“Diuen que som terroristes; però, si ho som, on són els morts? Els morts els posem nosaltres. Aquí no hi ha terrorisme, aquí hi ha un poble fart, que es defensa com pot, amb pales, matxets, serres elèctriques, eines de treball. Aquest és el nostre arsenal. Si això no és un judici polític, què és?”, es preguntava el líder maputxe Facundo Jones Huala el passat 28 de febrer, durant la seva declaració en el segon judici d’extradició al qual s’enfronta a l’Argentina.
Acusat d’un incendi intencionat a la localitat xilena de Pisu Pisue, Jones Huala podria ser extradit a Xile, on s’enfronta a penes d’entre cinc i deu anys de presó. Es tracta d’un cas en el qual totes les imputades xilenes van ser absoltes per manca de proves. En el cas de Jones Huala, que té documents argentins, el seu primer judici d’extradició va ser anul·lat perquè es va demostrar que s’havia torturat testimonis.
El cas de Jones Huala ha contribuït a posar llum a la lluita dels pobles maputxes a l’Argentina. Una visibilitat recent que també ha vingut donada per la repressió que han patit les lluites de les comunitats Pu Lof Cushamen (Chubut), a la qual pertany Jones Huala, i Lof Lafken Winkul Mapu (Río Negro). La primera habita unes terres que ara es troben en mans de Luciano Benetton, l’empresari italià de la coneguda marca de roba. La violència policial contra les protestes en suport del líder polític empresonat va posar fi a la vida de l’activista Santiago Maldonado l’agost passat, en un capítol encara per esclarir. La segona comunitat habita al llac Mascardi. Allà, el novembre passat, una bala disparada des de l’esquena va causar la mort a Rafael Nahuel, un jove de 21 anys que participava en una protesta per a la recuperació d’unes terres indígenes.
En aquest sentit, Amnistia Internacional ha manifestat recentment la seva preocupació per la repressió creixent a l’Argentina contra els pobles indígenes i la falta de resolució d’un conflicte etern, el del territori, en un informe on reconeix el litigi entre l’Estat argentí i els pobles originaris.
Amnistia Internacional ha alertat de la repressió creixent a l’Argentina contra els pobles indígenes
Així mateix, també hi ha hagut algunes notícies positives els últims dies. Després de 34 anys de denúncies, fa poc es va saber que la Cort Interamericana de Drets Humans intervindrà en un cas obert a l’Argentina sobre els territoris ancestrals de pobles indígenes. El conflicte gira al voltant de 634.000 hectàrees situades al departament de Rivadavia, al nord del país. L’associació Lhaka Honhat –que aglutina comunitats dels pobles wichí, chorote, chulupí, toba i tapiete– reclama que l’Estat garanteixi l’accés d’aquestes comunitats a les seves terres ancestrals, que es delimiti el seu territori i se’ls faciliti un títol de propietat.
Pobles originaris
Però d’on sorgeix la disputa que descriu l’informe d’Amnistia Internacional? Segons el mapa elaborat el 2013 per la Trobada Nacional d’Organitzacions Territorials de Pobles Originaris (ENOTPO), a l’Argentina hi ha 39 pobles indígenes repartits entre les diverses províncies del país. Després del genocidi perpetrat durant el període de la conquesta espanyola i la consolidació de l’estat-nació el segle XIX, la qüestió indígena va estar marcada per polítiques estatals que pretenien incidir en la vida d’aquest col·lectiu.
La Constitució argentina reconeix en el seu article 75 “la preexistència ètnica i cultural dels pobles indígenes argentins”, garanteix la “personalitat jurídica de les seves comunitats”, “el respecte a la seva identitat i el dret a una educació bilingüe i intercultural”, així com “la possessió i propietat comunitàries de les terres que tradicionalment ocupen” i assegura “la seva participació en la gestió referida als seus recursos naturals”. Tanmateix, des que l’article va ser aprovat, l’any 1994, s’ha avançat molt poc en aquest àmbit.
“Per nosaltres, el concepte de territori és integral. Fa milers d’anys que els nostres pobles viuen en aquests territoris, que posseeixen una gran diversitat i riquesa biològica. Som coneixedors d’aquesta diversitat i posseïm pràctiques i sabers culturals que transmetem d’una generació a una altra. Aquesta concepció de relació i complementarietat difereix àmpliament del valor utilitari atribuït des d’una mirada mercantilista occidental”, assenyala ENOTPO en el seu quadern, on fa una declaració d’intencions de la voluntat dels pobles originaris.
La violència policial contra les protestes en suport a un líder indígena va causar la mort de Santiago Maldonado
En la mateixa publicació, les comunitats indígenes defensen el valor de les formes pròpies d’organització política, “que són la continuïtat de les institucions ancestrals de cada poble”. En aquest sentit, indiquen que els càrrecs polítics que tria cada comunitat com a representants són habitualment membres que són valorats per la seva participació i compromís en la defensa dels drets dels seus pobles, mentre que la presa de decisions en la majoria dels casos es fa a través d’assemblea, per vot o per consens.
