“Em preocupa la meva nena”, són les primeres paraules de Rosario Cunillera de l’organització Iaioflautes. La seva filla té quaranta anys, però només tretze cotitzats: “Jo no permetré que hagi de passar-se tota la vida treballant”. Cunillera pateix pel futur de la joventut. Sap que en el seu cas està fora de perill i que té una pensió garantida fins a la mort. Però no entén com es pot votar aquells que volen deixar-nos sense drets socials.
Cunillera, com altres milers de pensionistes, no es deixa acoquinar pel sistema. Recorda que la lluita contra les mesures antisocials ha de ser intergeneracional, perquè els més afectats seran els futurs jubilats i jubilades. Per això, avui dijous, el col·lectiu de pensionistes torna a sortir al carrer per reclamar unes pensions dignes i protestar en contra de la “ridícula” pujada del 0,25% respecte a l’increment estimat de l’1,4% que ha tingut l’IPC enguany. S’han preparat per a una concentració multitudinària a tot l’Estat espanyol: 84 localitats han confirmat participació, com Barcelona o Girona, a les 10.30h, a la plaça Catalunya i la plaça de Vi respectivament, a València una hora més tard a la plaça de l’Ajuntament o Mallorca al migdia a la plaça d’Espanya.
S’han preparat per a una concentració multitudinària a tot l’Estat espanyol: 84 localitats han confirmat participació i en el cas de Barcelona, tindrà com a escenari la plaça Catalunya
Rebaixes i més rebaixes. “Cada cop hi ha més pensionistes perquè la gent viu més anys i, alhora, som menys persones en edat de cotitzar”, aquesta és la cantarella política que des del 2011 ha fet possible unes retallades sistemàtiques als ingressos mensuals del col·lectiu pensionista. Actualment, quatre milions i mig de persones a l’Estat espanyol, la majoria dones, cobren pensions per sota dels 800 euros mensuals. En aquests casos, una pèrdua mínima del poder adquisitiu pot fer perillar l’estabilitat econòmica: “Guanyem menys mentre el nivell de vida puja”, lamenten.
L’impacte econòmic de les retallades a les pensions és quantificable gràcies al Pla Pressupostari del 2018 que ha enviat Rajoy a Brussel·les per “frenar el dèficit”. Segons l’informe, les reformes del 2011 i el 2013 en les pensions faran possible un estalvi de 1.200 milions d’euros de la «despesa» pública. Això significa una mitjana de 200 euros menys per a beneficiari. La primera reducció va ser aplicada per la Llei 27/2011, acordada pel Govern Zapatero i els sindicats CCOO i UGT, que actualitzava, adequava i modernitzava els sistemes de Seguretat Social. Després, el Govern espanyol ha aprovat el Reial Decret 5/2013, que limita l’accés a la jubilació anticipada, i la Llei 23/2013, encarregada de regular el factor de sostenibilitat i l’índex de revaloració. Totes dues mesures són reductives: una dóna llibertat al Govern espanyol per establir l’increment de les pensions independentment del creixement de l’IPC, i l’altra, amplia els anys obligatoris de cotització i penalitza l’esperança de vida –més anys de vida equivalen a una reducció de la jubilació. El fundador de la Marea Pensionista, Domiciano Sandoval, denuncia que “aquestes lleis manifesten la voluntat de reduir al màxim la despesa pública, encara que signifiqui condemnar a la pobresa gran part de la població jubilada”.
D’altra banda, l’Estat espanyol rep pressió de la Unió Europea i d’organismes internacionals com l’Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), que insten a redissenyar el model públic de pensions per afavorir-ne un de privat. “Volen acabar amb nosaltres com ho van fer a Grècia”, diu Alfons Romero, un membre de Iaioflautes. L’economista del Seminari d’Economia Crítica Taifa Elena Iodate li dóna la raó, i defensa que l’objectiu final d’aquests moviments és la privatització de les pensions per utilitzar-les com a capital financer: “Es tracta d’una aposta política liberal que consisteix a afavorir el mercat i retallar en tranquil·litat social”, conclou. Segons Iodate, les pensions privades només beneficien els gestors i la riquesa: “A curt termini aquesta estratègia provocarà una pobresa extrema de la gent de més de 65 anys i un col·lapse del sistema”, alerta.
