Després de les sessions judicials celebrades els dies 8, 9 i 10 de març a la secció quarta de la sala penal de l’Audiència Nacional espanyola, avui s’ha comunicat la sentència del cas de les anarquistes Mónica i Francisco. El tribunal de la sala, presidit per la magistrada Ángeles Murillo, ha condemnat les dues acusades a complir una pena de presó de dotze anys cadascuna pels fets ocorreguts a la basílica del Pilar de Saragossa el 2 d’octubre de 2013 –cinc anys per un delicte consumat de lesions terroristes i set anys més per un altre de danys terroristes consumats.
Cal recordar que la petició de la fiscalia, representada per Teresa Sandoval, era de 44 anys de presó i demanava que es condemnés Mónica i Francisco per quatre delictes –pertinença a organització terrorista (FAI/FRI/GAC), lesions terroristes, estralls amb fins terroristes i conspiració per a la comissió d’un altre delicte d’estralls terroristes–, mentre que la petició de la defensa de les acusades –molt crítica amb el procés judicial i la investigació policial– era l’absolució de tots els delictes.
Mónica i Francisco han estat condemnades a cinc anys de presó per un delicte consumat de lesions terroristes i a set anys més per un altre de danys terroristes consumats
Finalment, l’acusació particular –que a les seves conclusions provisionals coincidia plenament amb la petició de la fiscalia– va considerar, a les seves conclusions definitives, que no es podia condemnar les processades pels delictes de pertinença a organització terrorista i de conspiració per a la comissió d’un altre delicte d’estralls terroristes. Tanmateix, el tribunal ha considerat adient coincidir amb la petició de l’acusació particular i sentenciar que les dues acusades van ser les autores de l’atemptat contra la basílica del Pilar. Segons l’article 577 del Codi Penal espanyol vigent en el moment de l’atemptat, aquesta acció comporta la comissió d’uns delictes de lesions i estralls terroristes.
Pel que fa a la responsabilitat civil, la sentència exposa que “tota persona responsable de delicte o falta ho és també de les conseqüències civils derivades de la infracció penal”. És d’acord amb aquesta argumentació –i considerant les lesions a l’única víctima humana de l’explosió i els danys provocats per l’artefacte al temple– que la sentència dictamina que Mónica i Francisco hauran d’indemnitzar la víctima amb 22.775 euros i el cabildo de Saragossa –institució que es va fer càrrec econòmicament dels estralls provocats per l’explosió a la basílica– amb 182.601,75 euros. Així mateix, la sentència condemna les dues acusades a sufragar la meitat dels costos del procediment judicial al qual han estat sotmeses.
Revés contra la tesi policial de l‘“organització terrorista”
Si bé les membres del tribunal sí que han conclòs que Mónica i Francisco són culpables de la col·locació de l’explosiu casolà a la basílica del Pilar i de les conseqüències que va comportar, la sentència exposa clarament que no poden ser considerades culpables del delicte de pertinença a organització terrorista, així com tampoc del de conspiració per la comissió d’un delicte d’estralls terroristes –en referència a la visita de les acusades a Montserrat. Concretament, el text de la sentència argumenta que “els FAI/FRI/GAC no posseeixen ni tan sols un dels requisits dels establerts en el paràgraf segon de l’apartat 1 de l’article 570 bis del Codi Penal (la unió de dues o més persones, amb caràcter estable o per temps indefinit, que, de manera concertada i coordinada, es reparteixen diverses tasques o funcions amb la finalitat de cometre delictes)”. Finalment, la redacció conclou que “una organització d’estructura horitzontal no és organització” i que, a més, en cap moment no queda provada la pertinença de Mónica i Francisco als grups FAI/FRI/GAC.
La sentència exposa clarament que no poden ser considerades culpables del delicte de pertinença a organització terrorista, així com tampoc del de conspiració per la comissió d’un delicte d’estralls terroristes
A la crònica publicada després de la primera sessió del judici, explicàvem que les brigades d’informació de la Policia Nacional espanyola de Saragossa, Barcelona i Madrid i la Comissaria General d’Informació de la policia catalana havien generat una narrativa que s’iniciava amb l’afirmació de l’existència d’una estructura anarquista organitzada (els FAI/FRI/GAC), trobava el nus de la història amb la pertinença de desenes de persones –com les detingudes a les diferents fases de les operacions Pandora i Pinyata– a aquests grups i podia acabar trobant el seu desenllaç –això encara s’ha de veure– en la legitimació jurídica i mediàtica de l’empresonament de qualsevol persona activa en ambients anarquistes que es pogués situar sota el paraigua dels FAI/FRI/GAC. Amb el contingut de la sentència, aquesta narrativa policial queda completament ensorrada i, conseqüentment, als judicis contra les detingudes a les operacions Pandora i Pinyata, no existirà literatura judicial prèvia en què basar-se per acusar aquestes persones de pertinença a organització terrorista.
La sentència encara no és ferma i es podrà recórrer davant el Tribunal Suprem en un termini de cinc dies. Pepe Galán, advocat de Francisco, ja ha comunicat –en unes declaracions al Diagonal– que està “totalment en desacord amb l’afirmació que ells siguin els autors dels fets” i que pensa que “no hi ha cap prova al respecte”. De la mateixa manera, Galán també ha anunciat que recorreran la sentència davant el Tribunal Suprem espanyol.