Assumptes legals
La preocupació i mobilització dels pobles indígenes està justificada. A l’Argentina, la Llei 24071, amb vigència fins a l’actualitat, obliga a consultar els pobles indígenes sobre tot allò que tingui relació amb els seus territoris, tot i que aquest mecanisme mai no s’ha complert del tot.
Però, a la vegada, el 30 de juny de 2016 es va publicar el Decret presidencial 820/2016, pel qual es modifica la Llei de Terres, que va permetre actualitzar el reglament marcat pel Codi Civil i Comercial, que fins aleshores limitava la compra de terres per part d’estrangers. La nova legislació va flexibilitzar els marges normatius a favor dels inversors internacionals, que ara tenen via lliure per establir-se en àmbits estratègics en matèria de recursos i seguretat, cosa que ha despertat l’alarma d’organitzacions socials, camperoles i de petits i mitjans productors, segons assenyala un informe elaborat per Claudio Della Croce al portal de notícies NODAL.
Abans de la seva flexibilització, la Llei de Terres establia restriccions, tot i que mai van arribar a suposar un límit per a l’adquisició de la terra per part de particulars provinents de l’estranger. Amb el decret que flexibilitza la legislació, però, es pretén que més de 20 milions d’hectàrees de terra argentines passin a mans estrangeres, malgrat que actualment el 6% de territoris del país ja són propietat d’inversors forans.
Amos de la terra i l’aigua
La Patagònia és la regió més extensa del país i també on es produeix una major concentració de terres en poques mans. Va ser repartida sense cap tipus de control entre milionaris estrangers i corporacions multinacionals amb l’aval de l’Estat i el seu aparell judicial. A més de Benetton, també formen part d’aquest selecte grup el magnat britànic Joe Lewis, el creador de la CNN Ted Turner, els Suchard (amos de Nestlé), l’inversor d’origen hongarès George Soros, l’actor Sylvester Stallone, el magnat ecologista Douglas Tompkins –creador de la marca The North Face– i, fins fa pocs anys, el fill d’un dels fundadors de la multinacional Pepsico, Ward Lay.
L’empresa Benetton acumula el nombre més gran de terres, ja que entre 1991 i 1997 va adquirir 900.000 hectàrees
Benetton acumula el nombre més gran de terres, ja que entre el 1991 i 1997 va adquirir 900.000 hectàrees. Tompkins, que va morir en un accident el 2015, no només posseïa grans extensions de terra a la Patagònia xilena i argentina sinó que ostentava un dels tresors més preuats actualment: l’aigua. Amo dels Esteros de l’Ibera, la porta d’entrada a l’aqüífer Guaraní, el difunt milionari gestionava part d’una de les reserves d’aigua subterrània més importants del món. Es tracta d’un aqüífer transfronterer (Brasil, Argentina, Paraguai i Uruguai), situat al subsòl d’una àrea de prop d’1.190.000 quilòmetres quadrats, una superfície més gran que les de l’Estat espanyol, l’Estat francès i Portugal juntes.
Ara, i gràcies al fet que el decret de modificació de la llei possibilita que les adquisicions per successió hereditària no passin pel registre, les 400.000 hectàrees en propietat de Tompkins i les seves empreses passaran directament als seus descendents. A més, l’aqüífer també és cobejat per multinacionals com Coca-Cola i Nestlé.
Segons el Registre de Terres Rurals, aproximadament 62 milions d’hectàrees de l’Argentina (35% del territori nacional) figura com a propietat de 1.250 terratinents (que representen el 0,1% de la propietat privada). Aquesta proporció augmenta quan es tracta específicament de la Patagònia. Així mateix, el 79,74% de la superfície de terra rural estrangeritzada del país es troba en poder de l’1,35% dels propietaris forans de terres rurals, cosa que equival a 253 titulars.
El 79,74% de la superfície de terra rural ‘estrangeritzada’ és en mans de 253 persones
A més, 1.113.655 hectàrees en mans d’empreses privades pertanyen a corporacions que tenen seu a paradisos fiscals com Antigua i Barbuda, les illes Caiman, les illes Verges britàniques o Luxemburg. L’extensió total d’aquestes terres és 55 vegades més gran que la superfície de la ciutat de Buenos Aires.
Així doncs, la concentració de la terra, la repressió, l’estigmatització i l’expropiació de qui són les seves habitants originàries formen part d’un procés sota una mateixa lògica. Les xifres abans exposades no fan més que corroborar que es tracta d’una despulla històrica i que l’actual govern, de marcat to neoliberal, no pretén res més que fer augmentar els beneficis de “la seva classe”, encara que això impliqui matar per l’esquena o fer desaparèixer, com en els casos de Rafael Nahuel i Santiago Maldonado. I sortir després a justificar-se. L’estigma que pesa sobre l’indígena com a entremaliat o com a estranger pobre que ve a aprofitar-se de la sanitat i l’educació gratuïta, tan en voga aquests dies, funciona de manera tranquil·litzadora per a qui necessita un al·licient per defensar el que és indefensable, la creixent repressió i violència, i permet enriquir la mateixa gent de sempre, la qui no necessita al·licients.
Article publicat al número 450 de la ‘Directa’
