Open Internacional d’escacs a Roma. Maig de 1989. Zsofia Polgár, de 14 anys, debuta en un gran torneig internacional i el guanya. Arrasa amb vuit partides consecutives guanyades, quatre contra grans mestres internacionals, i deixa tothom amb la boca oberta. Només concedeix unes taules en l’última partida contra el gran mestre soviètic Sergey Dolmatov. És una actuació insòlita en tornejos oberts d’aquest nivell. En el món dels escacs aquesta gesta passa a ser coneguda com Il sacco di Roma (El saqueig de Roma). Zsofia és la germana mitjana, la menys brillant de les tres Polgár.
Obsessió i mètode del pare Laszlo
L’impacte de les germanes Polgár en el món dels escacs va ser enorme. Per inesperat i perquè eren dones en un món, el dels escacs d’alta competició, completament masculí. No és que les dones no participessin en campionats. El que resultava sorprenent és que juguessin de tu a tu als millors homes, guanyant de vegades amb molta autoritat. Encara avui es considera Judit Polgar, la petita, la millor jugadora de tots els temps. El seu pare, Laszlo Polgár va créixer en una família jueva hongaresa (els seus avis havien estat assassinats a Auschwitz). En un primer moment va voler ser rabí a causa, segurament, d’una educació molt religiosa. Finalment, però, va graduar-se a l’institut jueu de Budapest. Després va treballar com a soldador mentre feia cursos nocturns de pedagogia, psicologia i esperanto fins a esdevenir professor de dibuix i ètica en una escola.
L’impacte de les germanes Polgár en el món dels escacs va ser enorme. Per inesperat i perquè eren dones en un món, el dels escacs d’alta competició, completament masculí
Obsessionat amb l’excel·lència humana, va estudiar les biografies de diferents personalitats que es consideraven genials. Hi va trobar un comú denominador: tant Mozart amb la música com Gauss amb les matemàtiques, havien començat ben petits i amb una exigència molt alta. L’excel·lència, va deduir Laszlo Polgár, era una qüestió de disciplina i educació. Qualsevol infant nascut sa pot esdevenir un geni amb l’entrenament adequat.
De jove, Laszlo havia establert una relació epistolar amb Klara Alberger, una professora de primària resident a la Ucraïna de parla hongaresa. Alberger acabaria convertint-se en la seva dona. En les cartes, ell ja explicava el projecte pedagògic que tenia al cap: una ensenyança intensiva perquè les seves filles es convertissin en genis.
En les cartes a la seva futura dona, ell ja explicava el projecte pedagògic que tenia al cap: una ensenyança intensiva perquè les seves filles es convertissin en genis
Es van casar a la Unió Soviética el 1967. De tornada a Budapest van tenir tres filles: Zsuzsa, el 1969, Zsofia, el 1974, i Judit, el 1976. El matrimoni va educar les seves filles a casa. Una formació basada en les matemàtiques, els escacs i les llengües: anglès, alemany, rus, hongarès i esperanto. Menció especial mereix aquesta última, ja que Laszlo era un esperantista militant: la llengua inventada pel Doctor Zamenhof a finals del segle XIX va ser la vehicular a la llar dels Polgár durant molts anys.
Els escacs, almenys al principi, no eren la prioritat. Per despertar l’interès de la filla gran, quan aquesta tenia quatre anys, Laszlo va amagar un joc d’escacs en un armari, amb la intenció que la Zsuzsa el trobés. En fer-ho, va demanar a la mare si podien jugar-hi, però aquesta li va respondre que desconeixia les normes i que havien d’esperar l’arribada del seu pare per poder començar. Un truc brillant que incentivà la curiositat de la nena vers el joc, en oposició al context d’obligació que normalment es practica en l’educació intel·lectual dels infants: només aprenem allò que ens interessa. Les Polgár es van bolcar en els escacs.
Proeses de laboratori
La germana gran, Zsuzsa, va ser la primera Gran Mestra de la història dels escacs. Zsofia, la mitjana, va protagonitzar moments cèlebres com l’esmentat Saqueig de Roma. Les tres germanes van formar el nucli de l’equip hongarès per a les Olimpíades d’Escacs del 1988 i 1990. Van guanyar l’or en ambdues ocasions, frec a frec amb les soviètiques, que havien guanyat sempre des de la creació de la competició.
