Han passat setze mesos des de l’assemblea de constitució de la PAICAM (la Plataforma d’Afectades per l’ICAM i l’INNS). Durant aquest temps, s’han guanyat algunes batalles, malgrat les grans dosis d’hostilitat que ens propina l’administració i els seus organismes.
Durant tot aquest temps de feina hem constatat que totes aquelles sospites a les quals inicialment fèiem referència eren dades objectives i irrefutables, ja que gràcies al treball de recerca i a l’assessorament dels nostres lletrats, hem accedit als documents on s’expliquen algunes de les irregularitats i il·legalitats que ha estat cometent l’ICAM, actualment rebatejat com la Subdirecció General d’Avaluacions Mèdiques (SGAM).
Gràcies al treball de recerca i a l’assessorament dels nostres lletrats, hem accedit als documents on s’expliquen algunes de les irregularitats i il·legalitats que ha estat cometent l’ICAM
En la visita de reconeixement mèdic de les persones afectades, generalment, se’ls impedeix la presència d’una persona acompanyant. Presentada la pertinent queixa al Síndic de Greuges, la seva resposta va ser: “entenem que s’ha suprimit un dret que el mateix ICAM havia atribuït, amb anterioritat, com a dret subjectiu, a tots els ciutadans, he suggerit a l’esmentat departament el restabliment de l’esmentat dret: “Que es faciliti la presència d’un acompanyant durant la visita d’avaluació mèdica”, corregint així la limitació operada de forma unilateral per part de l’ICAM, atesa la situació de vulnerabilitat de les persones malaltes incapacitades per treballar que acudeixen a l’esmentat organisme.”
Les malaltes donades d’alta mèdica per l’SGAM, queden en mans d’aquest organisme per una durada de 6 mesos. Cap facultatiu de la sanitat pública pot emetre una baixa laboral, ha de presentar una petició (informe) a l’SGAM i aquest valora si la nova patologia és motiu de baixa laboral.
Cap facultatiu de la sanitat pública pot emetre una baixa laboral, ha de presentar una petició a l’SGAM i aquest valora si la nova patologia és motiu de baixa laboral
El compliment de la normativa vigent que determina que en casos d’alta mèdica per part de la Inspecció Mèdica (SGAM), durant sis mesos les úniques baixes mèdiques que han de ser validades per la mateixa SGAM són per la mateixa malaltia, i, si és per una altra patologia, la nova baixa pot ser donada pel metge de capçalera. Així ho ha determinat de forma clara el Tribunal Suprem en una sentència de l’any 2013, sense que avui dia hagi estat complert ni per l’SGAM (ICAM) ni per l’ICS (Institut Català de la Salut).
Criteris econòmics en detriment dels criteris sanitaris
Consultat el B.O.E. A-2013-8910 trobem on s’hi reflecteixen els detalls del finançament de la SGAM. El conveni econòmic que finança la SGAM té el 40% de quasi 60 milions d’euros, condicionats a millorar estadístiques de baixes amb referència a l’any 2012, que va ser quan es va signar. No és una broma de mal gust, és la pura realitat, si no compleixen aquests objectius econòmics, 24 milions que no cobren. O dit d’altra manera, l’administració catalana ha percebut en els darrers anys més diners de l’Estat com més altes ha donat, i quantes menys incapacitats laborals ha reconegut.
El conveni econòmic que finança la SGAM té el 40% de quasi 60 milions d’euros, condicionats a millorar estadístiques de baixes amb referència a l’any 2012
Aquestes són només tres dades (fefaents) que hem detectat durant els 16 mesos de treball. Ara bé, seguim ancorats en el mateix punt de l’inici de la nostra lluita. Per bé que hi ha hagut alguna declaració de bones intencions, des de l’administració i, concretament, des de la Conselleria -únic interlocutor vàlid per a nosaltres- encara no se’ns han convocat per asseure’ns plegades i poder treballar per revertir una situació de greuge, menyspreu i il·legalitats.