Les pensions a Estrasburg
La Marea Pensionista, a més de convocar la mobilització d’avui dijous, també ha recorregut al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH), amb el suport del Col·lectiu Ronda, la decisió del Govern espanyol de revalorar les pensions per sota de l’increment del cost de vida i desvincular-les de l’evolució de l’IPC. Una política que, segons un recent estudi del sindicat UGT, ha suposat una pèrdua mitjana de 670 euros anuals en capacitat adquisitiva. El representant de la demanda és Sandoval: “Quan treballem, l’Estat ens descompta una part de la nòmina cada mes per garantir la nostra cobertura social. Per què pot decidir de manera unilateral reduir-nos les pensions?”, es pregunta. El Col·lectiu Ronda apel·la a la vulneració per part de l’Estat espanyol del conveni 102 de l’Organització Internacional del Treball (OIT), del Conveni Europeu de Drets Humans, del Codi Europeu de Seguretat Social i de la Carta Social Europea. En tots els casos, les normatives estableixen l’obligació de preservar el poder adquisitiu del col·lectiu pensionista enfront dels increments del cost de la vida.
“Tenim un objectiu molt clar: les pensions han d’estar incloses en els pressupostos generals de l’Estat espanyol com ho està l’exèrcit i la Casa Reial”, afirma el fundador de la Marea Pensionista
Sota el lema “Els jubilats es mouen contra la pujada del 0,25%”, la Marea Pensionista reobre el debat de les pensions públiques. “Tenim un objectiu molt clar: les pensions han d’estar incloses en els pressupostos generals de l’Estat espanyol com ho està l’exèrcit i la Casa Reial”, afirma Sandoval. També opina que a les cúpules sindicalistes se les ha de desvincular del moviment de lluita, ja que són “les que els han portat al desastre actual”: “El govern les necessita per firmar les lleis i elles perquè les subvencioni”, diu entristit. Per això, a la concentració, la Plataforma demanarà tenir presència en tots els pactes futurs: “Posarem llums i taquígrafs a qualsevol proposta perquè els ciutadans sàpiguen amb qui s’estan casant”, afegeix Sandoval. No obstant això, Comissions Obreres (CCOO) assegura que dóna suport als pensionistes perquè “qualsevol lluita que afecti un dret social és la seva lluita”. Per aquest motiu, han convocat dues concentracions per reclamar unes pensions i un treball dignes: el 6 de març davant de la Delegació del Govern de Catalunya i el 15 de març a la seu de l’Institut Nacional de la Seguretat Social.
Les veus dels pensionistes criden “desperteu!”, perquè no volen que bullim com granotes: “Estem davant d’un futur dramàtic. Amb pensions que patiran una reducció del 30% respecte a les actuals i noves generacions que accediran a la jubilació després d’haver viscut una situació laboral precària”, recorda Iodate. Per a l’economista, l’única sortida és plantejar un model de pensions impositiu progressiu, que financiïn els sectors socials i econòmics més rics.
La invisibilitat de les dones
Ser dona, vídua i pensionista en la majoria dels casos és sinònim de pobresa i de no arribar a la pensió mínima establerta amb la cotització personal. Tradicionalment, les dones han tingut vides laborals més curtes, o bé perquè no han treballat o perquè s’han demanat excedències per encarregar-se de la família -atenció dels fills i dels pares.
Això, explica Iodate, causa que moltes dones no arribin a complir amb les contributives exigides i acabin cobrant pensions mínimes: “L’IPC és la demanda visible, però s’ha de treure a la llum que les noves reformes posen en perill sobretot les dones vídues.” Una de les principals reivindicacions de l’organització Iaioflautes és aconseguir erradicar la discriminació de gènere del sistema públic de pensions.