Les tres germanes van formar el nucli de l’equip hongarès per a les Olimpíades d’Escacs del 1988 i 1990 i van guanyar l’or en ambdues ocasions
Judit, la petita, va ser la que va arribar més lluny. Per les seves capacitats però segurament també per la possibilitat de confrontar el seu aprenentatge amb les altres dues germanes, que la podien corregir i van participar activament en la seva formació. Entre les seves proeses: ser campiona absoluta del món sub-12 i sub-14, i guanyar el campionat absolut d’Hongria el 1991, sent encara avui l’única dona que ha estat capaç d’aconseguir-ho. Aquell mateix any, Judit Polgár va rebre el títol de Gran Mestre. Amb 15 anys i 5 mesos superava la precocitat de la seva germana gran i sobretot la marca de l’històric jugador americà Bobby Fischer, qui, captivat per la història de les Polgár, va visitar-les a casa almenys en una ocasió.
Quant als resultats, no hi ha dubte que l’experiment de Laszlo Polgár va ser un gran èxit. Ell mateix explica en el seu llibre Cria genis! (1989) les evolucions del seu ambiciós projecte. Va escollir els escacs perquè els considerava un art, una ciència i una competició, i perquè oferien l’avantatge que els resultats eren molt mesurables i fàcils de comparar. Havent engendrat només noies, les gestes assolides cridaven més l’atenció.
Zsuzsa Polgár ofereix al seu web el llibre ‘Ric com un rei: com els escacs es poden donar una millor perspectiva en l’administració dels teus diners i esdevenir un millor inversor’
El cas de les germanes Polgár (explicat amb detall per Yossi Aviram al documental The Polgar Variant, estrenat l’any 2014) posa sobre la taula la possibilitat que sigui una formació estricta i un context estimulant l’autèntic fonament de la genialitat, no tant l’herència genètica. Tot i que potser la pregunta és si té sentit plantejar l’educació des de l’exigència del desenvolupament de característiques extraordinàries.
De Budapest a Queens
La germana gran, Zsuzsa Polgár –reconvertida en Susan–, ha fet les Amèriques. El 1994 es va traslladar definitivament a Nova York i el 1997 va fundar el Polgár Chess Center, al barri de Queens. Actualment està instal·lada a Saint Louis (Missouri), des d’on dirigeix un programa universitari d’escacs i ven la fórmula Polgár una mica a l’engròs, a quilos, a mig camí entre antiga nena prodigi i heroïna de l’autoajuda. Des de la pàgina web ichess.com ofereix el Polgár Chess University Mega Bundle amb un 70% de descompte per 169,97 dòlars. Això sí, l’oferta caduca en nou hores i nou minuts. El seu compte de Twitter també dóna pistes del business way que ha triat la primogènita. També ha dirigit la comissió de dones de la Federació Internacional d’Escacs (FIDE). Al seu web personal, a part d’unes fotos amb Mijaíl Gorbatchov i Anatoli Karpov, ofereix el llibre Rich as a King: how chess can give you a better approach to personal money management and become a better investor (Ric com un rei: com els escacs es poden donar una millor perspectiva en l’administració dels teus diners i esdevenir un millor inversor) . Dels rigors del Budapest comunista al tobogan de l’economia de mercat nord-americana.
Judit, la germana petita, ha seguit competint al més alt nivell fins fa pocs anys. Es va retirar oficialment l’agost del 2014. L’últim gran resultat individual que va obtenir va ser la medalla de bronze al campionat d’Europa absolut del 2011. A l’Olimpíada d’Escacs del 2014, celebrada a Tromso (Noruega), va guanyar la medalla de plata amb l’equip masculí hongarès. De fet, sempre ha estat contrària a la divisió entre homes i dones en els escacs de competició. Actualment es dedica a la divulgació del seu esport a través de la Judit Polgár Chess Foundation. Col·labora amb la Unió Europea per implementar els escacs com a eina educacional i s’ofereix al seu web per a impartir conferències, seminaris o bé per a exhibicions de partides simultànies. A la pàgina d’inici del seu web trobem un fotomuntatge d’ella amb cert aire d’estampeta mariana i un subtítol que la proclama com The Greatest female chess player of all time (La jugadora d’escacs més gran de tots els temps).
Szofia Polgár resideix Tel Aviv. Es va casar amb un escaquista georgià i van anar a viure a Israel el 1999. Uns anys més tard, els pares Laszlo i Klara també s’hi varen traslladar. Cada germana ha tingut dos fills. No es té constància que s’hagi repetit el mètode d’ensenyança que les va fer cèlebres.
