Era la matinada de dilluns 30 de març de 2015 quan unitats d’antidisturbis de la Unitat d’Intervenció Policial (UIP), acompanyats de membres de la Brigada d’Informació del Cos Nacional de Policia (CNP) espanyola i de la unitat homònima dels Mossos d’Esquadra, irrompien a onze domicilis particulars i sis centres socials per detenir quinze persones acusades de “pertànyer a un grup criminal amb fins terroristes”.
Fiscalia ha demanat el sobreseïment provisional de les actuacions i com què no hi havia cap altra part personada com a acusació, s’arxiva i s’aixequen les mesures cautelars contra les investigades
Gairebé tres anys després de les detencions, el mateix jutjat que va ordenar l’operatiu va signar l’arxiu del procediment el passat dilluns 29 de gener, en aquest cas però, el magistrat que està al capdavant actualment és Manuel Maria Garcia-Castellon Garcia-Lomas. Tot i que l’arxiu no és definitiu, perquè la fiscalia té tres dies per presentar recurs a la decisió del jutge instructor, no es preveu que això succeeixi, ja que ha estat el mateix Ministeri fiscal qui ha emès un informe interessant-se pel sobreseïment provisional de les actuacions. Aquest fet, sumat a què no hi havia cap altra part personada com a acusació en la causa, ha provocat l’arxiu i l’aixecament de les mesures cautelars contra les investigades.
L’operació es va anomenar Piñata i estava ordenada pel jutjat d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional (AN) espanyola, encapçalat pel magistrat Eloy Velasco. En una nota de premsa difosa per la Policia aquell mateix dia, s’afirmava que les persones detingudes formarien part dels Grups Anarquistes Coordinats (GAC). Els agents van dur a terme registres a disset punts ubicats a les ciutats de Madrid, Barcelona, Palència i Granada, entre ells els centres socials madrilenys La Quimera, a Lavapiés, i 13-14, a Vallecas, on van requisar material informàtic. Durant els escorcolls, a banda de les investigades en el marc de l’operatiu, el CNP va detenir 24 persones més, catorze d’elles acusades de resistència i desobediència i les altres deu acusades d’usurpació, que van quedar en llibertat l’endemà després de declarar als jutjats de la plaça de Castella.
El gruix de l’operació es va desenvolupar a Madrid, però a la ciutat de Barcelona es van produir tres de les quinze detencions per acusacions de terrorisme. Una noia i un noi van ser detinguts a primera hora del matí quan caminaven pel carrer, just després de sortir de casa, als barris del Poble Sec i Sant Andreu de Palomar, respectivament. La tercera detenció es va efectuar després de migdia a l’Estació de Sants. Es va efectuar un registre al barri de la Verneda, a l’antiga seu de l’Ateneu Llibertari Naturista que actualment és un habitatge, i al carrer Fontrodona del Poble Sec. Sota el lema “Llibertat detingudes per lluitar” es van convocar mobilitzacions de protestat la mateixa tarda de les detencions a la plaça del Mercat del Clot de Barcelona i a la plaça del Vi de Girona.
El jutge Eloy Velasco va decretar l’ingrés a presó de cinc de les acusades –quatre de Madrid i un de Palència–, mentre les dues noies i el noi detinguts a Barcelona van quedar en llibertat, però han hagut d’anar a signar periòdicament al jutjat més proper al seu domicili. Dos mesos després, la secció tercera de la sala penal de la mateixa AN va tombar la interlocutòria de presó de Velasco, desautoritzant-lo, i assenyalant que no se’ls pot imputar “accions concretes de les quals es pugui determinar la seva finalitat terrorista”, més enllà de “difusos actes de proselitisme anarquista”. Així doncs, tres dels cinc joves empresonats van quedar en llibertat sense necessitat de dipositar cap fiança, després de passar seixanta dies a la presó, dispersats a centres penitenciaris molt allunyats dels seus domicilis.
