El 7 de març, el Col·lectiu de Companyies de Teatre, conjuntament amb artistes a títol individual van fer una convocatòria al món de les arts escèniques: “creiem que s’havia de fer alguna cosa des d’aquest món igual que s’ha fet des del sector musical”, diu l’actriu i participant de la iniciativa, Xantal Gabarró. L’objectiu: gravar un vídeo en solidaritat amb els rapers condemnats darrerament, La Insurgencia (dos anys i un dia per cadascun dels integrants del grup), Pablo Hasél (també de dos anys i un dia) i Valtònyc (tres anys i mig).
El col·lectiu també ha redactat un manifest en què mostren solidaritat amb les persones condemnades i donen suport a la resta d’artistes actualment encausades. Ho descriuen com “una espècie d’autoinculpació artística”. Al manifest recorden el poema de Martin Niemöller “Quan els nazis vingueren pels comunistes, no vaig aixecar la veu. Jo no era pas comunista […] Ara vénen per mi. I no hi ha ningú que aixequi la veu.” El col·lectiu és conscient del ventall de possibilitats que hi ha: “la idea de replicar-ho així, de forma col·lectiva, és a dir: no ens feu por. Haurien de fer una caça de bruixes”, afirma l’actriu Gabarró.
El col·lectiu ha redactat un manifest en què mostren solidaritat amb les persones condemnades i donen suport a la resta d’artistes encausades. Ho descriuen com “una espècie d’autoinculpació artística”
La convocatòria es va fer només amb una setmana i tot i així, ha tingut un èxit rotund. Encara que la idea inicial era fer un vídeo, han acabat fent-ne cinc degut a l’allau de gent que s’hi ha adreçat. Gairebé 150 persones van apropar-se a l’Antic Teatre per a la gravació i gairebé cent persones més van fer arribar els seus vídeos des de casa, la sala d’assaig o l’escenari. Per a totes les que no van poder assistir-hi, i especialment per a artistes de la resta de l’Estat espanyol, van obrir la possibilitat que enviessin un vídeo casolà. Artistes, tècniques, personal de producció i gestió de teatres reprodueixen els versos pels quals els rapers han estat condemnats, i afegeixen: “les repetirem tantes vegades com sigui necessari.”
Al manifest les artistes denuncien que la llibertat d’expressió es troba en perill arran de l’anomenada llei mordassa i les darreres condemnes a molts artistes, “si a aquestes persones encausades han exercit un dret que es fonamental, doncs ara ho farem totes”, afegeix Xantal. El col·lectiu de les arts escèniques es declara defensor sense reserves del principi bàsic de la llibertat d’expressió “perquè el teatre és l’espai del pensament crític, i perquè la llibertat de pensament i d’expressió són valors irrenunciables en una autèntica democràcia.”
Denuncien la vulneració de drets bàsics, la repressió de l’Estat contra el poble, que es mostra “d’una manera desacomplexada” i els privilegis que es defensen mitjançant la repressió, l’aniquilació de la separació de poders, les portes giratòries i la malversació de fons públics. Des de la ficció, llancen un crit col·lectiu: “A nosaltres si ens fan callar, ja no ens queda res”, “i tenim clar que al contrari que callar aixecarem més la veu i activarem la solidaritat sempre que faci falta des de les arts escèniques”, afegeix l’actriu Xantal.