Durant el 2016 es van fer moltes accions a peu de carrer, a les portes de l’INSS, també en actes on sabíem que podríem coincidir amb el conseller Comín. Ens vàrem plantar a les portes de la Conselleria de Salut i ens va atendre l’actual subdirectora de l’SGAM, Neus Rams. Una reunió on se’ns va escoltar, però que no va prosperar en cap acció propositiva per part del Departament.
Val a dir que, malgrat que el Departament de Salut va està sostenint que els criteris que utilitza l’SGAM per fer les valoracions mèdiques responien a criteris clínics i que se seguia una metodologia de treball basada en guies de practica clínica, segons explicava en resposta parlamentària, a finals del 2016, el mateix Comín reconeixia que el conveni que vincula a l’SGAM amb l’INNS s’hi estaven aplicant criteris econòmics en detriment dels sanitaris. Tot i que ell es va referir a un 4%, entenem que va ser un lapsus, ja que al B.O.E. al que ja hem fet referència, queda perfectament reflectit que es tracta d’un 40% de la partida pressupostària.
Una petita victòria per al col·lectiu
Els nostres eixos principals de lluita els vam plasmar en una moció per poder presentar a diferents municipis del Principat. Gràcies a les forces polítiques que van mostrar el seu interès, la moció es va debatre a 32 municipis i va ser aprovada a 30: Barcelona, Tarragona, Girona, Sant Cugat del Vallès, Ripoll, Vilafranca del Penedès, Sant Sadurní d’Anoia, Cubelles, Manresa, Vic, Santa Coloma de Gramenet, Vilanova i la Geltrú i Santa Perpètua de Mogoda, entre altres.
Ens sembla important fer èmfasi en el fet que som un col·lectiu que té el handicap de la mala salut, cosa que dificulta molt qualsevol acció, actuació o treball
Ens sembla important fer èmfasi en el fet que som un col·lectiu que té el handicap de la mala salut, cosa que dificulta molt qualsevol acció, actuació o treball. Malgrat tot, durant aquest temps hem mantingut companyes a les portes de l’SGAM per poder assessorar a les usuàries de quins són els seus drets, per donar-los informació de com han d’interposar reclamacions o com han d’enfrontar-se judicialment a un ens que les ha desatès i les envia a la indigència. Alhora que hem fet permanències per donar aixopluc a les companyes que surten de les visites a l’SGAM amb llàgrimes als ulls, veient-se a tocar de l’abisme d’un pou sense fons.
Cal tenir present que les malaltes que s’apropen a l’SGAM, són malaltes de llarga durada, amb malalties greus o malalties invalidants. Això comporta que les pacients vinguin amb carpetes farcides d’informes d’especialistes mèdics del sistema sanitari públic. Per tant, costa d’entendre que altres “metges” qüestionin la feina dels seus col·legues (sovint caps d’unitat d’hospitals de referència del Principat).
Arribat a aquest punt, la nostra preocupació és que encara no tenim cap concreció oficial per part de la Conselleria per fixar la data de la reunió. Entenem que abans de tancar el conveni que s’està negociant és fonamental haver-nos reunit amb la Conselleria i amb el mateix Conseller (tenim molta informació per aportar). Ajornar-ho o no mostrar una voluntat ferma ens fa dubtar d’un compromís real en la millora de la Sanitat Pública del nostre país.
Malgrat tot, la PAICAM seguirà activa. No deixarem d’assistir a les companyes, de cercar recursos per dotar-nos de més eines a l’hora de defensar els drets de les malaltes, ni deixarem de fer-nos visibles allà on calgui. I més encara després de la sentència favorable a la nostra companya Naty, que li ha guanyat el pols a l’INSS i a l’ICAM als Tribunals en una victòria justa i també històrica. Fins que no es reverteixin totes les ignomínies que patim, no ens mourem de la trinxera.
*Marta Serrés és membre de la PAICAM
