes les persones que treballen amb altres que han estat maltractades per raó de gènere i conviuen diàriament amb la violència ho fan amb una forta càrrega emocional. Que a sobre la seva situació laboral sigui d’una alta precarietat, ens explica Sònia Mataró, no ajuda a poder desenvolupar la feina en condicions.
Sònia Mataró és una de les vuit treballadores que dilluns vinent iniciaran una vaga dins el Servei d’Intervenció Especialitzada en Violència Masclista del Baix Llobregat. El primer dia que tenen previst realitzar aturades parcials serà dilluns 12 de febrer entre les 11 del matí i la 1 del migdia. També s’aturaran el dilluns 19 i el 26 de febrer i no descarten estendre i ampliar el conflicte.
Ho fan, expliquen per visibilitzar davant la Direcció General de Famílies de la Generalitat de Catalunya, responsable del servei, l’entitat concessionària del servei, l’Associació Benestar i Desenvolupament (ABD) i les mateixes usuàries del centre el malestar de la plantilla davant el que consideren una degradació progressiva de les seves condicions laborals i una pèrdua de qualitat assistencial com a conseqüència de la manca de recursos materials i, especialment, humans per desenvolupar la seva tasca.
La Direcció General de Famílies del departament de Benestar i Família de la Generalitat és la titular del servei gestionat per l’Associació Benestar i Desenvolupament (ABD)
El responsable del cas del Col·lectiu Ronda, cooperativa d’advocats laboralistes que ha assessorat i està mitjançant en el conflicte del servei, ens explica que han realitzat el preavís que estipula la llei i s’ha emplaçat a les dues parts a una negociació però, de moment, no s’ha rebut resposta per part de l’Associació Benestar i Desenvolupament, una entitat amb la qual la Directa ha intentat contactar per aquest reportatge, fet que no ha estat possible en el moment de ser publicat. Aquestes accions arriben després de mesos d’intentar arribar a acords. “La Generalitat no hauria d’estar exonerada però en aquest cas qui estableix les relacions laborals directament és ABD”, expliquen des del Col·lectiu Ronda.
El Servei d’Intervenció Especialitzada (SIE) del Baix Llobregat va néixer com moltes altres dependències similars arran de la Llei 5/2008 del dret de les dones a erradicar la violència masclista. L’any 2014 van acomiadar tres treballadores del SIE del Baix Llobregat i, des d’aleshores, les vuit empleades que hi resten han hagut d’assumir, segons relata Sònia Mataró, el mateix volum de feina. “Si el servei ja era escàs en personal com per poder atendre tot el volum de dones del Baix Llobregat, doncs ara encara estem pitjor”, diu Mataró. Destaca la importància del personal perquè, en paraules de la portaveu, els SIE es defineixen per ser serveis multidisciplinaris on diferents disciplines treballen amb la mateixa dona. “Com menys personal som, més perdem aquesta potencialitat i l’opció de coordinar la feina amb els municipis”, denuncia Mataró.
Reducció de plantilla i baixes no cobertes
Així, les vaguistes denuncien que des de l’any 2014 han vist reduïda la plantilla del servei incloent-hi baixes de personal essencial per preservar l’eficàcia del servei com són psicòlogues, treballadores socials i inseridores laborals. A banda, les treballadores informen que ABD ha deixat de cobrir les baixes mèdiques de curta o mitjana durada del seu personal “obligant la resta de la plantilla a realitzar sobreesforços per cobrir les absències i provocant una creixent desatenció d’àrees concretes del servei en un context de notable increment de les consultes i del volum de persones ateses des d’aquest espai de protecció per a les dones que pateixen formes diverses de violència masclista”, segons denuncien en un manifest que han fet públic les treballadores.
S’ha d’entendre, com relata Mataró, que en els SIE es treballa amb persones en situació de vulnerabilitat, que pateixen: “no podem dir-los sense més que tornin l’endemà perquè no som prou gent o perquè ja estem esgotades de tantes hores com hem fet aquella setmana”.
“No podem dir sense més a les víctimes de violència que tornin l’endemà perquè no som prou gent o perquè ja estem esgotades de tantes hores com hem fet”
Després d’haver intentat negociar amb ABD en repetides ocasions, ara les treballadores aniran a la vaga i han fet així també extensiu el conflicte a l’administració catalana a través de la Direcció General de Famílies de la Generalitat de Catalunya i del Departament de Treball. En el text exposen l’obligació que pateixen de realitzar nombroses hores extres que mai han estat retribuïdes per tal de cobrir la manca de personal i recursos. Ara han estat convocades a mediació i Mataró comenta que, si troben una solució, no aniran a la vaga, ja que la finalitat d’aquesta és revertir la situació actual d’angoixa generalitzada i ansietat entre les integrants de la plantilla i que Sònia Mataró defineix com un cercle viciós: “l’ansietat per la sobrecàrrega de treball acaba provocant més baixes que redunden en una sobrecàrrega encara major per a la resta i empobreixen més el servei”.
Neix el Sindicat Teresa Claramunt
Les treballadores del Servei d’Intervenció Especialitzada del Baix Llobregat van decidir crear un sindicat concret en comptes d’afiliar-se a un altre. Va ser així com va néixer el Sindicat Teresa Claramunt, el Sindicat de Treballadores de Serveis d’Assessorament, Atenció i Recuperació per a víctimes de Violència Masclista.
Sònia Mataró explica que la voluntat d’aquesta nova organització és ser el sindicat de referència per als serveis de violència de tota la xarxa arreu de Catalunya. Ara es troben realitzant actes i tasques de difusió i expansió. Des del seu naixement a finals d’estiu, ja s’hi han sumat dues seccions sindicals més: a Igualada i a Mataró.
“Hem començat pels SIE però la idea és estendre’ns a tots els serveis que treballin amb violències”, explica Mataró, fundadora del sindicat
“Hem començat pels SIE però la idea és estendre’ns a tots els serveis que treballin amb violències”, explica Mataró, treballadora del SIE del Baix Llobregat i una de les creadores del sindicat.
Ara, seguiran amb les tasques d’expansió però assenyalen que un dels problemes és que aquests serveis són competència de la Generalitat de Catalunya però la majoria estan externalitzats i això fa difícil trobar-se. Una de les reivindicacions serà justament que la Generalitat, tot i no ser qui estableix la relació amb les treballadores, vetlli més per les condicions laborals de les professionals contractades per les diferents empreses i institucions concessionàries del servei a les vuit demarcacions territorials on hi ha els serveis.
Les responsables entenen que, tot i treballar per empreses diferents i estar territorialment dispersades, poden compartir experiències i problemàtiques. “Unides podem fer la força que per separat no tenim per tal d’aconseguir que el servei i l’ajut que oferim a les dones víctimes de violència masclista sigui veritablement efectiu i permeti a aquestes dones superar les pors, les angoixes i les dificultats amb l’assessorament de professionals qualificades que puguin gaudir d’unes condicions laborals a l’alçada de la important tasca que com a societat els hem encarregat. Des de la precarietat no es pot ajudar a ningú”, sentencien des del sindicat. En la línia del que demanen i defensen han nomenat al sindicat Teresa Claramunt, nom d’una històrica militant anarquista i feminista sabadellenca de finals del segle XIX i principis del segle XX.
